Un 20% de la superfície forestal del Vallès Oriental està sota gestió o planificació de la Diputació de Barcelona. L’àrea boscosa total de la comarca és de 49.324,59 hectàrees, 10.137,14 de les quals estan dins el que s’anomenen àrees de gestió prioritària per a la prevenció d’incendis, marcats per la Diputació i els Bombers en 17 del 39 municipis de la comarca. De fet, el 66% de l’àrea del Vallès Oriental és bosc, segons dades de la Diputació.
Els espais inclosos a les àrees de gestió prioritària estan situats als extrems de la comarca, als àmbits anomenats de Montseny, Montseny Ponent, el Montnegre i el Corredor i la Serralada Litoral Central. En tots ells, s’hi van fent actuacions de restauració i millora forestal, amb la participació d’associacions de propietaris, que s’encarreguen de trobar els amos de les finques i promoure’n la gestió.
Malgrat que el Vallès Oriental només té el 20% de la superfície boscosa sota gestió o planificació, és la segona comarca amb més inversió en millora forestal de la demarcació de Barcelona durant el 2024 amb actuacions per valor de 425.844 euros en 194 hectàrees.
Només està situat per darrere del Bages (amb actuacions en 377 hectàrees i per valor de 868.940 euros) i per davant de l’Anoia, amb 307.289 euros subvencionats en 151 hectàrees. Per tirar endavant aquest pla, la Diputació té un conveni actiu amb 207 municipis de tota la demarcació i amb 21 associacions de propietaris forestals.
En aquestes àrees, el programa de Restauració i Millora Forestal de la Diputació finança i coordina diversos tipus d’actuacions per reduir la càrrega de combustible als boscos i minimitzar la intensitat potencial dels incendis. Això es pot fer a través d’actuacions silvícoles –que inclouen aclarides de massa forestal, podes d’arbres o d’eliminació de restes vegetals–, ramaderes, agrícoles o sanitàries, que impliquen l’extracció d’arbres morts o afectats per plagues o malalties.
La majoria de la massa forestal planificada a la comarca es troba a l’entorn del Montseny –que comprèn els municipis de Sant Esteve, Sant Pere, Cànoves i Samalús, Figaró i la Garriga– i el Montseny Ponent, on hi ha Aiguafreda i Tagamanent. Entre tots set ocupen una superfície forestal de 6.154,84 hectàrees, de la qual se n’han planificat 144,46 des del 2014 i el 2022, quan les associacions de Gestió Forestal Montseny Ponent i l’Associació de Propietaris del Montseny van començar a participar, respectivament, en el programa de Restauració i Millora Forestal de la Diputació.
Berta Pericas, que és enginyera tècnica forestal i membre de l’associació del Montseny, es dedica a fer la direcció d’obra i el seguiment dels treballs i que la subvenció segueixi el seu curs. Des que van començar a rebre els ajuts de la Diputació fa quatre anys, van seleccionant les diferents zones a gestionar, segons prioritat.
“Gestionem els boscos que formen l’anella exterior del Parc Natural i sobretot busquem finques en entorns humanitzats, on tinguem conreus o ramaders que sabem que hi pasturen. Ho hem de fer així perquè la Diputació només ens subvenciona l’obertura dels boscos, però no el manteniment”, explica Pericas.
Les subvencions, més que ajuts puntuals, s’han convertit en una necessitat. La majoria de boscos són propietats privades en què els amos sovint no poden permetre’s gestionar els boscos. Només l’any passat, la Diputació els va subvencionar treballs per valor de 108.000 euros, dels quals només es van poder recuperar 3.192 euros de la venda de fusta.
Amb aquestes xifres tan descompensades, es fa difícil que els propietaris puguin invertir en aquest tipus de treball. “No els genera cap rendiment, però sí un benefici comú per a la societat. Se’ls està fent prevenció d’incendis a gran escala i estem preservant el territori”, explica Berta Pericas.
La gerent de l’Associació de Propietaris del Montnegre i el Corredor, Lídia Guitart, admet que la majoria d’actuacions que es fan a la seva zona són “deficitàries” i de millora per tal que els boscos siguin més resilients a les pertorbacions. “Les actuacions en l’àmbit herbori, en un mateix lloc, s’acostumen a fer una vegada cada 10 anys”, afegeix.
L’activitat econòmica de bosc ja fa anys que és anecdòtica a la muntanya, malgrat que la zona d’interior ha estat històricament més gestionda perquè tradicionalment s’hi feia activitat silvícola.
Dificultats per trobar els propietaris
A més a més de les dificultats econòmiques per poder mantenir les finques, les associacions de propietaris també n’admeten de burocràtiques. “Moltes vegades ens costa trobar els propietaris perquè no tenim cap fórmula que ens permeti accedir directament a ells. Hem d’anar picant portes i una bona part de la despesa de les subvencions l’hem de destinar a localitzar-los”, explica Berta Pericas.
Els últims anys han pogut anar establint convenis amb els ajuntaments perquè els puguin facilitar les dades, i ara treballen per ampliar aquest acord amb tres consistoris més –Gualba, Fogars i Montseny–, a més a més dels cinc amb què ja tenen conveni.
