Des de la modificació puntual de les normes urbanístiques que va rebaixar les exigències de places d’aparcament, s’han generat a Granollers 52 nous habitatges a partir d’un canvi d’ús dels immobles. D’aquests, 31 corresponen a antics locals comercials en planta baixa que s’han transformat en pisos. La resta són espais en plantes superiors que s’utilitzaven com a oficines o magatzems lligats a l’activitat comercial i que ara tenen –o tornen a tenir– un ús residencial.
Aquestes transformacions estan força repartides pel conjunt de la ciutat, tot i que destaquen els 17 canvis d’usos fets al barri Sant Miquel i els 16 a Granollers Nord. També n’hi ha hagut vuit al centre de la ciutat des de febrer de 2019 –quan va entrar en vigor el canvi urbanístic– fins ara, segons dades de l’Ajuntament.
“Tant al nord com al sud de la ciutat s’han donat força llicències en aquest sentit”, indica la regidora d’Urbanisme, Mònica Oliveres, que entén que la tendència ha estat “animada per la modificació del planejament” per reduir les exigències d’aparcament” i “pel context general” de major demanda d’habitatge després d’anys de contenció del mercat.
“Que s’omplin els espais buits a la ciutat (locals, pisos…) és positiu i clau per mantenir l’equilibri urbà i també la diversitat”, diu Oliveres, que recorda que “el pla local d’habitatge va detectar força pisos buits a la ciutat que eren oficines o despatxos”. “Treure el màxim profit” dels espais ja construïts “dins de la ciutat és molt important”, afegeix.
Amb tot, per poder transformar un local en habitatge cal complir unes condicions i no sempre es pot fer. La primera és que l’ús residencial en planta baixa estigui permès en aquell àmbit. Això no passa arreu, segons el planejament vigent. Per exemple, al nou sector del Lledoner, es va establir un percentatge mínim de locals comercials en planta baixa amb la idea de generar activitat comercial al nou barri i que no fos un monocultiu residencial.
El segon pas que cal superar és que la densitat d’habitatges prevista per a la finca en concret no estigui esgotada. En alguns casos, hi ha àmbits de la ciutat densament poblats com Can Gili o Can Bassa on es considera que la densitat està esgotada al conjunt del sector i, per tant, no es poden fer aquests canvis.
El tercer pas és la vinculació amb les places d’aparcament, que és l’escull que es va minimitzar amb la modificació de les normes urbanístiques que va entrar en vigor el febrer de 2019 i que buscava que els requeriments establerts fins aquell moment deixessin de ser un fre per a la reforma d’edificis.
Ara es demana una plaça d’aparcament per cada habitatge de menys de 80 metres quadrats, 1,5 places per als d’entre 80 i 119 metres quadrats i dues quan tenen més de 120 metres quadrats. Abans, es demanava una plaça per a menys de 65 metres quadrats, 1,5 de 65 a 99 metres i dues a partir dels 100 metres quadrats de cada immoble de la finca.
A més, la normativa actual preveu excepcions, per exemple, en els carrers de prioritat invertida descrits pel pla de mobilitat, on cal només una única plaça per habitatge, independentment de la superfície que tingui. I no hauran de tenir places d’aparcament vinculades les actuacions que es facin en edificis inclosos al pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i en aquells que només tinguin accés per un carrer de l’illa de vianants del centre o per vials amb amplades insuficients per a l’accés en vehicle.
Quan es fan reformes d’immobles que comporten un canvi d’ús a habitatge o un increment del nombre de pisos a la finca no cal preveure noves places si l’actuació es fa en edificis catalogats, que estan dins de l’illa de vianants o que només tenen accés per carrers de prioritat invertida.
En la resta de casos, s’exigeix una plaça per cada habitatge de menys de 120 metres quadrats i dues per als de més grans d’aquesta superfície. També són criteris menys exigents que els previstos inicialment al pla urbanístic de 2006. Per a reformes que impliquen un increment de la superfície construïda s’apliquen els mateixos criteris i s’hi afegeix una excepció més que no requereix places d’aparcament: quan l’ampliació és igual o inferior al 50% de la superfície construïda inicial.
Com ja passava abans, es manté l’opció de substituir els aparcaments requerits al mateix edifici per altres places de construccions situades en un radi màxim de 500 metres. La vinculació s’ha de fer registralment al registre de la propietat i té una vigència indefinida. Amb unes exigències elevades de places, també s’havia generat una inflació de preus en les places d’aparcament a l’entorn més proper al centre.
No portar trànsit al centre de vianants
La reducció dels requeriments de places d’aparcar es va pensar en línia amb la transformació en vials de vianants o de prioritat invertida de carrers, especialment al centre des del 2006. Era un contrasentit reclamar aparcaments en edificis situats en carrers pensats per als vianants perquè això hi portava un augment del pas de vehicles.
En línia amb l’impuls d’una mobilitat més sostenible, la normativa modificada va incorporar l’obligació que els habitatges plurifamiliars de nova construcció hagin d’incloure un espai comunitari per aparcar bicicletes que “se situarà amb preferència a la planta baixa” i “ha de tenir la superfície o les dimensions per posar o treure les bicicletes de manera independent” i capacitat per a un mínim de dues bicicletes per habitatge. També mesures per evitar robatoris.
