El projecte de recerca Lluita social i sindicalisme obrer a Granollers (1973-1982), del sindicalista Ramon Martos Calpena, ha guanyat el 23è Memorial Joan Camps, convocat per l’Associació Cultural de Granollers a través del Centre d’Estudis de Granollers. El premi, amb una dotació de 5.000 euros, servirà a la redacció de la recerca, sota control científic, durant el 2025.
L’autor, que és Doctor en Història, ja fa dies que està elaborant les entrevistes que formaran part de la recerca. Dimecres va entrevistar a La Gralla Rosa Villalonga, que havia estat a UGT. En conjunt, seran gairebé una quarantena d’entrevistes, entre sindicalistes i polítics, per tal d’entendre la realitat del moment: el tardofranquisme, la transició i la recuperació de la democràcia a l’Estat espanyol, però des del prisma del moviment sindical a Granollers.
“És una època que està molt poc estudiada aquí a la ciutat. He buscat bibliografia i n’he trobat tres ratlles. La idea és omplir un buit que hi ha a Granollers a nivell històric”, diu Ramon Martos, sobre la vàlua de la recerca. L’autor insisteix que és d’especial rellevància documentar aquest moment, perquè representa una “època crucial en la configuració de les bases polítiques, organitzatives i socials actuals”, segons defensa l’autor en la memòria de l’estudi.
El projecte parteix de la situació dels inicis dels anys 70, quan Granollers estava pràcticament adormida a en l’aspecte sindical. “El sindicat vertical tenia el control i amb influència política, pràctiament només hi havia el PSAN, que era conegut sobretot per la reivindicació de Catalunya i del català, no tant per la seva defensa del moviment obrer”, explica Martos.
Les organitzacions sindicals clandestines d’aleshores, encara durant el franquisme, eren pràcticament inexistents. Però es van reactivar a partir del 1975, quan es van començar a organitzar els sindicats a les empreses Bendibérica o Roca Umbert. La situació va coincidir amb la convocatòries de les primeres lluites obreres per reivindicacions salarials o contra acomiadaments i tancaments d’empresa. Algunes dates crucials d’aquell moment van ser la celebració del Primer de Maig del 1977 i les vagues del sector del metall, amb assemblees a l’església de Sant Esteve de Granollers.
Ramon Martos, de fet, ho va viure en primera persona com a vertebrador d’aquell moviment: des de la fàbrica Bendibérica i com a primer secretari del sindicat CCOO i del PSUC a Granollers durant aquells anys. “És difícil agafar distància d’allò”, admet. Com a historiador, insisteix que li caldrà ser molt rigorós amb dates i fets. També és conscient que recollir la història oral d’aquell moment serà bo, perquè quedarà per a les noves generacions.
