El veredicte del jurat popular, que és per unanimitat, aplica els agreujants de parentesc i traïdoria perquè es considera provat que va atacar la dona mentre dormia i mentre estava sota els efectes de medicació. En canvi, no se li aplica cap atenuant.
Per tot plegat, la fiscalia i l’acusació particular van demanar que se li imposi la pena màxima: 20 anys de presó. La sentència haurà d’acabar determinant la condemna però, en tot cas, no serà inferior als 17 anys de presó. El veredicte es va donar a conèixer divendres de la setmana passada a l’Audiència de Barcelona. La magistrada, a petició de les acusacions, va decretar l’ingrés a presó de forma immediata, encara que la sentència no serà ferma.
Joan Puigpey, que treballava a Vilanova en el moment dels fets, va ser detingut cinc mesos després del crim a partir de la investigació policial feta pels Mossos de l’Àrea d’Investigació Criminal de la Regió Policial Metropolitana Nord, amb seu a Granollers. En un primer moment, no se’l va detenir perquè ell mateix va simular un robatori a la casa, fet que el veredicte també entén com a provat. Després del crim, va tornar a viure a Vilanova i, posteriorment, es va traslladar a Montornès, on encara vivia ara. Treballava en un taller a Santa Maria de Palautordera.
En el veredicte, el jurat popular considera provat que la dona morta havia descobert la relació extramatrimonial que mantenia Puigpey amb Sandra Marina Montes de Oca, que també estava acusada. També es veu provat que la víctima li havia notificat a l’acusat la seva intenció de separar-se. La parella no tenia fills i tot el patrimoni de la família de la dona havia de ser per ell, segons el testament que havien fet. En aquest sentit, el tribunal entén que l’acusat va decidir posar fi a la vida de la seva parella per la por de perdre tot aquest patrimoni davant de la voluntat expressada per ella de separar-se.
El jurat ha trobat culpable de denúncia falsa l’actual parella de Puigpey, Sandra Marina Montes de Oca, amb qui ja mantenia una relació sentimental en el moment dels fets. Se li imputa el delicte perquè, mesos després de la detenció de Puigpey, va denunciar als Mossos de Granollers que havien rebut un anònim d’una persona que s’atribuïa l’encàrrec de la mort de la veïna de Vilassar de Dalt i els amenaçava de mort a ells. La investigació policial, però, va determinar que l’havia escrit ella mateixa. Un fet que avala la resolució del jurat. En canvi, Montes de Oca, que havia cuidat dels pares de Puigpey a Vilanova, no és condemnada per encobriment com demanaven les acusacions. En aquest cas, s’entén que la relació sentimental amb l’autor del crim permet aplicar-li un supòsit del Codi Penal que evita que la parella pugui ser condemnada per encobriment.
{{ comment.text }}