Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“El nou govern ha de tenir un conseller d’Exteriors ”

Jordi Solé, de 35 anys, alcalde de Caldes i membre de l’executiva nacional d’ERC, serà el candidat de la comarca més ben situat a la llista per Barcelona. Solé serà el número 9 amb opcions de ser al Parlament en la nova legislatura que començarà després dels comicis del 25-N.

  • El 9 Nou
  • 18/10/2012 | 10:00

El 25 de novembre hi haurà unes eleccions normals o seran un plebiscit?
Seran un plebiscit. Seran les eleccions més especials dels darrers anys, les que obriran un període de transició cap a la república de Catalunya.

No hi haurà res més que la tria d’estat propi sí o no?
Principalment serà això, però tenim un dia a dia molt dur, de manera que també s’hauran de discutir models de polítiques socials i econòmiques per sortir de la crisi el més aviar possible. Volem un estat per ser lliures, però també per tenir una societat més cohesionada, una economia millor i unes institucions que funcionin.

En quin punt de l’arc parlamentari se situa ERC ara mateix?
Des de sempre, ERC ha estat un partit d’esquerra no dogmàtica, no marxista, que ara vol ocupar tot l’espai que va del centre cap a l’esquerra: l’espai socialdemòcrata del país. Tenim un partit socialista sense rumb i el referent socialdemòcrata al nostre país ha de ser ERC, un partit que des de sempre ha tingut la independència com a objectiu, no només des de l’Onze de Setembre.

Què té aquesta ERC que no tingués la de fa pocs anys?
Noves persones al capdavant que assumim els encerts i els errors que hagin pogut fer els anteriors. Persones que volem obrir el partit i mirar cap al futur, que serà un estat propi amb una societat millor.

Obrir-se cap a on?
Cap a les diferents sensibilitats que giren a l’entorn dels conceptes progressistes del nostre país. Ens hem d’obrir molt més a la societat fent primàries, per exemple, com hem fet nosaltres aquest cap de setmana en 55 llocs.

Com arribaran, per exemple, a la immigració espanyola dels seixanta i els setanta?
Evidentment hi hem de comptar. Dient, per exemple, que el castellà també serà llengua oficial i que en els primers anys d’independència s’haurà de permetre la doble nacionalitat. Hem de sumar suports i això es fa amb un discurs amable, positiu, integrador i inclusiu, i tenint en compte la realitat del país i la seva composició sociològica molt diferent. Els necessitem a tots i els hem d’atreure explicant els beneficis de l’estat català.

Què li sembla que la unitat de les forces independentistes sigui impossible?
S’havia d’intentar… Però el que importa és que l’endemà de les eleccions, al Parlament de Catalunya, tots els independentistes apuntem en la mateixa direcció.

Quants diputats espera obtenir ERC?
Esperem créixer, però no m’agrada marcar-me objectius numèrics. El que hem de fer és que ERC sigui el més forta possible perquè ningú no tingui la temptació de fer marxa enrere.

Es veuen com a tercera força?
En un país normalitzat, seria molt bo que hi hagués un centre dreta compromès amb l’estat propi i un centre esquerra també compromès. Per tant, CiU i ERC.

I el PSC?
Tanta incoherència els passarà factura. No pot ser proposar que hi hagi un referèndum dins de la legalitat i que dimarts els diputats invisibles del PSC al Congrés dels Diputats votin en contra de la proposta!

Quin és el seu full de ruta?
Necessitem carregar-nos de raons de cara a l’exterior. I el que ens demanen des de fora és que esgotem totes les vies de negociació i diàleg amb l’Estat espanyol. Dimarts vam rebre un nou cop de porta amb un no rotund al Congrés. Però el proper Parlament ho haurà de tornar a intentar. I ens tornaran a dir que no i, per tant, ens carregarem de més raons i legitimitat. Tenim una via, la secessió unilateral, que pot ser una declaració al Parlament, un referèndum que no cabria a la legalitat o anar a la Unió Europea a buscar empara.

Què vol dir?
La democràcia és un principi fonamental de la Unió Europea. Nosaltres som ciutadans europeus i el que no pot ser és que un estat membre com Espanya prohibeixi l’exercici de la democràcia.

I què pot fer Europa?
Que digui què s’ha de fer o que enviï algú cap aquí a fer de mitjancer en aquest conflicte.

En un hipotètic referèndum, quin hauria de ser el resultat?
Democràcia és majoria. En el cas de Montenegro, la Unió Europea va marcar les normes: més d’un 50% de participació i un resultat del sí superior al 55%. Aquest és un criteri, però jo crec que un 50% i un vot més ja val. Si no serveix, estàs deixant una majoria en una situació minoritària, i això encara és més injust.

Hi ha perill de fractura social?
No n’hi haurà per molt que alguns ho intentaran. Aquest país és més cohesionat que el que volen fer creure des de fora i com a societat som prou forts per no dividir-nos. No ens partirem com a país, segur que no!

Vostè que té experiència internacional. Com s’ha de convèncer Europa?
El proper govern de Catalunya ha de tenir un conseller d’Afers Exteriors amb marge d’actuació per anar-nos a explicar a la Unió Europea. Els hem de dir que això que passa no és només greuge econòmic sinó que també hi ha un sentiment de menysteniment i humiliació per part de l’Estat espanyol. I els hem d’explicar que volem fer un procés democràtic, transparent i amb garanties per a tothom. El nostre gran argument és la democràcia.

S’hi veu, en aquest càrrec?
M’agradaria molt com a conseller del govern anar a explicar què passa i a defensar la llibertat del país.

Ens entén prou Europa?
Europa no entén que la setmana que Salmond i Cameron fan públic el referèndum d’Escòcia, aquí hi hagi un eurodiputat i vicepresident del Parlament europeu que parli de la Guàrdia Civil i de suspendre l’autonomia. Europa ens podrà veure amb més o menys simpatia però no entén les amenaces per ofegar les aspiracions democràtiques d’un poble. El que queda és el principi democràtic i Europa el defensa.

Es pot pensar en una intervenció de l’exèrcit espanyol?
Estem a 2012, és descabellat! Espanya depèn d’Europa i plantejar aventures colpistes és una barbaritat. S’imagina les televisions de tot el món amb les imatges de la Guàrdia Civil precintant el Parlament de Catalunya?

L’endemà de tot, quin futur preveu per al país? Perquè hi ha moltes preguntes sense resposta…
Ni discurs de la por ni discurs de la panacea. Hem de fer un discurs molt sensat: la independència serà beneficiosa per al país, però hi ha interrogants que s’han de respondre amb arguments sòlids. Hem de dissipar els dubtes i demostrar la viabilitat del projecte.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.