Juan Miguel Pizarro va perdre el control de la motocicleta que conduïa, va topar d’esquena contra un pal en forma d’H de la tanca de protecció i va caure per un precipici. Des d’aleshores va en cadira de rodes.
La sentència del Tribunal Suprem dóna la raó al 50% al veí de Montornès –li concedeix, també, la meitat de la indemnització demanada– perquè entén que la responsabilitat de l’accident és a mitges entre el motorista i les característiques de la tanca. Segons els pèrits, circulava entre 37 i 53 quilòmetres per hora en un tram on la velocitat màxima permesa és de 90 quilòmetres per hora, tot i que es recomana anar a 40. “Jo tinc la culpa de la caiguda, però no de la gravetat de la lesió. No hauria d’haver quedat en cadira de rodes. Només em vaig fer el cop a l’esquena i alguna rascada poc important. La jaqueta va quedar com si l’haguessin tallat amb un cúter. Amb una tanca doble, potser m’hauria trencat una cama o un braç però res més”, afegeix.
Ara, el Suprem ha donat la raó al veí de Montornès, que va recórrer una primera sentència desfavorable del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 2006. Aquesta no fixava cap responsabilitat per a la Generalitat. La nova decisió judicial és ferma i, a més, crea jurisprudència per a altres casos. “Obre les portes a altres casos que s’hagin produït recentment o que passin a partir d’ara”, comenta l’advocat Sebastián Martínez Farriols. “És favorable per a tots els que van en bicicleta o en moto”, diu Pizarro, que creu que la sentència pot fer que la Generalitat es posi les piles a l’hora de posar tanques dobles que redueixen el risc de lesions a ciclistes i motoristes.
