Andreu Pujol (Breda, 1986) ha carregat d’imatges el seu últim llibre: estampes inesborrables i, sovint, impossibles d’imaginar en el Montseny actual. Algunes retraten un massís –el d’abans– que ja no tornarà més. Des de nuclis urbans, a paisatges que són mosaics o homes que practiquen esports de neu dalt d’algun cim.
El llibre en qüestió es diu El Montseny desaparegut (Efadós, 2022) i recull unes 350 fotografies –algunes, d’inèdites– que tracen la història del massís des de finals del segle XIX fins a finals del XX. “És un llibre que té una mica de tot”, explica Andreu Pujol. Hi apareixen des de paisatges a pobles i esdeveniments singulars.
El conjunt de pàgines està dividit en tres capítols, que segueixen criteris geogràfics. Cadascun està dedicat a una de les tres vessants del massís. “Les tres cares del Montseny”, explica l’autor. D’aquesta manera, n’hi ha un que mostra la zona del Baix Montseny; un altre, l’àrea de la vall del Congost, i també hi ha un capítol que es fixa en la vessant de muntanya que toca a Osona i les Guilleries. Cada apartat està encapçalat per un text i, entre les pàgines, hi ha petites descripcions que posen les fotografies en context.
Les imatges que Andreu Pujol ha fet servir per vertebrar el llibre han estat extretes, en bona mesura, de l’arxiu de l’editorial Efadós, que acostuma a publicar històries del territori. Però també n’han anat a buscar al Centre Excursionista de Catalunya o les han rescatat d’antigues postals amb el Montseny de protagonista.
“L’època que surt al llibre coincideix amb l’irrupció de la foto i amb un període en què la societat ha patit moltes transformacions.” Per això a El Montseny desaparegut s’hi poden veure estampes típiques de conreus que ara s’han convertit en grans extensions de bosc, o antics oficis que ara ja han desaparegut.
Repassa una història –la del Montseny– que s’ha capgirat durant l’últim segle. Des que s’ha anat abandonant el camp fins a instal·lar-se en el sector serveis. Segons el mateix Andreu Pujol, que el llibre incorpori fotografies extretes de postals diu molt d’aquest vessant més aviat turístic que ja va anar prenent el Montseny a finals del segle XIX. “És un punt important, perquè eren postals fetes perquè els turistes les poguessin enviar. Això indica que hi havia un interès pel territori.”
Al llibre també hi apareixen imatges icòniques que ara serien impensables al Montseny. Pujol parla d’homes esquiant i fent anar trineus sobre capes de neu. “Algunes d’aquestes imatges criden l’atenció. El 1909, per exemple, al Montseny es va fer la primera competició d’esports d’hivern a Catalunya. Entre les pàgines, també s’hi poden trobar i d’esdeveniments típics d’alguns pobles, com ara el Ball de Gitanes.
L’autor també explica que ha evitat posar-hi esdeveniments històrics. “Buscant a l’arxiu, vam trobar-ne d’una visita que havia fet el president Macià. Ho vaig evitar, perquè l’objectiu era mostrat l’entorn del Montseny.” Andreu Pujol es pren el llibre com una manera de divulgar el massís.
Un autor arrelat al territori
Si alguna cosa ha demostrat la producció literària d’Andreu Pujol l’últim any és el seu arrelament al massís. “Escric sobre el Montseny perquè és el meu entorn immediat. Si no n’escrivim els d’aquí, qui ho farà?”, explica.
L’autor –que és historiador i historiador de l’art de formació– va publicar l’any passat el llibre d’historietes 101 anècdotes del Montseny (Efadós, 2021). “L’objectiu últim de la història és fer arribar temes al gran públic.” A més de parlar sobre el Montseny, Andreu Pujol ha escrit un llibre sobre l’1 d’octubre i va impulsar el Manifest Baix Montseny, que reivindica l’existència de la mateixa comarca.
