El mes de març passat va ser el més plujós que s’ha registrat mai al Montseny des que se’n tenen dades. Segons les xifres facilitades pel Meteocat, l’estació automàtica del Puig Sesolles (1.668 metres) va comptabilitzar un acumulat de 366,4 litres per metre quadrat al llarg de tot el mes, la més alta de tota la sèrie conjunta amb l’antiga estació meteorològica del Turó de l’Home, amb dades des de 1950. Aquestes xifres també inclouen les nevades d’aquest març.
El total de pluja acumulat va superar amb escreix l’últim març més plujós de què es tenia constància, el del 2011, quan es va arribar a 336,8 litres per metre quadrat. Tot i així, queden lluny del mes més plujós dels últims anys, el gener del 2020, quan es van acumular 430 litres per metre quadrat només durant quatre dies, coincidint amb el temporal Glòria.
L’estació de Tagamanent, que també és dins la xarxa d’estacions del Meteocat, va arribar a 286,1 litres per metre quadrat acumulat aquest març. Són 53,1 litres quadrats d’aigua més que els 233 del mateix període del 2011. A Sant Esteve, s’hi van acumular registres de 276,2 litres per metre quadrat i a Campins i a Mosqueroles, 233,8 i 233,6, respectivament. En tots els casos els números representen un volum de pluja quatre o cinc vegades més gran que la precipitació normal d’un mes de març.
La dada més contundent, això sí, és la de l’estació meteorològica de Can Lleonart, a Santa Fe, on es va registrar un acumulat de 633,4 litres per metre quadrat durant el mateix mes. Segons aquesta estació, els dies més plujosos a la vall de Santa Fe van ser el 8 i el 19 de març, quan es van superar els 100 litres per metre quadrat de precipitació. Hi va ploure de manera intensa i persistent.
Aquesta última estació correspon a la xarxa del Parc Natural del Montseny, de la qual en fa el seguiment Meteoguilleries i de la qual no hi ha dades prou treballades per fer una línia històrica, segons fonts de la Diputació de Barcelona. Dins d’aquesta xarxa també hi ha les estacions d’El Puig, a Sant Marçal, i Vallcàrquera, a Cànoves i Samalús.
Segons l’observador meteorològic Joan Fradera, de Meteoguilleries, el principal motiu d’aquesta diferència a les cotes més altes del massís es deuria a l’orografia. “La vall de Santa Fe està més exposada al vent de llevant”, diu. Això explicaria les diferències que hi ha entre els 633 litres per metre quadrat de Santa Fe, respecte als 158,2 que van caure a Sant Marçal, que és menys sensible al vent de llevant. “Ha plogut molt, però al Montseny hi ha plogut extraordinàriament a tot arreu, excepte les parts que miren a la plana de Vic”, diu Joan Fradera.
Malgrat que els episodis de precipitació d’aquest març no han estat protagonitzats per grans llevantades, que és un vent molt marítim, els episodis de pluja han afectat, sobretot, les zones muntanyoses més altes del prelitoral del nord i el sud de Catalunya. A més a més del Montseny, també hi ha hagut acumulacions importants a zones com les Guilleries, l’Empordà o els Ports (Baix Ebre), també situades al prelitorial.
“Com que són sistemes muntanyosos molt a prop del mar, la massa humida de núvols puja, impacta contra les cotes més altes i precipita immediatament a sota”, explica Aleix Serra, que és tècnic del Meteocat. El fet que els pluges fossin el mes de març, també ha ajudat que siguin més persistents.
Menys pluja a les zones baixes
La situació de pluja hauria provocat que hi hagi temperatures més baixes que la mitjana d’un mes de març a les zones més altes, on hi ha hagut més precipitació i més ennuvolades que sota les muntanyes. L’anomalia respecte a la mitjana climàtica va ser més alta a les zones muntanyoses de la comarca. En canvi, al centre i a l’extrem sud la diferència tèrmica respecte a la mitjana d’un mes de març va ser mínima.
Malgrat que va ploure de manera molt excepcional a tota la comarca, i per extensió a tot Catalunya, diverses zones del Vallès Oriental amb estacions del Meteocat van acumular la meitat de pluja que al Montseny. De fet, a la Roca i Cardedeu (158,5), Caldes (168,6), Parets (125) o Vilanova (159) hi van caure menys litres per metre quadrat que a l’episodi de pluja del març del 2011. A la resta de sistemes muntanyosos de la comarca no hi va ploure tant perquè, pel fet de tenir alçades més baixes, no s’hi va poder produir el mateix fenomen que al Montseny.
{{ comment.text }}