“El Moianès és un bon lloc per viure”

Ja han passat sis anys des de la llei de creació de la comarca del Moianès, que va donar pas al posterior naixement del Consell Comarcal. En aquests moments la comarca està consolidada? De consolidada, n’està. Però quan va néixer el Moianès no hi havia experiència recent de creació de noves comarques. Feia 30 anys que no se’n reconeixia cap. Això va fer que haguéssim d’anar pas a pas, anar desplegant serveis, alguns dels quals abans ja es prestaven com a Consorci del Moianès i d’altres que s’han fet nous des del Consell Comarcal. Per fer-ho possible ha fet falta crear l’estructura necessària de personal i, en un ens de nova creació, com és el cas, fins que no fa tres anys no pots començar a consolidar una plantilla fixa. Això ha dut un temps. Però, ara, està consolidat. Formalment, sí. El Consell té un equip de bons professionals, presta serveis i té intenció de desplegar-ne més. Volem anar una mica més enllà i intentar fer una comarca que presti atenció als ciutadans, que doni més suport als ajuntaments, que atengui les empreses... Per això posem en valor, i hi donem molta importància, a moltes iniciatives com, només per posar alguns exemples, el servei d’ocupació del Moianès o l’oficina de serveis tècnics, perquè per la tipologia d’ajuntaments petits que hi ha a la comarca, és molt important disposar d’arquitecte o enginyer de forma mancomunada. Tenim projectes, també, en altres àmbits, com el de fer un centre comarcal d’acollida d’animals domèstics. Si el Consell va desplegant serveis té sentit que continuï existint el Consorci? Són organismes complementaris. Sota el paraigua del Consell, en el Consorci ens hi recolzem en molts àmbits: en el de turisme, amb el desplegament de l’ecomuseu per posar en valor el patrimoni de cada poble; en el de la formació, ara presentem el programa de cursos de l’últim trimestre de l’any amb més de 130 activitats... Hi ha subvencions que són específiques pel Consorci. És un organisme que ha fet molta feina des del seu naixement per donar resposta com a territori a la crisi que es va viure entre els anys 80 i 90, i avui continua sent útil. Parlava de subvencions. Un dels problemes del Consell és que molts dels recursos són finalistes? Que hi ha poc marge de maniobra? Sí, i tot i que hem focalitzat esforços i hem destinat recursos a àmbits que requerien una atenció especial, és veritat que les grans transferències són finalistes: això és per a menjador, això és per a transport... Per aquest motiu el Consorci ens ajuda. El projecte de l’escorxador tirarà endavant? Tenim concedits 215.000 euros per fer un escorxador de baixa capacitat, fix. Com a projecte pilot ens trobem amb dificultats per condicionants urbanístics, de sanitat, d’emplaçament... Però a la comarca hi ha aquesta necessitat. L’escorxador de Moià només sacrifica porcs i hi ha petits productors que sacrifiquen xais, vedells o cabrits i s’han de desplaçar a fora. N’hi ha que van a Sabadell, fins i tot. Ens sembla que seria interessant donar aquest servei no només perquè els pagesos que hi ha ho tinguin més fàcil per continuar, sinó també perquè, si pot ser, n’hi hagi més: tenen el seu ramat, netegen els boscos, redueixen el risc d’incendis... Això és important en una comarca com la nostra amb molta massa forestal. Els ajuntaments tenen la sensació que han millorat pertanyent al Moianès respecte a les comarques on estaven adscrits abans? Això s’hauria de preguntar a cada ajuntament i hi pot haver diverses opinions, però la majoria entenc que valoren que hi ha més proximitat. Amb la Covid vam poder fer uns plans d’ocupació, donem suport a les necessitats de formació, hem atorgat subvencions a petits empresaris i artistes locals per poder realitzar un festival. Això des de la proximitat, i aquesta és una de les virtuts d’una comarca com el Moianès, és més fàcil de fer. Vostè va formar part del grup d’alcaldes promotors del Moianès, però la comarca la van fer possible els polítics o les persones? Que els polítics, si als alcaldes se’ns pot considerar polítics, anéssim a l’una va fer que la gent s’impliqués a fons en la iniciativa i que la consulta es guanyés a tots els pobles. Això reflecteix que en el fons la necessitat hi era. I no és que fos mèrit dels polítics o de la gent, sinó de tothom qui va treballar-hi i, també, de tothom qui hi havia treballat abans perquè la feina que havia fet prèviament el Consorci, d’estar a prop de la gent i de les seves necessitats, també hi va ajudar. Va ser una mena de comunió entre la gent i els polítics. Aquest consens, vist el que va passar després al Lluçanès en què en alguns pobles va guanyar el no, va ser determinant? Segurament. Vam fer molta feina d’explicar, explicar i explicar. Vam posar-hi coll i barres. I en algun poble, com al meu, la cosa pintava malament. També hi havia algun polític que mirava cap a una altra banda... Qui era? Ningú en concret, i no vull obrir cap polèmica, però el fet que al davant hi hagués en Dionís Guiteras, alcalde de Moià, diputat i impulsor de la llei de creació situava ERC al capdavant. I algunes persones, tot i entendre que era bo, si hi havia pobles que mostraven certs dubtes s’hi agafaven. La voluntat dels alcaldes va ser tirar-ho endavant, però en polítics de cert nivell no sempre era així. De la Generalitat, vol dir? Sí, però insisteixo que no vull que sigui un retret per a ningú. Però aquella idea de consens inicialment es trasllada al Consell Comarcal amb un govern d’unitat que en aquest mandat s’ha trencat. Aquest consens va ser-hi en el primer govern del Consell Comarcal. I al Consorci històricament sovint no calia ni votacions. Si hi havia punts de vista diferents es discutien i es buscaven solucions. Ho enyora? Una mica sí, perquè l’esperit de l’inici del Consorci era molt positiu. I si s’havia de votar es votava, però si un poble deia que un tema no el veia clar es mirava com fer-ho per arribar a un acord. En aquest mandat al Consell, la nostra voluntat era que hi hagués un govern d’unitat, però no ha estat així; hi ha qui defensa que és millor fer comarca des de l’oposició. És respectable. Les paraules trencar el consens potser són massa fortes, però si no s’ha trencat almenys s’ha esquerdat. Per què? No ho sé. Potser el fet que ERC estigués la davant i tornés a guanyar les eleccions no es va posar bé. Això vol dir que ERC i Junts més que socis són adversaris? No, adversaris no. Són dos partits que tenen diferències però les diferències a nivell de país no es reflecteixen aquí. Al Consell fan oposició amb el que creuen que han de fer oposició. Però, en canvi, Castell en Positiu i el PSC estan al govern. Sí. I hi estem molt còmodes treballant. Vist des de fora, i encara que la política nacional i la local pertanyin a nivells diferents i el Consell, a més, sigui un organisme de segon grau, entén que sorprengui que el PSC tingui cartera al govern del Consell i JxC no? Això va formar part d’una negociació després de les eleccions i, aleshores, no va ser possible fer un govern d’unitat. No sé si hem d’aprofundir en aquest tema: en tot cas la nostra voluntat és impulsar la idea de treballar conjuntament. L’últim pressupost, JxCat el va votar. Sí. Si els voten el pressupost, entès com l’expressió xifrada de les polítiques que es volen dur a terme, significa que un cert acord sobre temes importants sí que hi és. Sí, vam acceptar esmenes que ens proposaven i es va poder arribar a un acord. A l’hora de definir polítiques cal tenir en compte, també, la poca densitat de població. Això també té implicacions. Sí, perquè el fet de tenir poca massa crítica de població fa que hi hagi serveis que no es puguin donar íntegrament a la comarca. En determinats itineraris de Batxillerat, per exemple. Si volem que els joves es quedin hauríem de tenir més sinergies amb les empreses i les necessitats de la comarca per donar-hi resposta. No necessitem Decathlons ni multicines. Viure al Moianès està bé. És un bon lloc per viure-hi. Però què hi fa falta? Perquè hi ha pobles molt petits i la població s’envelleix. És el que comentava: no tenim massa crítica com a comarca per generar segons quins serveis, però hi ha temes que podem millorar, com l’atenció de l’oficina del DARP, que s’ha de posar a Castellterçol per atendre els ramaders, perquè puguin fer els seus tràmits sense necessitat d’anar a Manresa o a Vic. Això s’ha de mirar de potenciar que es pugui resoldre dins del Moianès. Existeix el sentiment de comarca? Els habitants d’alguns municipis tenen poca relació entre ells i continuen tenint més vincles amb poblacions veïnes com Artés o Sant Feliu de Codines. De sentiment de comarca, n’hi ha cada vegada més, però això no treu que hi continuï havent relació amb altres pobles. A Oló tenim l’institut a Artés. I, per tant, hi ha molta relació i, dins del Moianès, a una escala més petita, passa el mateix que quan els d’Oló pertanyíem al Bages i, per tant, érem de la mateixa comarca que Aguilar de Segarra o Fonollosa. Ara, com que la comarca és més petita, això és menys accentuat i cada vegada hi ha més relació entre els pobles de la mateixa comarca encara que hi hagi pobles, com el meu, que històricament han tingut més tirada a Manresa o Vic que a Moià, però s’estan fent passos que consoliden la idea de descentralització, de desplaçar els serveis als pobles –com la psicòloga d’atenció a la dona– i no al revés. Abans ha dit que el Moianès era un lloc per viure-hi, però també és un lloc per viure’n? Perquè viure’n implica fer apostes que a vegades col·lideixen. Això una mica pot passar. Hi ha gent que viu al Moianès però treballa a fora. Seria bo que aquests també poguessin treballar al Moianès? Sí, és clar. Però això potser obliga a sacrificar algun actiu... Tenir gran indústria pot malmetre el paisatge, implica trànsit de camions... és un equilibri difícil. Però diria que la gent del Moianès està contenta de viure aquí perquè aquest equilibri hi és. Amb la pandèmia tots els pobles hem crescut en població i això és un bon indicador. Majoritàriament no és gent de fora que s’ha instal·lat aquí, sinó gent que ja hi vivia però que no s’hi havia empadronat i que ara no ho ha fet, perquè és clar que no és el mateix passar el confinament en un poble del Moianès que en una ciutat. Aquest creixement demogràfic, si s’accentués, s’hauria de limitar? S’hauria de limitar, però això no té a veure amb les competències del Consell, sinó amb l’urbanisme que dissenya cada ajuntament, però no estem en aquest punt. És bo que tinguem una mica de creixement. La densitat demogràfica és molt baixa, tenim poc atur, disposem de serveis raonablement atesos, existeix un bon nivell de residències per a gent gran, una ràtio fins i tot superior a la que tocaria per la població, hi ha empreses potents... Hem de treballar perquè el jovent no hagi de marxar; ens agradaria que es quedessin més al territori. Parlant de marxar i venir, parli del turisme. El Moianès té un atractiu natural per al turisme. S’ha de potenciar més? Ho estem treballant. Al Moianès tenim molts atractius, tant naturals com de patrimoni, com d’oferta gastronòmica... Participem en fires de turisme per donar-nos a conèixer. I la indústria? És una pota a desenvolupar? Tenim implantació d’indústries del sector agroalimentari, destacant les de l’àmbit ecològic, que són pioneres i que s’han de potenciar, també la part d’indústria tèxtil que encara dona feina a molts llocs de treball i és molt innovadora, però, a més, hi ha una part tecnològica, en la línia del centre de drons de Moià, que pot créixer. I, sent conscients de quin és el nostre entorn, també voldríem trobar un marc per aconseguir que els boscos fossin productius i acabessin generant llocs de treball. El Moianès té riquesa cultural amb concerts o festivals. Se li dona prou valor? És indiscutible que pels pocs que som hi ha moltes entitats i associacions. Es veu a l’ofrena de la Diada a Rafel Casanova: es van cridant associacions i entitats i, durant 15 minuts, en desfilen moltíssimes. Al Moianès som pocs, però som molt actius. I, per mirar cap al futur, com se l’imagina, el Moianès, d’aquí a 10 anys? El Moianès ha de fer la seva evolució natural: donar serveis a les persones, que la gent senti que té suport i que tots els passos incorporin la idea d’ecocomarca: proximitat, quilòmetre zero, sostenibilitat, reciclatge... Tenim el poble que millor recicla de Catalunya, que és Sant Quirze Safaja, en molts ja hi ha implantat el porta a porta i la idea mediambiental la tenim assumida per tenir una comarca on la gent visqui millor, que hi hagi més gent que se senti còmoda o que sigui ordenada urbanísticament encara que les competències siguin dels ajuntaments. Ens hem de posar d’acord i, modestament, mirem de treballar en aquesta línia.

“El Moianès és un bon lloc per viure”

El virus de pesta porcina africana trobat a Cerdanyola no és el mateix que el del CReSA, segons l’informe de l’IRB

El MEV adquireix una nova peça gòtica del segle XV de Pere Vall

La inflació es modera una dècima al desembre i preveu tancar el 2025 en un 2,7%, segons l’indicador avançat

Una xarxa per no deixar caure ningú

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Protecció Civil alerta que el riu Ges supera el llindar de perill a Torelló

Els Mossos feia mig any que controlaven el punt de venda de droga de la carretera de la Guixa de Vic

La llevantada ja ha deixat registres de més de 130 litres a Osona

Vic enderrocarà la plataforma triangular entre el parc Jaume Balmes i el passeig Pep Ventura

Vic rebrà 15 milions d'euros de la primera convocatòria del Pla de Barris 2025 - 2029

Dos ferits lleus en una sortida de via a la collada de Toses

Uns 170 tractors al tall de l'Eix a Gurb per demanar un millor control de la fauna salvatge

Tres persones intoxicades a Manlleu per inhalació de diòxid de carboni

“Em va quedar gravat que érem 541 habitants. Ara passem dels 600”

Es queden sense llum tots els veïns d’un dels blocs ocupats a Roda