Segons una estadística que ha fet pública la direcció general d’Afers Religiosos de la Generalitat, a la comarca hi ha actualment un total de 323 centres de culte corresponents a set confessions religioses diferents. La que té més centres és la catòlica, amb 261, però des de l’any 2004, la fe islàmica gairebé ha duplicat el nombre de mesquites i ha passat de 9 a 16.
El nombre d’esglésies evangèliques també ha crescut força en aquesta dècada i ha passat de 21 a 33. En canvi, hi ha dues creences religioses, l’hinduisme i el sikhisme, que han tancat centres i, de fet, s’han quedat sense cap seu, segons les dades de la Generalitat.
Darrere de les tres primeres religions en nombre de temples, els Testimonis de Jehovà han mantingut gairebé invariable el nombre de centres i ara en tenen 8. En conjunt, el Vallès Oriental és la cinquena comarca amb més esglésies, després del Barcelonès (1.166), Osona (567), el Bages (407) i el Vallès Occidental (383).
El director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell, diu que el nombre d’esglésies no està necessàriament lligat a un augment del nombre de fidels ni tampoc únicament a l’arribada d’immigrants. “Està lligat al fet migratori, però no només a això perquè hi ha gent del país que en un moment donat abraça una confessió que no era la seva anys enrere”.
El president de les comunitats islàmiques a Catalunya, Mohamed El Ghaidouni interpreta que l’augment de centres de culte islàmics reflecteix un afany d’integració dels seus membres. “L’obertura de noves mesquites demostra una voluntat d’integració perquè s’estableixen uns lligams amb l’entorn i el teixit social. Durant anys, els membres de les comunitats no s’havien organitzat perquè no tenien clar si volien quedar-se o no durant molt temps”. El Ghaidouni, però, es mostra contrari a la tendència dels ajuntaments a situar els centres de cultes en polígons industrials. “La mesquita està molt lligada a la vida dels musulmans. No és només un lloc on es fan les oracions cinc vegades al dia sinó que també s’hi fan activitats culturals. Si l’allunyem del nucli urbà dificultem la pràctica religiosa. A més, demostra una mala percepció de les mesquites perquè, de fet, no produeixen ni residus ni molèsties com les fàbriques. No entenem que tingui res a veure el perfil d’una mesquita amb el d’una fàbrica”.
La influència de la immigració ha estat clau en l’augment d’esglésies evangèliques perquè aquesta és la religió que professen molts immigrants llatinoamericans. El membre del Consell de l’església evangèlica de Can Mònic, a Granollers, Abraham Contreras, explica que la immigració també genera certa inestabilitat en els centres de culte evangèlics i més en els darrers anys, en què molts immigrants sud-americans retornen als seus països d’origen. Tot i així, Contreras calcula que entre un 15% i un 20% dels fidels són immigrants. Al marge del culte, l’església de Can Mònic també porta a terme altres activitats, com un esplai obert o la recollida d’aliments per a famílies amb pocs recursos que es fa en col·laboració amb els serveis socials de l’Ajuntament de Granollers.
