Es tracta d’usuaris que fan servir aquest transport per desplaçar-se fins als centres especials de treball o centres d’ocupació de la comarca. Són usuaris de Centres d’Ocupació o tallers d’entitats com per exemple la Fundació Vallès Oriental (FVO), de Granollers i amb equipaments a la Roca, o l’Associació Alb-Bosc, de Mollet.
El Consell Comarcal va comunicar als afectats (famílies de 282 usuaris), que a causa de la complicada situació econòmica que afronta, es veu obligat a apujar el cost de les quotes. En concret ho atribueix a “la situació socioeconòmica, el dèficit suportat i la seva previsió d’augment, la manca d’increment del finançament de la Generalitat i l’augment de persones que sol·liciten el servei”.
Durant el darrer curs, els usuaris que tenen reconegut el barem de mobilitat reduïda per la Generalitat pagaven uns 29 euros mensuals. A partir del març, hauran d’abonar 59 euros. La pujada més extraordinària l’hauran d’afrontar les famílies que no disposen d’aquesta acreditació, moltes de les quals també pagaven 29 euros, però a partir de març hauran d’abonar 109 euros.
Fins ara, el Consell Comarcal no feia aquesta distinció en les quotes. Sí que hi havia diferències, però, entre les taxes adreçades a usuaris que perceben un salari dels centres ocupacionals i dels que no treballen, sinó que assisteixen a altres equipaments de tipus més assistencial i perceben pensions del govern. L’organisme admet que en l’actual context es veu forçat a pautar de forma més estricta les quotes d’accés i prioritzar els usuaris amb més dificultats de mobilitat.
QUEIXES DELS PARES
Les famílies dels usuaris del transport adaptat es queixen no només per la considerable pujada de preus, que els ha sorprès, sinó pels obstacles de la burocràcia que hauran d’engegar per saber si poden acreditar la mobilitat reduïda. Segons els ha anunciat el Consell Comarcal per carta, tenen temps fins al 31 de gener per facilitar una còpia d’una resolució de la Generalitat on es reconegui el barem de mobilitat reduïda. Segons explica Josep Poblador, president de l’Associació Alb-Bosc (amb centres ocupacionals) i pare d’una usuària del transport, molts pares que no tenien el document han de córrer per aconseguir-lo, tot i que “moltes valoracions tarden gairebé un any”, apunta. A Poblador també l’amoïna el fet que se sigui molt estricta amb les valoracions”. “Normalment es dóna aquest document a persones que van en cadira de rodes. La resta haurà d’acatar una pujada del preu d’un 200%”, apunta.
La durada de les rutes és un altre aspecte que angoixa les famílies, i malgrat que és una preocupació latent des de fa anys, s’ha agreujat arran de la pujada de preus. “Molts pares pensen que a més de la pujada de preus, s’ha de continuar suportant durades excessives de les rutes. De fet, a molts pares els preocupa més això que no pas el cost”, diu Jaume Taulats, membre del Consell de Participació del Centre Ocupacional de la Fundació Vallès Oriental (FVO) i pare d’una usuària de l’equipament. “El cert és que hi ha moltes rutes que duren més d’una hora. Això no és humà. Ja sé que les empreses concessionàries del servei volen guanyar diners. Però això no pot ser”, afegeix Poblador. Pares d’usuaris de la FVO esperen traslladar les seves preocupacions en una reunió propera amb el Consell Comarcal.
