Els treballs formen part d’un projecte que combina actuacions anteriors de restauració d’elements de l’arquitectura tradicional rural o del patrimoni etnològic, segons ha explicat el tècnic del Parc, Lluís Martínez. “Eren estructures molt necessàries per a l’activitat agrícola i ramadera de la zona del Montseny, o per les indústries pròpies, com la del gel i l’explotació del carbó”, afegeix.
Els elements sobre els quals es treballa són principalment els pous de neu, les congestes i els murs de places carboneres.
Segons Martínez, el pou de neu del Comte és un dels més emblemàtics de la zona, entre altres aspectes, per les seves dimensions. Fa 9 metres de diàmetre i 8 de profunditat. “De totes maneres, un dels objectius d’aquestes obres és trobar la profunditat real del pou”, comenta el tècnic. A més, és un dels més antics, amb referències històriques trobades que el situen a finals del segle XVI, tot i que el seu origen podria ser anterior.
Una altra singularitat del pou és que és un dels més coneguts perquè es troba en un dels itineraris de senderisme més concorreguts del Montseny, que va de Santa Fe al Turó de l’Home. “És un dels pous més vistos. L’hem agafat com a primera actuació, però treballarem amb més. El massís del Montseny, explica Martínez, és una de les zones amb més concentració de pous i congestes. Dels primers, fets amb pedra i de planta cilíndrica, n’hi ha una quarantena. “Segurament que molts dels pous es van ensorrar amb el desús i van ser abandonats, i es van convertir després en congestes”, comenta.
Els treballs consisteixen a consolidar les estructures, i a restaurar els components que siguin necessaris per mantenir la integritat, a més d’instal·lar una barana perimetral per evitar el risc de caigudes. “Bàsicament són treballs perquè es mantingui i es conservi, i per poder explicar com era la indústria del gel. De moment hem descobert el coronament, hem eliminat les plantes i hem consolidat el morter de calç”.
En el mateix indret del pou del Comte també s’ha restaurat un mur de plaça carbonera per poder explicar la indústria del carbó. El resultat ha de permetre assegurar la conservació d’aquests elements d’interès patrimonial i permetre la interpretació de la seva estructura i usos.
