El Memorial Joan Camps premia un projecte sobre el sindicalisme a Granollers

El projecte de recerca Lluita social i sindicalisme obrer a Granollers (1973-1982), del sindicalista Ramon Martos Calpena, ha guanyat el 23è Memorial Joan Camps, convocat per l’Associació Cultural de Granollers a través del Centre d’Estudis de Granollers. El premi, amb una dotació de 5.000 euros, servirà a la redacció de la recerca, sota control científic, durant el 2025. L’autor, que és Doctor en Història, ja fa dies que està elaborant les entrevistes que formaran part de la recerca. Dimecres va entrevistar a La Gralla Rosa Villalonga, que havia estat a UGT. En conjunt, seran gairebé una quarantena d’entrevistes, entre sindicalistes i polítics, per tal d’entendre la realitat del moment: el tardofranquisme, la transició i la recuperació de la democràcia a l’Estat espanyol, però des del prisma del moviment sindical a Granollers. “És una època que està molt poc estudiada aquí a la ciutat. He buscat bibliografia i n’he trobat tres ratlles. La idea és omplir un buit que hi ha a Granollers a nivell històric”, diu Ramon Martos, sobre la vàlua de la recerca. L’autor insisteix que és d’especial rellevància documentar aquest moment, perquè representa una “època crucial en la configuració de les bases polítiques, organitzatives i socials actuals”, segons defensa l’autor en la memòria de l’estudi. El projecte parteix de la situació dels inicis dels anys 70, quan Granollers estava pràcticament adormida a en l’aspecte sindical. “El sindicat vertical tenia el control i amb influència política, pràctiament només hi havia el PSAN, que era conegut sobretot per la reivindicació de Catalunya i del català, no tant per la seva defensa del moviment obrer”, explica Martos. Les organitzacions sindicals clandestines d’aleshores, encara durant el franquisme, eren pràcticament inexistents. Però es van reactivar a partir del 1975, quan es van començar a organitzar els sindicats a les empreses Bendibérica o Roca Umbert. La situació va coincidir amb la convocatòries de les primeres lluites obreres per reivindicacions salarials o contra acomiadaments i tancaments d’empresa. Algunes dates crucials d’aquell moment van ser la celebració del Primer de Maig del 1977 i les vagues del sector del metall, amb assemblees a l’església de Sant Esteve de Granollers. Ramon Martos, de fet, ho va viure en primera persona com a vertebrador d’aquell moviment: des de la fàbrica Bendibérica i com a primer secretari del sindicat CCOO i del PSUC a Granollers durant aquells anys. “És difícil agafar distància d’allò”, admet. Com a historiador, insisteix que li caldrà ser molt rigorós amb dates i fets. També és conscient que recollir la història oral d’aquell moment serà bo, perquè quedarà per a les noves generacions.

El Memorial Joan Camps premia un projecte sobre el sindicalisme a Granollers

Granollers recorda els 150 anys de l’assalt dels carlins

La residència Neus Català, de Montmeló, obre les portes

La tundra àrtica es converteix en una font d’emissions de CO2

Famílies i Ajuntament, pendents encara de resoldre els danys del ‘Glòria’ en un barri de Cànoves

LA PREGUNTA

En el seu dia a dia utilitza alguna eina d’intel·ligència artificial?

Segona subhasta de la torre on va viure Fèlix Millet a l’Ametlla després d’un primer intent fallit

Els Bombers rescaten un caçador a Puiggraciós en mal estat de salut

Cinc detinguts en inspeccions a locutoris i botigues de mòbils a Granollers i Cardedeu

Els Mossos abaten a trets un senglars després d'intentar foragitar-lo entre les Franqueses i Granollers

La petjada del 'Glòria' cinc anys després: "He hagut de vendre la casa"

Vessament de 150 litres d'àcid clorhídric en una nau industrial de Llinars

Roben el remolc d’una xurreria aparcat al carrer a Sant Fost

De roba interior femenina a matalassos al carrer Santa Anna de Granollers

La fiscalia demana 46 anys de presó per al jove que va assassinar un instructor del club de tir de Canovelles el 2023

La Garriga ampliarà un tram de vorera del carrer Calàbria