La secció 21 de l’Audiència de Barcelona ha absolt el cap de la Policia Local de Granollers, l’inspector Lluís Colomer, d’un presumpte delicte d’assetjament laboral que va arribar a judici l’11 de febrer passat arran de la denúncia feta per un agent del cos l’any 2015. La sentència, a la qual ha tingut accés EL 9 NOU, recull que els fets aportats per l’agent per sostenir l’assetjament –l’assignació al servei de grua en contra de la seva voluntat o la retirada de l’arma reglamentària i l’obertura de l’armariet que tenia a les dependències policials quan estava de baixa– no poden ser considerats delicte.
En el judici, l’acusació va demanar dos anys de presó i nou d’inhabilitació per al cap de la Policia Local. També 40.000 euros d’indemnització. La fiscalia i la defensa de Colomer van sol·licitar la seva lliure absolució. La sentència es podia recórrer en cassació al Tribunal Suprem però, segons ha pogut saber EL 9 NOU, l’acusació no ho ha fet.
La resolució afirma que l’actuació del denunciat “consistent a destinar el querellant al servei de grua de cap manera pot estimar-se per ella mateixa ni per la resta de fets declarats provats com a determinant d’assetjament laboral” perquè “fonamentalment no existeix en la manera d’actuar de l’acusat trencament de cap norma legal ni prova que es fes amb voluntat d’assetjament laboral des del moment que la legalitat aplicable determinaria que correspon a l’acusat, com a inspector cap de la Policia Local de Granollers, fixar el servei dels diversos agents del cos únicament atenent a principis d’objectivitat, de mèrit, de capacitat i d’igualtat d’oportunitats sense que, legalment, hagi d’atendre al desig o voluntat dels agents”.
Fins i tot, la sentència admet “l’extrem no provat però que caldria intuir” –per les querelles prèvies presentades pel denunciant contra Colomer i altres càrrecs tècnics i polítics de l’Ajuntament amb relació al procés de selecció on va participar– que l’inspector “tingués suspicàcies o la falta de confiança necessària per destinar l’agent a un altre servei”. Però això, “en cap cas pot ser qualificat d’assetjament laboral” perquè, com van reiterar testimonis en el judici, “el servei de grua era tan digne com qualsevol altre” de la Policia Local.
La pistola i l’armariet
De la mateixa manera, la sentència estableix que no hi ha assetjament en la decisió d’enviar dos policies a retirar l’arma reglamentària al denunciant a casa seva quan aquest estava de baixa per depressió perquè “és determinant l’obligació d’entrega per a la seguretat del propi agent i de tercers”.
“El querellant vol veure assetjament en la manera de ser requerit per a l’entrega de l’arma si bé aquesta és del tot legal i reglamentària.” Sobre l’obertura de l’armariet per recollir una emissora antiga que s’havia de traspassar a un altre servei municipal, recorden que es va fer a un total de sis agents i sota la supervisió del delegat sindical i aixecant l’acta pertinent.
La sentència tampoc veu assetjament en el fet que Colomer “gairebé no dirigís la paraula” a l’agent denunciant. Recorda que consta que li dirigeix “quan per necessitats del servei resulta necessari”. Amb tot, exposen “la no-constància d’especial necessitat que l’acusat hagués de dirigir-se habitualment a l’agent denunciant atenent als càrrecs i funcions d’un i altre, a la organització del cos i a l’existència de nombrosos càrrecs intermedis” com es va recollir en les declaracions de diversos testimonis.
També ho entén per “les vicissituds penals” prèvies “sense oblidar el poc temps de servei efectiu de l’acusat”, que va incorporar-se a la policia local el setembre de 2014 i “el primer any només va treballar 29 dels 187 dies que tenia planificats”. “I el mateix va succeir en els anys següents” per la situació d’incapacitat laboral temporal per motius psicològics que, estableixen els magistrats, “no obeeix en exclusiva als fets objecte d’aquesta causa”. “En part, és deguda a fets anteriors que queden fora dels objectes d’aquest procediment” i que estaven vinculats amb dos processos anteriors “degudament arxivats”.
