Els parquets | Bunyols fiscals

L’Estat espanyol no ha destacat mai per la disciplina dels seus comptes públics. L’any 2022, últim amb dades oficials, el dèficit públic –és a dir, la diferència negativa entre ingressos i despeses– arribava a l’equivalent al 4,7% del PIB. És cert que, amb motiu de la crisi sanitària, la Unió Europea havia relaxat les exigències als estats membres, i havia allargat durant un temps l’obligatorietat, sota règim de sancions, que el dèficit no superi el 3%. Ara, es camina cap a la recuperació d’aquesta exigència que, de fet, era vigent el 2016. Aquell any, que es va tancar amb un dèficit del 4,5%, el govern espanyol llavors del PP i amb Cristóbal Montoro de ministre d’Hisenda va aprovar unes mesures que afectaven l’impost de societats. El propòsit, gens amagat, era augmentar la recaptació. Set anys després, el Tribunal Constitucional ha tombat aquelles mesures, que a grans trets suposaven una limitació en algunes deduccions de l’impost de societats que eren vigents fins al moment. No ho fa pas per l’engany d’un govern i un ministre que van arribar al poder anunciant en campanya que abaixarien impostos i posteriorment van fer tot el contrari (amb l’impost de societats i també amb l’impost sobre la renda). Ho fa perquè el procediment triat per aplicar l’increment de la recaptació va ser un decret i això suposa una vulneració en una obligació fonamental com és la de contribuir al sosteniment de les despeses públiques. Amb paraules menys elaborades: la reforma era un bunyol. Era un bunyol des de diversos punts de vista. Primer, perquè el procediment ve a demostrar una manera de fer, governar per decret, que hauria de ser la fórmula menys utilitzada. També perquè suposava una continuïtat en una política, la d’apujar impostos, oposada al que el partit que governava havia promès. Un bunyol, finalment, perquè els objectius que s’havia marcat el govern no es van complir. Montoro havia promès un augment de la recaptació de 4.650 milions d’euros anuals. Els càlculs posteriors l’han limitat a uns mil milions. El mateix 2016, el mateix govern i el mateix ministre ja havien fet una altra modificació de l’impost de societats, que obligava a fer uns pagaments fraccionats que avançaven l’ingrés per a l’Estat. Un altre bunyol inconstitucional. Ja aleshores, en aquest mateix espai s’apuntava, amb disculpes per l’autocita: “A les empreses els toca pagar la mala gestió d’un govern que ha arribat a tenir en negatiu la recaptació per l’impost de societats (...) els responsables econòmics del govern han decidit posar-se l’antifaç i sablejar les empreses amb l’objectiu d’incrementar la recaptació”. No calia ser un gran expert per veure els objectius i els mètodes i endevinar que era una drecera massa òbvia com per estar de la banda de la legalitat. Governar a partir de bunyols deixa seqüeles. El problema és que aquestes seqüeles es paguen massa tard. És cert que la resolució del Tribunal Constitucional limita les possibilitats de recuperar els diners recaptats, inconstitucionalment, durant aquest període. Només ho podran reclamar les empreses que tinguin contenciosos oberts contra la mesura. Però és previsible que, com que les empreses afectades eren les més grans, hi hagi molts recursos pendents. Per tant, tot apunta que la factura a pagar serà elevada. Els càlculs de fons financeres que cita La Vanguardia assenyalen que el cost pot arribar a entre 2.000 i 3.000 milions d’euros. Els experiments amb la política fiscal acostumen a tenir males conseqüències i aquesta resolució del Tribunal Constitucional ho exemplifica. L’impost de societats és un dels pilars del sistema fiscal de l’Estat. El 2022, últim amb dades completes disponibles, va suposar una recaptació de 32.000 milions d’euros. Aquesta és la xifra més alta dels últims anys i només el període previ a la gran crisi financera es recaptava més. Entremig han passat diverses modificacions, algunes per aconseguir més recaptació, altres per eximir de determinats pagaments les empreses. La recaptació total és l’única xifra clara en aquest impost. Per a la resta, no hi ha consens sobre quins tipus impositius paguen les empreses. Ha quedat palès amb el temps una màxima que aparenta ser certa: les grans empreses disposen d’eines que li permeten reduir la factura. En principi, es paga un 25% dels beneficis, però posteriorment s’apliquen unes reduccions en funció del que les empreses hagin pogut obtenir a l’estranger (en cas contrari, seria una doble tributació), el que hagi invertit en recerca, el tipus de personal que hagi incorporat i un llarg etcètera. Així s’arriba a la circumstància que una petita empresa estigui pagant un tipus del 17% i que hi hagi un petit grup de grans empreses que arribin a pagar només un 3% (cal dir, per evitar demagògies, que aquestes són mínimes). Altres fonts posen encara més dades sobre la taula. Les grans multinacionals espanyoles paguen en impostos un 21%, sumant els que paguen a l’Estat i els de països on tenen filials. Això és menys que el 29% que, de mitjana, paguen les grans multinacionals de la Unió Europea. El que acaba quedant és que les dades són poc clares i que quan tenen una mica de llum deixen entreveure que l’Estat recapta menys que els socis europeus. Per això, la resolució del Constitucional hauria de ser un esperó per a una reforma. Amb un impost, preferiblement consensuat, que sigui en primer lloc just, en segon lloc transparent i, en tercer lloc i molt important, eficient.

Els parquets | Bunyols fiscals

Els millors minuts… | Dies de glòria de l’italo-disco

“En les addiccions, el primer pas és adonar-se’n un mateix i el segon, demanar ajuda”

Els parquets | El tomb de la marca blanca

Crítica de cinema | ‘Tardes de soledad‘, d’Albert Serra

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

L’històric restaurant Layon, de Granollers, tancarà el 10 de gener

Mor Isak Andic, fundador de Mango, després de patir un accident de muntanya a Collbató

Mor a 85 anys la mestra de Palou Lluïsa Salvador

Busquen un home de 82 anys desaparegut des de diumenge al migdia a Lliçà d’Amunt

Localitzat en bon estat a Granollers el veí de Lliçà d'Amunt desaparegut

Absolen de culpa un conductor implicat en un accident perquè la velocitat permesa a la C-59 a Sant Feliu és massa alta

El llegat d'Isak Andic al Vallès Oriental

Jom Metal Parts inverteix quatre milions per encarar el creixement

[AMPLIACIÓ] Àmplies mostres de dol per la mort del fundador de Mango en un accident

Aleix Espargaró fa el salt al ciclisme professional fitxant per l'equip Lidl-Trek