La instal·lació, estrenada fa uns cinc anys, ha assolit els seus objectius de disseny en tractament de brossa orgànica (45.000 tones anuals), generació d’electricitat (el consum d’unes 5.100 persones durant un any) i producció d’un compost apte per al sector agrari i la jardineria. Ara, els responsables de la planta volen fer un pas més per mirar de treure’n més rendiment sense rebaixar-ne la vida útil. Això passa per trobar fórmules que permetin augmentar la producció de biogàs i/o d’electricitat o aprofitar la calor que ara s’allibera a l’atmosfera. L’estudi de la Diputació valorarà les diverses opcions i plantejarà quines són les més viables a partir dels costos i la rendibilitat generada.
L’impuls d’aquest treball del Consorci de Residus ha coincidit amb els estudis impulsats per l’Ajuntament de Granollers per conèixer les necessitats energètiques de les empreses dels polígons Congost i Jordi Camp. És el projecte Ecocongost que es fa a partir d’auditories energètiques a les empreses que podran determinar vies de col·laboració entre empreses o l’ús d’energia procedent de les instal·lacions del Consorci de Residus o de la depuradora de Granollers, que hi ha just al costat. “És un treball de base necessari per poder fer la planificació”, explica el regidor de Medi Ambient de Granollers, Albert Camps.
Una de les opcions ja plantejades pel Consorci de Residus era la instal·lació d’un tercer motor de cogeneració per augmentar la producció d’electricitat. El canvi normatiu impulsat pel govern espanyol l’any passat va penalitzar l’augment de producció d’energia elèctrica que comportaria aquest projecte tant si es destinava a l’autoconsum de les instal·lacions del propi Consorci com si es venia a la xarxa com es fa amb els dos ja instal·lats. Això va fer que s’aparqués.
Un altre dels temes a estudiar és l’aprofitament de la calor residual generada pels motors de cogeneració a partir de la combustió del biogàs per fer electricitat. Ara se’n fa servir una part per la mateixa instal·lació però la resta s’ha d’alliberar a l’atmosfera de forma controlada. Aquesta calor podria servir per a empreses productives de polígons propers però també per a barris d’habitatges com Can Bassa, a Granollers; o Montornès Nord. Per augmentar l’eficàcia, es planteja traslladar un dels motors de cogeneració o instal·lar-ne un de nou prop dels consumidors que necessitin aquesta energia.
Una altra via és l’ús del biogàs després d’uns processos d’enriquiment o pot permetre generar més electricitat en la flota de camions del mateix Consorci i d’empreses logístiques que hi ha a tocar. El biogàs també es podria injectar a la xarxa a partir d’un acord amb Gas Natural.
RESIDUS ORGÀNICS D’ALTRES EMPRESES
La planta ja ha començat a fer proves amb la injecció als digestors –són els dos tancs on es posa la brossa orgànica i s’obté biogàs– d’altres residus orgànics procedents d’empreses de la zona, per exemple, del sector alimentari. Pot revolucionar el contingut dels digestors i augmentar la producció de biogàs, que pot tenir aplicacions directes o indirectes. És un procés que es fa amb molta cura per no perjudicar el funcionament dels digestors i, per tant, de la planta de compostatge.
{{ comment.text }}