Així ho ha revelat Joan Sabaté, director general de Fundacc, durant una ponència en el marc de la 13a edició del Mercat de l’Audiovisual de Catalunya (MAC). En declaracions a l’ACN, Sabaté afirma que l’objectiu és acabar amb la doble xifra d’audiències que ha generat “soroll” en el mercat i optimitzar els recursos de l’administració pública i els mitjans de comunicació.
Segons les primeres converses, la integració es donaria en les dades d’audiència de la premsa, la ràdio i revistes però no de televisió. De moment, l’instrument de mesura consolidat en mercat és l’audiometria Kantar Media i, segons Fundacc, no es preveu que la integració les ofereixi, malgrat que afirma que “tot està obert”.
Per oferir alguna alternativa durant aquest període transició, Fundacc certificarà els estudis elaborats per les televisions locals i comarcals o els oferirà la possibilitat d’elaborar-los.
La integració modificarà la tècnica investigació que fins ara utilitzava Fundacc a l’hora d’elaborar el Baròmetre. Així, desapareixerà l’entrevista personal a l’hora de calcular les audiències de ràdio, però no per a les revistes.
El nou projecte, però, mantindria els objectius fundacionals de Fundacc, segons Joan Sabaté, director general de la fundació. “Els mitjans locals i comarcals han de seguir tenint dades d’audiència que els proporciona la possibilitat de rebre ingressos publicitaris”, ha afegit.
En aquesta línia, Fundacc s’encarregarà de la vessant tècnica, garantint no només una mostra representativa sinó una distribució adequada amb l’objectiu de “donar rellevància a la riquesa de mitjans locals i comarcals” de Catalunya.
Malgrat això, des del Fundacc s’adverteix que en el període inicial hi poden haver modificacions de dades de mitjans que “ara apareixen i potser més endavant desapareixeran” però assegura que “n’apareixeran d’altres”. “Hem d’acabar de veure tècnicament com s’acaba tancant el projecte però és un pas positiu cap endavant”, ha matisat Sabaté.
Segons Sabaté, el Baròmetre era un dels millors estudis d’audiència “que es feien al món” amb 30.000 entrevistes presencials distribuïdes per totes les comarques. “Però el cost que ara mateix té pel mercat comunicatiu i l’administració pública és inassumible”, ha justificat.