L’Institut Celestí Bellera de Granollers celebrarà aquest dissabte el 50è aniversari des de la posada en marxa del centre amb una gran festa durant tot el dia. S’hi farà una caminada, una cursa, hi haurà música, una orxatada i exposicions artístiques. Hi ha motius de celebració, però també ganes de poder comptar amb l’ampliació promesa pel Departament d’Educació.
El concurs per a la redacció del projecte està en fase d’avaluació, a l’espera que Infraestructures de la Generalitat faci pública l’empresa adjudicatària que s’encarregarà de redactar el projecte bàsic i executiu i de fer la posterior direcció de l’obra. A la licitació, que té un pressupost de 626.893,26 euros, s’hi van presentar 15 despatxos d’arquitectes, segons la informació penjada al portal de Contractació Pública de la Generalitat.
L’ampliació hauria de servir per millorar les condicions del centre, que té 640 alumnes i arrossega una manca d’espais des de fa anys. El nou edifici anirà presumiblement a la zona de les pistes de futbol i, de retruc, està previst que s’alliberi l’espai on ara hi ha dos mòduls de tres aules cadascun. Les pistes es reubicarien on ara hi els mòduls.
Aquesta ampliació d’espais beneficiarà els alumnes del centre, entre d’altres, els de la matèria d’Arts Escèniques, que ja no s’hauran de desplaçar a Roca Umbert per fer classe. Amb l’ampliació d’espais, el centre es podria plantejar fer noves aules, com una de maker, per a projectes de tecnologia.
“Al Consell Escolar, hi ha moltes famílies que pregunten i tenen un cert neguit per tenir el centre nou. Des que el 2020 va sortir publicada l’ampliació, hi han passat moltes coses: la pandèmia, problemes perquè el centre encara era de titularitat de l’Ajuntament, amb el registre cadastral… S’ha hagut de fer molta paperassa que no estava actualitzada”, explica la directora del Bellera, Miriam Cabero.
La història del Bellera ve de lluny. El curs 1974/1975 el centre va obrir per donar resposta al creixement de la població, primer com a centre d’Educació General Bàsica (EGB). Només el primer any hi van arribar a estudiar mig miler d’alumnes. El 1992, després d’una reforma, es va convertir en institut de Secundària i anys més tard es van produir canvis significatius que van ajudar a créixer el centre i situar-lo com una referència més enllà de Granollers.
Primer, amb la consecució dels estudis del Batxillerat artístic d’arts plàstiques el curs 1998/1999, i el 2009/2010 amb l’estrena del Batxillerat d’Arts escèniques. “Va ajudar a obrir el centre a la comarca”, insisteix Cabero. Des de fa uns anys també s’hi fa el Batxibac francès.
“Bellerenca de tota la vida”
Una dels principals testimonis de la transformació del Bellera al llarg d’aquests 50 anys ha estat Maria Dolors Cladellas. Hi havia estat professora durant gairebé 40 anys i actualment encara hi va a fer voluntariat amb alumnes. “Vaig començar-hi que tenia 21 anys i em vaig jubilar amb 60, ara farà vuit anys. Soc bellerenca de tota la vida. Porto el Bellera al cor”, explica.
Va entrar al centre com a mestra de català a finals de la dictadura, quan Òmnium contractava mestres per anar a fer classe a les escoles. Un particularitat del Bellera és que es troba al barri de Can Bassa. Aleshores era un barri ple de gent nouvinguda, per això la inclusió del Batxillerat artístic diu que va ajudar que l’institut agafés “un altre aire”.
Anna Nuel, que havia estat alumna del Bellera i ara forma part del Departament d’Orientació del centre, insisteix en la “diversitat” de realitats que hi ha al Bellera i parla d’un centre obert i amb molta activitat. Ser al Bellera, després d’haver-hi fet l’ESO i el Batxillerat li fa il·lusió.
“Quan posava l’ordre de col·les on volia treballar, sempre hi apuntava el Bellera de primera opció. Tinc una discapacitat visual i tots els professors se’n recorden de mi perquè era una alumna que tenia adaptacions. Em vaig sentir molt inclosa amb l’educació que vaig tenir aquí. M’agrada continuar construint el Bellera que a mi em va ajudar en el seu moment.”
Maria Rocabruna, que hi treballa de professora de Castellà, encara es recorda a les aules: on va fer l’exposició del Treball de Recerca… Malgrat que és de Llinars, va anar a fer-hi el Batxillerat humanístic. “És curiós perquè ara tenim companyes que vam tenir de docents: la Maria José, la Maria, l’Adelaida… Elles posen molt en valor la nostra formació i també ens demanen consell”, explica Rocabruna.
