El capitosaure (Calmasuchus acri) ha tornat al Montseny, si més no fins l’octubre, com a protagonista d’una exposició a la Mongia de Sant Pere de Vilamajor que s’inaugurarà aquest divendres. Es tracta d’una espectacular mostra fotogràfica d’aquest dinosaure que va viure al Montseny, d’Enric Planas (audiovisual i fotografies), Ricard Mateo (producció i fotografies) i Sandra Mateo (imatges aèries). “És una exposició fotogràfica del capitosaure, no una exposició divulgativa”, explica Higini Herrero, responsable de la Mongia.
Les imatges de gran format que s’exposen s’han fet al Pla de la Calma, on es van trobar restes d’aquest espècimen que habitava el Montseny fa 240 milions d’anys, i a dos punts de la Tordera. Es van buscar llocs on només es veiés aigua i falgueres perquè a l’època que va viure el capitosaure no hi havia flors. Per fer les fotografies s’ha fet servir una reproducció a mida real cedida pel Museu de la Ciències Naturals la Tela de Granollers. A l’exposició es podrà veure aquesta reproducció i una altra de cedida pel Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, de Sabadell. Un audiovisual presentarà totes les fotografies fetes.
Durant la inauguració un arqueòleg del museu Crusafont farà una petita xerrada divulgativa. Ricard Mateo explica: “Un dia voltava pel Pla de la Calma quan una persona, que havia comprat un terreny, em va dir que l’antic propietari li havia comentat que s’hi havia trobat uns fòssils, i si jo en sabia res.” Mateo desconeixia aquest fet i va començar a indagar i pensar a fer una exposició. “La gent del territori ho desconeix”, diu. Es va posar en contacte amb el Museu de la Tela que li van deixar fer fotografies de les restes. “Em van dir que la resta era al Museu Crusafont.” Mateo també va anar a Sabadell i va aconseguir que li deixessin fer fotografies.
El 1989, dos excursionistes aficionats a l’arqueologia, Emili Ramon i Pere Font, van descobrir, per casualitat, el jaciment de la Móra a Tagamanent, que data del Triàsic mitjà, més concretament de l’Anisià. En aquest jaciment s’han recuperat les restes d’amfibi més antigues de Catalunya. L’Institut de Paleontologia de Sabadell va iniciar les excavacions trobant centenars de restes cranials i postcranials de capitosaure, a més de restes de rèptils de tipus arcosauri.
La investigació va revelar que les característiques dels espècimens recuperats al Pla de la Calma no s’ajustaven a cap espècie de capitosaure conegut fins al moment. Per això se li va posar el nom de Calmasuchus acri. Els capitosaures van ser molt abundants durant el Triàsic a tot el món, però el del Pla de la Calma és l’únic recuperat a la península Ibèrica.
{{ comment.text }}