El Montseny actua per garantir la connectivitat biològica als torrents on habita el tritó endèmic

El Parc Natural del Montseny ha tirat endavant un conjunt d’actuacions per garantir la connectivitat biològica de torrents on habita el tritó del Montseny o que tenen unes característiques determinades que hi farien possible la seva reintroducció a partir dels exemplars nascuts a través del programa de cria en captivitat d’aquesta espècie endèmica del massís del Montseny i que està catalogada en perill crític de conservació per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Són intervencions que formen part del programa Life Tritó del Montseny finançat, en bona part, amb fons europeus i que des de l’octubre de 2016 treballa per la conservació d’aquest amfibi amb, entre altres accions, les de preservació del seu hàbitat. A banda de beneficiar les poblacions de tritó del Montseny, ajuden altres espècies presents en els cursos fluvials. Les intervencions als torrents busquen resoldre un dels problemes que s’havien detectat: la manca de connectivitat d’un mateix curs fluvial que sovint quedava tallat per pistes forestals que eren insalvables per als tritons del Montseny, que no poden viure fora de l’aigua. Per solucionar-ho, s’han construït ponts. Per ara, se n’han fet cinc en camins de la xarxa viària principal del Parc Natural i una dotzena més en pistes secundàries, no totes d’ús públic. Les dimensions dels passos varien en funció del volum màxim d’avinguda d’aigua que s’ha calculat en cada cas. Substitueixen tubs de formigó, el sistema que s’havia fet servir per garantir el pas de l’aigua d’un torrent quan aquest travessa un camí. “S’ha vist que aquests tubs acaben sent una trampa per als amfibis, que sempre tenen tendència a anar amunt. Això fa que per intentar superar-los es vagin enfilant a les parets del tubs i els costi molt avançar”, explica Lluís Martínez, director del Parc Natural del Montseny. A més, “amb el temps, els materials que arrossega el riu acaben tapant amb sediments el tub”, comenta Daniel Guinart, biòleg del Parc Natural del Montseny i coordinador del Life Tritó del Montseny. Encara s’ha vist una altra pega: s’acaba generant un petit salt d’aigua al final de la canalització que és infranquejable pel tritó i altres espècies. En altres punts, no hi havia ni tubs per canalitzar l’aigua i, quan el cabal pujava, el torrent acabava passant directament per damunt del camí. Anar a buscar el llit del curs fluvial Amb la construcció dels ponts, es pretén resoldre aquest problema. L’actuació va a buscar la base del torrent de manera que, encara que hi travessi un camí, la llera es manté naturalitzada, un element clau per garantir la connectivitat. A partir d’aquí, s’han fet murs de formigó per sostenir el pont. En la majoria de casos, la coberta també és de formigó, tot i que també se n’ha fet un amb fusta, en un camió on el pas de vehicles està restringit als del Parc Natural. En els passos amb uns ulls més estrets, es construeix una volta de formigó a partir d’una planxa d’acer que la subjecta. En cursos amb menys volum d’aigua, s’ha optat per obrir el camí i enterrar-hi una estructura de pedres per sota que permeten el pas de l’aigua de manera subterrània i no impedeixen la mobilitat dels tritons, acostumats a viure entre les escletxes que formen les pedres del llit dels torrents. Les actuacions es completen amb millores al bosc de ribera de les zones on s’ha actuat amb l’objectiu de generar una coberta forestal damunt del torrent que ajudi a mantenir el conjunt de l’hàbitat en condicions òptimes. Això també ha d’ajudar a reduir l’erosió i l’arrossegament de sediments que perjudiquen l’hàbitat del tritó. Tot plegat, per augmentar la distribució territorial de l’espècie, que ara té dues poblacions aïllades –l’oriental i l’occidental– i es troba en un nombre molt reduït de torrents. “D’aquí a uns anys, veurem el resultat i si hem estat capaços d’ajudar el tritó a arribar a trams on ara no es troba però que tenen unes bones condicions”, diu Guinart. Els treballs es fan tenint en compte el cicle biològic del tritó i, per tant, no es treballa quan l’espècie té una major activitat exterior, com passa a la primavera o a la tardor.

El Montseny actua per garantir la connectivitat biològica als torrents on habita el tritó endèmic

L’Estat preveu 200 milions per al tram del quart cinturó entre Terrassa i Castellar fins al 2033

El futur del Casal Cultural Codinenc, en mans del veïnat

L’Hospital de Granollers presenta un nou pla estratègic que aposta per la recerca i el desenvolupament sostenible

Una desena de restauracions de rius ja apliquen solucions basades en la natura testades a Montornès

LA PREGUNTA

Aquest any participarà del sopar de Nadal d’empresa?

La històrica botiga Casa Bassa, de Granollers, abaixa la persiana després de 128 anys

La C-17 registra 17 quilòmetres de retencions entre la Garriga i Parets en sentit Vic

Joan Sitjes, un segle i mig de moda a Granollers

Protecció Civil alerta de la possibilitat de nevades a 400 metres al Vallès Oriental

Un ciclista ferit en caure al circuit de descens dels Tremolencs, a la Garriga

Les empreses del Vallès Oriental moderen el creixement

Una màquina de neteja viària topa contra el pont sota l'R3 a Corró d'Avall

Un joc de taula inspirat en el Monopoly i localitzat a Granollers

Segon matí de cues a la C-17 per anar cap a les fires d’Osona i cap al Pirineu

Cremen quatre vehicles en un incendi a Llinars