La malformació es va detectar a la setmana 20 de gestació i el pronòstic que es va donar va ser negatiu. La primera detecció la va fer l’equip dirigit pel doctor Àlex Sanjuan, que va diagnosticar la lesíó bronquial.
L’equip de Medicina Maternofetal dels hospitals de Barcelona va oferir la possibilitat d’operar mitjançant endoscòpia pel qual s’introdueix a la tràquea del fetus a través de la laringe i s’arriba al bronqui obstruït i mitjançant làser es va perforant fins a desobstruir-lo. El desenvolupament del fetus va continuar fins a la setmana 38 de gestació, quan va néixer l’Alaitz, que té 16 mesos i fa vida absolutament normal.
El cap de Servei Maternofetal de l’Hospital Clínic, Eduard Gratacós, ha explicat que es tractava d’un cas especialment difícil i que requeria intervenció ja que sinó el fetus hauria mort. Fins ara en tots els casos coneguts el nadó havia mort per insuficiència respiratòria.
La malformació consisteix en que un dels bronquis principals que connecten el pulmó amb la tràquea no es forma bé i li falta una porció. Això fa que tot el pulmó que connectava aquest bronqui quedi aïllat i s’acumulen les seves secrecions, cosa que fa que el pulmó s’infli i es comporti com un gran tumor toràcic que comprimeix el cor i provoca una fallada cardíaca.
La malformació es va detectar per la ginecòloga habitual de la mare, la Mònica, a les 20 setmanes de gestació i es va derivar a l’Hospital Clínic, on van donar als pares la possibilitat de fer aquesta intervenció. La Mònica ha explicat aquest dimarts que ho van tenir “claríssim” perquè no tenien “cap més opció”.
L’operació es va fer a les 26 setmanes, quan el nadó pesava 800 grams. Gratacós ha explicat que es tracta d’una operació extremadament delicada perquè els teixits tenen molt poc gruix i la distància amb el cor és molt petita. Per això ha dit que va haver de ser ràpida, va durar uns 30 minuts.
Aquesta va consistir en introduir un fetoscopi, un endoscopi adaptat per poder veure el fetus que es va dirigir a la boca fetal i es va introduir a través de la tràquea per la laringe. Va arribar un punt en que es va detectar l’obstrucció i llavors es va començar a perforar amb un làser i es va començar a buidar el pulmó afectat, que es va anar reduint fins arribar a una mida normal. A més, el pulmó sa va iniciar una ràpida recuperació cap a un creixement normal.
Segona i última intervenció
Després d’aquesta primera operació l’embaràs va continuar fins a les 38,6 setmanes quan la nena, Alaitz, va néixer amb 2.540 grams. No va requerir reanimació inicial però presentava una insuficiència respiratòria lleu. Tretze dies després del part la nena va ser operada per segona i última vegada, durant la qual se li van extirpar els lòbuls pulmonars danyats per la lesió bronquial.
Actualment el lòbul superior s’ha expandit i ha compensat la funció dels altres dos i això li permet fer una vida absolutament normal, segons ha explicat la cirurgiana pediàtrica Montserrat Castañón.
El responsable de la unitat de cardiologia del Servei Maternofetal del Clínic, Josep Maria Garcia, ha explicat que aquesta operació no s’havia fet abans al món però que sabien què havien de fer i com ho havien de fer.
Gratacós ha defensat que tenir una sanitat pública forta permet fer operacions d’aquest tipus. “Sense una medicina pública d’alta qualitat no és possible”, ha afirmat.
La mare de la nena, Mònica, ha explicat que la nena fa vida “completament normal” i que fa les coses que faria qualsevol infant de la seva edat. Ha agraït a tot l’equip mèdic la feina i ha assegurat que van tenir molt clar des del primer moment que volien fer la intervenció perquè era la única possibilitat que tenien. Ha explicat que quan van detectar la malformació els metges els hi van donar un pronòstic “fatal” i ha afegit que patien perquè després de tots els esforços volien que la nena fos “sana” i pogués tenir una vida normal.
