El lloguer va baixar només en 7 dels 15 municipis del Vallès Oriental on la Generalitat va començar a aplicar topalls al preu a partir del març de l’any passat. No només això, sinó que les rendes en aquests municipis van augmentar l’1,67% de mitjana entre el primer i el quart trimestre del 2024, cosa que significa un preu mitjà de 790,4 euros, segons les últimes dades disponibles que ha publicat el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
Al conjunt de la comarca, en canvi, hi ha hagut una baixada mínima del preu del lloguer durant aquest període, passant dels 780,35 euros del primer trimestre d’any, als 779,92 de l’últim. En números absoluts es tracta d’una rebaixa de 0,44 euros (-0,06%) respecte a les dades del primer trimestre. Aquí s’hi inclouen també els 13 municipis que van entrar a la zona tensionada a l’octubre i els 10 que queden fora de la regulació de la Generalitat.
Cal recordar que la regulació només s’està aplicant a les quotes dels nous contractes –que no poden superar els preus que s’han pagat pel mateix habitatge els últims cinc anys– i que en queda exclosa l’actualització de l’IPC per l’augment del cost de la vida.
Si es comparen dades d’any a any, malgrat els increments, sí que es pot observar un alentiment del preu interanual: si del 2021 al 2022 i del 2022 al 2023 es va encarir 30,6 i 37,54 euros de mitjana, respectivament, del 2023 al 2024 ho va fer en 24,45 euros.
Per municipis, els efectes de la nova llei es noten, sobretot, als que tenen més població i, per tant, acumulen més nous contractes. A Granollers, els lloguers van baixar el 2,6% entre el primer i el quart trimestre de l’any passat; a les Franqueses, ho van fer el 4,22% i, a Parets, la baixada va ser del 3,97% durant el mateix període. A Barcelona, la baixada hauria estat més dràstica perquè els preus estan molt més inflats que al Vallès Oriental per l’alta demanda.
Els sindicats d’habitatge expliquen que, malgrat els topalls, l’accés a un lloguer continua sent difícil per a la població i que hi ha habitatge que en queda exclòs, com el lloguer per habitacions o el lloguer de temporada, que és cada vegada més habitual. En canvi, les immobiliàries defensen que la regulació està fent repensar els propietaris de posar els seus habitatges a lloguer.
Una prova d’aquesta situació és la baixada del nombre de nous contractes que es van formalitzar durant aquest període. Si a l’últim trimestre del 2023 es van fer 1.321 nous contractes al Vallès Oriental, al primer del 2024 en van ser 1.537 i l’últim, 1.223, un centenar menys que un any abans.
“El cert és que hi ha poca oferta i molta demanda. Cada dia potser entren per la porta quatre persones que busquen un lloguer i no tenim prou pisos disponibles”, explica Francesc Xavier Aso, que és gerent de la immobiliària FincAs &Ro, al carrer Girona de Granollers.
De fet, Aso assegura que la majoria d’ofertes de lloguer no surten ni publicades, tal com també diu Joan Viñets, de la immobiliària Viñets de la Garriga. “Quan entra un nou pis de lloguer, mirem quin perfil de persones tenim en llista d’espera que hi poden encaixar i les truquem. En canvi, si n’arribem a publicar un, normalment al cap de poques hores ja l’hem de retirar dels portals perquè tenim una allau de demandes”, assegura Joan Viñets.
Les immobiliàries consultades per aquest periòdic insisteixen que la regulació, més que fer més accessible el mercat, està condicionant les decisions de molts propietaris, que ja prefereixen vendre a llogar. “És una contradicció aquesta llei”, insisteix Viñets. Explica que, en un any, a la seva immobiliària s’han reduït a la meitat els pisos que entren per primera vegada al mercat de lloguer. De fet, són immobles que estan subjectes a la nova regulació de l’Estat que també aplica topalls als habitatges de zones tensionades que no hagin estat llogats els últims cinc anys.
Aso insisteix que a la seva empresa estan gestionant la meitat de pisos que fa un any, entre altres raons, perquè no entren nous pisos de lloguer al mercat. “Molta gent que rep pisos en herència prefereix vendre’ls, però també tenim clientela que, en comptes de venir a buscar un lloguer, ja es queden al pis familiar, si en tenen”, exposa Aso. Durant aquest temps, també s’ha creat la idea, a través de la opinió pública, d’una falta de seguretat per cobrar les rendes i ha crescut el temor entre els propietaris per impagaments.
