El Montseny va ser una de les zones de Catalunya, juntament amb la plana de Vic i el Prepirineu, que va acumular els valors més alts per contaminació d’ozó el 2024.
Aquestes dades es desprenen de l’últim informe sobre la Qualitat de l’aire a l’Estat espanyol, que va publicar la plataforma Ecologistes en Acció la setmana passada. La taula indica que a l’Estació Meteorològica de la Castanya, al Montseny, es va superar 30 dies els valors que estableix la Unió Europea (UE) per aquest tipus de contaminants. La normativa actual limita a 25 el màxim de dies l’any en què es poden sobrepassar els nivells.
La situació, si fa no fa, és semblant als anys immediatament anteriors, malgrat l’excepció per la pandèmia. Des de la plataforma insisteixen, això sí, que les dades estan lluny de les desitjades. “Els valors estan per sobre de la normativa actual, que està desfasada, i encara estan més lluny de l’objectiu que ha marcat la UE per al 2030, que és de 18 dies l’any”, explica l’autor de l’informe, Miguel Ángel Ceballos.
Segons el mateix autor, la dada sobre l’ozó podria semblar una paradoxa per la situació del Montseny, que és a 60 quilòmetres de la ciutat de Barcelona i envoltada de natura. Però la realitat explica que els mesos de més calor, els corrents d’aire intercepten i impulsen els gasos contaminants de l’àrea de Barcelona cap al nord, topen contra el Montseny –per la seva alçada– i s’hi queden. A més calor, més concentració d’ozó a la zona.
Això explicaria el perquè dels valors d’ozó al Montseny i també a les estacions de Palautordera (19 dies amb superacions a l’any) i Sant Celoni (11) i, en canvi, els més baixos que hi ha a Granollers (8). Segons apunta Ceballos, l’ozó repercuteix en la salut d’humans i plantes. En el primer cas, redueix la capacitat pulmonar i ajuda a provocar malalties. En el cas de la vegetació, la debilita i fa que els cultius siguin més susceptibles a plagues.
Granollers abaixa els nivells de partícules, però segueix lluny de l’objectiu 2030
Segons Ecologistes en Acció, la contaminació per partícules en suspensió menors de 10 micres, provocades pel trànsit intens, va baixar del 2023 al 2024 a Granollers i Mollet. L’estació de la capital del Vallès Oriental va registrar una mitjana anual de 23 dies per sobre dels límits que estableix la llei. En són dos menys que el 2023. A Mollet, va ser de 19 dies, sis menys.
Tot i aquesta millora, i estar per sota dels 40 dies que actualment obliga a la UE a respectar, Granollers encara no ha complert la mitjana de 20 dies fitxada per al 2030. La baixada s’explicaria per la renovació del parc d’automòbils, però caldrien menys cotxes, apunta Ceballos.
