L’11a trobada de presentació d’estudis del Montseny ha tornat a evidenciar la fragilitat de dues de les joies biològiques del massís: les papallones i el tritó del Montseny. Els experts han alertat d’un escenari “cada vegada més delicat”, marcat pel tancament dels hàbitats, els canvis d’ús del sòl i l’impacte del clima.
Laia Moret, del Museu de Ciències Naturals de Granollers, va exposar els resultats del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), la xarxa de seguiment de papallones, que acumula tres dècades de dades. “El 2024 hi havia 34 itineraris actius i s’hi han comptabilitzat 135 espècies, un 67% de les que hi ha a Catalunya”, va explicar. Al Montseny hi ha sis punts de control, alguns dels quals seguits des dels inicis. Però la tendència és preocupant: “Hem registrat 495 extincions locals en 30 anys, i només el 2024 en vam detectar 200, 28 de les quals al Montseny”.
Moret va advertir que “la categoria dominant és la d’espècies estables, però les que estan en regressió ja superen clarament les que estan en augment”. Va remarcar que moltes desapareixen en zones que s’han anat tancant per l’augment dels boscos: “Les papallones no toleren el tancament; són espècies de zones obertes.” Itineraris com el del Puig o Vallfornès concentren pèrdues severes. “A Vallfornès hi ha hagut fins a 12 extincions i l’obertura puntual de prats no s’ha mantingut i s’han tornat a tancar.” Per això va reclamar actuacions sostingudes.
Van presentar vuit anys de seguiment del tritó del Montseny
La segona part de la jornada matinal es va centrar en el tritó del Montseny, un microendemisme críticament amenaçat. Fèlix Amat, del mateix museu, va presentar vuit anys de seguiment: “És una espècie que s’ha de monitoritzar com un malalt crònic.” Les poblacions orientals són les que pateixen més: “Des del 2019 no hem vist cap individu a la població A3, i els anys de sequera han estat devastadors”, va dir Amat. Tot i que al sector occidental hi ha hagut una recuperació el 2024, Amat va advertir que “l’impacte de les sequeres és clar i cada cop més intens”.
Davant d’això, el biòleg va reclamar gestió activa del bosc: “Hi ha massa densitat forestal i això reté l’aigua; seria recomanable mantenir espais oberts perquè l’aigua arribi als torrents.” Una acció que, va afegir, també beneficiaria altres grups com “papallones, rèptils i plantes”.
