A finals de l’any passat l’Ajuntament de Llinars va aprovar inicialment el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Entre els documents que formen el pla hi ha el catàleg de patrimoni, redactat per la historiadora de l’art Maria Garganté Llanes.
L’objecte del catàleg és la detecció, protecció i conservació dels béns arquitectònics, arqueològics, històrico-artístics i culturals del terme de Llinars, regulant-ne la conservació, millora i restauració. El catàleg inclou, esglésies, masies, elements arqueològics, conjunts d’habitatges i diversos edificis.
En total, prop de mig centenar d’elements. Hi ha cinc Béns Culturals d’Interés Nacional (Castell Vell, Castell Nou, la Torrassa i les creus de terme de la Via Romana i el cementiri), 3 ambients i 39 elements catalogats com a Béns Culturals d’Interès Local, a més d’una setantena de Béns de Protecció Urbanística.
A Llinars hi ha abundants edificis de principis del segle XX però poca bibliografia. L’autora del catàleg ha tingut l’ajuda de l’arxiver municipal, Albert Gómez, per poder-los identificar gràcies als plànols dels edificis i els arquitectes que van projectar-los. A inicis del segle XX van començar a construir-se torres d’estiueig de famílies benestants. Fora del nucli destaca Can Bordoi. Hi ha cases d’arrel moderista i altres de noucentistes.
Garganté proposa una possible ruta pel modernisme i noucentisme d’estiueig a Llinars que podria incloure no només les obres signades per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall, la Torre Sanfeliu i l’escorxador, sinó també les que va validar com a arquitecte municipal i que eren obra sovint de mestres de cases experimentats que assimilaven les noves tendències constructives.
Una ruta que podria iniciar-se a la plaça Santa Maria, incloure l’antiga fonda Domènech, la Torre Carolina i el conjunt de Can Mas Bagà, amb la casa, la masoveria i l’antiga capella. Després cap al carrer de l’estació amb Can Draper i més endavant la Torre Montserrat, per continuar cap al carrer Major amb la casa Montserrat Cullell. L’edifici més rellevant del modernisme a Llinars, la Miranda, obra de Francesc Berenguer amb intervenció d’Antoni Gaudí, es va enderrocar a inicis dels anys 60 del segle passat. També hi ha elements noucentistes a Villa Adela o Can Viza, informa Joan B. Mauri.
{{ comment.text }}