Eduard Vallhonesta (PSC) va arribar a l’alcaldia de Sant Celoni l’estiu del 2023 gràcies a un pacte amb l’Alternativa. Dos anys i mig després fa balanç del que portem de mandat.
Al principi de mandat van dir que seria el mandat de la piscina, del casal de la gent gran i del nou CAP. Arribarem al 2027 amb els deures fets?
El CAP acabat, no; però sí en construcció. La Generalitat té el compromís d’iniciar les obres al tercer trimestre d’aquest any. Pel que fa la piscina, la previsió és poder banyar-nos-hi aquest 2026. I el casal de la gent gran, si tot va com toca, a finals d’any.
Les obres de la piscina van començar al juliol i es parlava de vuit mesos.
Sí, i sempre hi ha imprevistos. Ha plogut molt i quan plou s’aturen les obres. Hem ajustat el calendari i treballem perquè el complex estigui a punt cap al maig.
Quan diu “piscina” inclou també el bar i els serveis?
Sí, tot el complex. La gestió de la piscina la farem des de l’Ajuntament i el bar anirà a licitació. Ens agradaria que les bases afavorissin un centre especial de treball.
I el casal de la gent gran quan s’enllestirà?
Ens vam trobar un imprevist: l’estructura de la Cambra Agrària tenia aluminosi. Ja hem signat el projecte modificat i, quan el tinguem, licitarem obres. L’objectiu és inaugurar-lo a finals d’any.
Més enllà d’aquests tres projectes, quina diria que és la línia del mandat?
L’espai públic. Hem posat en marxa un pla de xoc: enllumenat, neteja, voreres i ferms, parcs infantils, arbrat i ombra. És el que la gent nota cada dia. Ja hem començat el canvi a LED: Royal Park i ara la Batllòria, i seguirem al nucli. Hem incrementat la neteja viària, amb més personal i maquinària. I tenim el contracte de voreres i ferms, amb 3 milions d’euros, perquè aviat es vegin màquines treballant.
Amb el nou CAP es perdran places d’aparcament a la zona de l’estació. Els preocupa?
Una part quedarà com a aparcament, però es perdran 62 places. També estem fent un aparcament de bicicletes a l’estació i animem a qui pugui a anar-hi caminant, perquè és cèntrica. Però és un punt comarcal: caldrà reordenar-ho. S’ha d’entendre que ara mateix Sant Celoni és una petita ciutat i al centre és difícil aparcar. Hem de crear bosses d’aparcament quan hi hagi oportunitats. I fer pàrquings soterrats o que vingui una gran empresa a explotar un aparcament aquí, i no és tan fàcil: no els surt tan a compte.
Sobre el nou CAP, precisament, hi ha calendari realista per a les obres?
El compromís és començar-les el tercer trimestre d’aquest any. El pas important és aquest: que arrenqui.
I això com impactarà en l’espai actual, que s’alliberarà per a l’hospital?
El 2028 el CAP s’hauria de traslladar i això ens obre la porta a ampliar l’hospital. Però també hem de pensar quins serveis donem i com els donem. Hem de mirar la cartera de serveis, veure què funciona, què cal ampliar i què podem reforçar aquí per donar millor qualitat. Ho hem de treballar amb la Generalitat.
Han aconseguit més finançament per a l’hospital. Està garantit ara?
S’ha millorat perquè hem estat en converses i perquè s’ha signat un pacte de salut. Però cal que la Generalitat pagui tots els serveis que prestem: durant anys el Patronat tancava exercicis venent patrimoni, i això no és un bon camí.
Van haver de baixar la densitat d’habitatges previstos a la Forestal perquè n’hi havia d’anar massa pisos.
Vam baixar la densitat i ordenar millor el sector. De promotors interessats a fer pisos, que jo sàpiga, encara no n’hi ha. El que sí que hi haurà allà són dos blocs amb 64 pisos de protecció oficial. Els primers 32 ja són a licitació: si no queda desert, a finals d’aquest any o principis del que ve hauríem de veure la primera pedra.
I els altres 32?
El repte és tenir el 100% del sòl. L’Ajuntament ja en té el 50%, hi ha un 25% d’una fundació i un 25% del Banc Sabadell. Estem treballant la compra i, quan ho tinguem complet, posarem el sòl a disposició per fer els altres 32.
Tenen més solars a punt per cedir?
Ara mateix, aquests dos. Però també hi ha 124 habitatges de la Sareb que passaran a ser públics, i l’Ajuntament ha comprat algun habitatge per a emergència i serveis socials.
Fins on ha de créixer Sant Celoni?
S’ha de fer habitatge, perquè se’n necessita, però quan ve gent a viure a Sant Celoni, vol dir que incrementem els habitants i, per tant, s’han d’incrementar els serveis. Per això el POUM és clau: defineix el model de municipi i com ha de créixer de manera ordenada.
En quin punt és el POUM?
Som en revisió tècnica del document previ. Després passarà a nivell polític, farem esmenes i l’empresa les incorporarà. És un procés a foc lent.
El tancament de l’Ocine ha reobert el debat de l’Altrium. Què hi pot fer l’Ajuntament?
L’Altrium és privat i no ens competeix. Dit això, tenim contacte perquè ens interessa que tingui vida. El tap principal són els metres comercials limitats: pots tenir locals i interessats, però si no pots donar llicència, no hi ha manera. S’està treballant si hi ha alguna via amb la Generalitat per desbloquejar-ho. El problema de l’Altrium també és que l’Ajuntament fa anys que podria haver intentat buscar una solució.
Un altre punt important és l’institut escola Pallerola. La Generalitat els ha dit quan farà l’edifici?
Estem treballant perquè la redacció del projecte s’inclogui als pressupostos de la Generalitat del 2026. Teníem un projecte que es podria haver adequat abans que es tirés enrere perquè estava en zona inundable. No acabaré d’entendre mai per què es va llençar el projecte sencer. Vam oferir avançar els diners per construir l’edifici, però el que ens ha dit sempre la Generalitat és que si no hi ha pressupostos, no hi ha conveni.
Volien que la Tordera, a Palautordera, estigués mancomunada amb Sant Celoni.
La mancomunació no pot ser, perquè la titularitat és de Palau. Estem buscant fórmules creatives perquè els nens i nenes de Sant Celoni tinguin puntuació en la preinscripció. Ara mateix una persona de Granollers té els mateixos punts per entrar a la Tordera que una de Sant Celoni, encara que estiguem al costat. De fet, més de la meitat dels nens de l’escola ja són de Sant Celoni i continuem finançant l’escola.
Aquest curs ha arrencat l’FP de Salut al municipi. Quin balanç en fa?
El balanç és positiu, perquè s’han omplert les aules. L’objectiu és que no sigui un pedaç: volem créixer, tenir grau superior i ampliar oferta. Pensem que, amb una població més envellida d’aquí 15 anys, caldrà molta gent formada per a la cura i l’atenció, també a domicili.
El grau superior, per a quan?
L’hem sol·licitat dins de termini i estem a l’espera de resposta. La voluntat és tenir-lo ja el proper curs.
Fa uns mesos que es va implementar el nou model de residus. Com està funcionant?
Tot canvi genera desconcert, però la majoria de ciutadania ho està fent molt bé. Les dades de recollida selectiva han pujat molt. Veníem d’un 39% i ara estem en xifres molt més altes, pendents d’incorporar la deixalleria per comparar bé. Les que no han funcionat tan bé i la intenció és canviar-les són les nou bústies que hi ha al centre, que substituirem durant aquest 2026 per contenidors més similars als actuals. En part era una qüestió tècnica de càrrega del camió, però ja hi ha alternatives.
Els veïns de la Batllòria reclamen que se’ls tingui més en compte. Quin projecte hi ha per a ells?
La Batllòria té un projecte i s’hi ha invertit moltíssim. S’ha fet el parc del Camí Ral de més de mig milió d’euros, els dos parcs infantils que té són nous, mentre que a Sant Celoni l’últim es va fer el 2011. Ara s’estan canviant totes les llums a LED, quan toqui farem actuacions de voreres i ferms. També tenim compromesa la marquesina del camp de futbol: el projecte està fet i tenim l’ok de l’ACA. La Batllòria avança i es transforma igual que la resta del municipi. Hem iniciat un procés participatiu amb el Consell de Poble perquè la ciutadania decideixi què vol que sigui la Batllòria a futur. I, abans de decidir, cal mirar què és viable.
Van dir que cedirien un terreny a la Generalitat per fer-hi una residència. On volen que es faci?
El primer és assumir que Sant Celoni necessita una residència. El segon, que la Generalitat ens digui quin model pot ser i com es finançaria: places concertades o un equipament públic al 100%. I el tercer, la ubicació. Ho estem treballant, però encara no està definit al 100% i no vull aventurar un lloc concret.
Al voltant de l’espai públic, no van entrar a la primera convocatòria del Pla de Barris.
És un concurs i no es pot prometre, però la primera presentació ens ha servit per saber com fer-ho millor. Ho tenim molt avançat i a la propera convocatòria volem reforçar el projecte. Parlem d’una reforma integral del Pla de Palau, el Sot i l’avinguda de la Pau, i també d’un aparcament d’unes 150 places.
El polígon pot fer un salt endavant?
El polígon funciona i això és una bona notícia: empreses potents i feina de qualitat. Ens hem presentat per ser biopolígon, vinculat a economia circular i a l’aprofitament del bosc, però ara estem pendents que la Generalitat acabi les auditories i decideixi.
Quan acabaran les obres de la C-35?
El tram que va dels Bombers a la Batllòria, exceptuant el carril bici, i el tram de la rotonda de Gualba pràcticament estan a punt. S’ha alentit l’obra perquè vam demanar a la Generalitat que fes un modificat al projecte perquè els cotxes es puguin incorporar a la rotonda des del carrer Olzinelles.
Serà el candidat del PSC a les eleccions municipals del 2027?
Això no us ho puc dir. Ara mateix no estic pensant en les eleccions municipals. Em semblaria una falta de respecte plantejar-me el 2027 quan hi ha molts projectes que vam iniciar el 2023 i que encara estem duent a terme i executant. Ara estic dedicat al cent per cent al municipi, a Sant Celoni i a la Batllòria. No parlo del 2027.
Repetir soci amb l’Alternativa serà una opció el mandat que ve?
Sí. Suposant que jo fos candidat o que hagués d’aconsellar algú, el que puc dir és que ara mateix Sant Celoni té un únic govern. És cert que hi ha dues sensibilitats diferents, però totes dues són d’esquerres. Una és l’Alternativa i l’altra és el PSC. A nivell de partits, cadascú camina sol, però com a govern hi ha un únic govern. I això ha estat així des del primer dia i continua sent així.
Com és la relació amb l’oposició?
Jo sempre ho dic: mà estesa, però la mà te l’han de recollir. Quan jo era a l’oposició, amb el Francesc Deulofeu (CiU), cada mes o cada dos mesos demanava una reunió per estar al corrent dels temes i poder aportar i ara no és així. Tots sabem com l’oposició es va prendre que entréssim al govern. No ha sigut una relació fàcil ni fluïda, tot i que la mà estesa hi ha estat des del primer dia i continua estant-hi. Si necessiten informació o tenen interès per conèixer algun tema de primera mà, saben que poden trucar o escriure’ns.
Parla de Junts?
Parlo de Junts i d’ERC. La mà estesa és per a tots dos. Però és cert que hi ha hagut més fricció per part de Junts. Suposo que perquè els va costar encaixar el pas a l’oposició. Ells diuen que ens ha arribat tot fet, però estaria bé preguntar-los si en vuit anys no van tenir temps de fer-ho. És molt fàcil dir que està tot fet quan has tingut vuit anys.
L’oposició pregunta
[Junts]: Quines mesures prendrà per resoldre els desajustos en la recollida de residus?
Els desajustos més importants són les bústies. Han estat mal enfocades. El que em coneix, sap que soc molt directe i no esperarem més mesos per decidir. Les bústies es canviaran, però fa falta que el Consorci de Residus tingui el nou model de contenidor que necessitem, que és un tipus semblant al que tenim ara, però de càrrega bilateral. Ara tenim uns contenidors dins d’una bústia de 1.000 litres i passaran a tenir 3.700 litres. Per tant, seran molt més grans i molt més sòlids que els actuals, que discrepo bastant del seu funcionament.
[ERC]: Creu que els bons resultats en reciclatge poden justificar que Sant Celoni presenti avui un estat de deixadesa evident en carrers, espais verds, voreres i mobiliari urbà, o admet que el seu govern ha prioritzat indicadors mentre ha abandonat el manteniment bàsic del municipi?
Els bons resultats en reciclatge responen a una aposta clara per un canvi de model de gestió de residus, alineat amb criteris ambientals i de responsabilitat pública. Ara bé, això no s’ha fet en detriment del manteniment de l’espai públic. De fet, el govern municipal ha impulsat el Programa de millora de l’espai públic als barris 2025-2027, amb una inversió global prevista d’11,8 milions d’euros, que inclou actuacions en neteja viària, renovació de l’enllumenat amb tecnologia LED, millora de ferms i voreres, reforç de zones verdes i arbrat, i actualització de parcs infantils. Per tant, no es tracta d’escollir entre indicadors ambientals o manteniment urbà, sinó d’avançar en ambdues línies amb una visió integral de sostenibilitat, qualitat urbana i benestar ciutadà.
