Trenta anys després, l’afer dels cinemes Oscar, de Granollers, continua als jutjats. Aquesta setmana, Sílvia Roca, la filla de la dona que l’any 1993 va presentar una demanda per irregularitats urbanístiques en la construcció i la concessió de llicències dels cinemes, ha comunicat que l’Ajuntament de Granollers va presentar una querella criminal per presumpte alçament de béns contra els seus pares, als quals reclama que retornin els diners que van cobrar com a indemnització l’any 2005 a canvi de no fer efectiu l’enderroc de l’edifici, tal com havia determinat una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ratificada després pel Suprem.
Sílvia Roca ha explicat a EL 9 NOU que el judici s’havia de fer el 29 d’aquest mateix mes de setembre al Jutjat Penal número 2 de Granollers, però s’ha ajornat fins al 14 de juny de l’any vinent. L’Ajuntament reclama el pagament de més de 100.000 euros, que és la quantitat que va pagar com a part de la indemnització, més els interessos pel temps transcorregut des que va reclamar el retorn dels diners l’any 2010. També demana una pena de tres anys de presó per a la dona i el seu marit per presumpte alçament de béns.
És un delicte que consisteix en qualsevol acció d’un deutor dirigida a la sostracció o ocultació de tot o part del seu patrimoni per fer que el creditor trobi dificultats per trobar elements patrimonials amb els quals poder cobrir el deute. El codi penal estableix penes que poden anar entre un i quatre anys de presó i multes de 12 a 24 mesos. Des de l’Ajuntament, no s’ha volgut fer cap valoració i s’han limitat a dir que el cas està seguint el seu recorregut judicial.
El cas dels cinemes Oscar, a la plaça Amadeu Castellano, arrenca l’any 1992, quan van obrir les cinc sales. L’any següent, una veïna d’un bloc del costat va presentar un recurs contenciós administratiu contra les llicències d’obres i activitats que havia concedit l’Ajuntament a l’empresa Edificacions Canaletes. La dona va explicar que la pols, els fums i els sorolls dels extractors afectaven l’habitatge que havia adquirit un temps abans a la zona, amb el convenciment que al costat només hi hauria un pati interior.
L’any 1995, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va emetre una sentència favorable a la demandant, fet que comportava l’enderroc de la part de l’edifici que superava l’alçada prevista en el pla general.
Successius recursos van aturar l’enderroc fins que l’any 2005 un conveni firmat entre totes les parts acordava que la dona cobraria una indemnització de 400.000 euros, a pagar entre l’Ajuntament i la constructora, a canvi d’evitar l’enderroc. L’Ajuntament va fer un primer pagament de 100.000 euros però el Tribunal Suprem, no va acceptar el conveni i l’any 2010 l’Ajuntament va iniciar els tràmits per reclamar el retorn dels diners.
Sílvia Roca lamenta que es reclamin els diners als seus pares. “L’Ajuntament vol recuperar la xifra ridícula de danys i perjudicis abonada l’any 2005 per un conveni declarat nul. Ridícula perquè pels 100.000 euros que van pagar a ma mare, els meus pares se n’han gastat més de 120.000 euros en advocats.” I denuncia l’impacte del procés en la salut dels seus pares.
“A part dels danys irreparables de salut que han causat, principalment en el meu pare, ara s’enfronten, amb 70 i 74 anys, a una querella criminal que l’Ajuntament els ha interposat.” Roca diu que els seus pares van haver de marxar “després de malvendre el pis” i remarca: “De les persones que van firmar el conveni, la meva mare era l’única que desconeixia que podria ser il·legal. Qui hauria acceptat una indemnització que després hauria de tornar? Tinc l’esperança que es faci justícia i que no es condemni els meus pares a presó.”
