Avui escric l’article des de Montserrat, on hi estic passant els dies de Setmana Santa, un dies en què estan […]

Avui escric l’article des de Montserrat, on hi estic passant els dies de Setmana Santa, un dies en què estan passant moltes coses en l’actualitat política: Puigdemont engarjolat a Alemanya, els polítics fent de les seves al Parlament… I jo aquí, en una mica de recés, en família amb la canalla, desconnectat, amb els sentits posats en el país. L’alçada ho propicia i l’espiritualitat que aquí s’evoca ens permet transcendir de l’individu i connectar amb el comú. Celebrar la mort, crucifixió i resurrecció de Jesús, em crida a pensar en aquest final i inici, en aquest recomençar, en aquest ressorgir. En què amb el símbol i significat del sacrifici continua la necessitat de renàixer, de renovar-se, de reflexionar sobre allò que ja ha vençut i allò que ha de brotar. Aprofito aquesta estona de reflexió per compartir-la amb vosaltres; em venen temes als dits dels quals en podria escriure avui: màrqueting polític, coaching, de la condició humana, d’emprenedoria, d’intro-emprenedoria, d’innovació i, molt més especialment, de la innovació disruptiva. Temes que em requeririen relativament poc esforç perquè són temes d’allò més quotidians per a mi –una mica d’investigació, algunes referències i llestos–, temes que un per un donarien per als articles de la resta de la temporada... Però molt em temo que m’ho reservaré per a més endavant. UNA HISTÒRIA QUE HO RECULL TOT Avui faré referència, precisament, a una història que ho recull tot, una història que explica l’autor Yuval Noah Hararai al seu llibre Sàpiens: Una breu història de la humanitat, una història que recull en termes de política, condició humana i emprenedoria una lliçó per a la posteritat, que ha passat ben desapercebuda i que val la pena recollir. Cap al 1600, un empresari alemany va enviar dos dels seus fills a fer fortuna amb 10.000 monedes cadascú. Un el va enviar a l’acabada d’independitzar colònia espanyola d’Holanda i l’altre el va enviar a Madrid. El primer va aconseguir prestar els diners a industrials que els hi tornaven puntualment amb els corresponent interessos, tal com marcava la llei i els costums del tot arrelades en els criteris econòmics i empresarials de l’època en aquell territori. El segon va prestar els seus diners al govern de Felip II, que li va prometre uns bons rendiments, ja que els volia fer servir en la guerra contra França. Un cop acabat el conflicte amb els francesos, el monarca espanyol va emprendre una altra conflagració amb Turquia. Així, doncs, el rei no només no li va tornar els interessos tampoc va restituir el capital inicial i encara n’hi demanava més, de diners. El més jove dels fills va aconseguir novament finançament del seu pare i, novament, Felip II no només no els el tornava sinó que, a sobre, el va segrestar i va obligar el seu pare a pagar-ne un rescat a canvi. Com era d’esperar, el pare va pagar el rescat per recuperar el jove hereu. I com era d’esperar també, no va voler saber mai més res de fer negocis amb Felip II ni amb Espanya, ja que no només va perdre tots els seus diners, una mica més i perd també el seu primogènit. Heus aquí, doncs, una història de política, de cultura d’economia i empresa, d’emprenedoria, de sacrifici i de la necessitat de renàixer després de la mort. I, perdoneu-me estimats lectors, no sé si abocat al sarcasme o a les evidències de la condició humana, però una força superior m’ha empès a aquestes ratlles. Trobareu aquí el fragment del llibre Sàpiens íntegre com en aquesta adreça i, per descomptat, al mateix llibre, un text d’allò més que recomanable lectura.

Avui escric l’article des de Montserrat, on hi estic passant els dies de Setmana Santa, un dies en què estan […]

Una història de Montserrat