El Pla de la Calma avança cap a un “mosaic” de paisatges

Antigament, d’un pla en deien “calma”, cosa que fa pensar que el Pla de la Calma està compost per dues paraules que volen dir el mateix. És cert, això sí, que la calma que hi ha a dia d’avui en aquest altiplà del Montseny –d’unes 475 hectàrees d’extensió– ha anat minvant des de fa mig segle fins a dia d’avui. Els ramats han anat desapareixent i els prats s’han anat abandonant. Però aquests últims anys hi ha hagut un repunt pel que fa a les àrees que han passat de ser prats de plantes autòctones a camps que se sembren per donar menjar al bestiar. De moment, aquests espais no arriben ni a un 10% de l’espai que ocupa el Pla de la Calma, segons dades del Parc Natural. Però com tota iniciativa en aquestes àrees, té els seus defensors i detractors. L’entitat ecologista Salvaguarda del Montseny insisteix a mantenir les plantes autòctones. Mentre d’altres, com ara la Diputació, propietaris i ramaders apunten que és bo que el paisatge sigui un “mosaic”, com defensen que havia estat antigament. Per Jordi Bartolomé –que és professor del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la Universitat Autònoma de Barcelona, a més de col·laborar amb la Salvaguarda–, deixar perdre aquests prats en algunes àrees en virtut dels conreus no es pot entendre en un massís “protegit” com el Montseny. “Al Pla de la Calma, tradicionalment s’hi han fet pastures semblants a les que hi ha a zones més humides d’Europa. Hi ha espècies de landes atlàntiques, com la bruguerola”, explica. De fet, es tracta de plantes que a Catalunya, més enllà del Montseny, pràcticament només es poden trobar a la zona del Pirineu. “A més, tenen tota una fauna associada, amb ocells com ara l’escorxador, i diversos insectes.” Al Pla de la Calma, el reputat botànic Oriol de Bolòs hi va comptabilitzar unes 500 espècies vegetals, algunes d’endèmiques del massís. Bartolomé diu que, si se sembra, s’està posant en risc aquesta biodiversitat. “És clar que no és la manera de conservar els valors naturals”, explica. Tant ell com també el president de la Salvaguarda, Carles Lumeras, defensen que el Parc permeti recuperar el model tradicional de pastures al Pla de la Calma. És a dir, que els mateixos pastors puguin fer cremes controlades per fer créixer en millors condicions les espècies atlàntiques que ja hi ha i evitar l’emmatollament, habitual en aquestes zones. Josep Ramírez, que és ramader al Montseny i pastura les seves 300 ovelles al Pla de la Calma, considera vital que se’ls deixi recuperar la crema. “Si no hi ha intervenció, no hi haurà res. Hi ha d’haver cremes controlades i que es deixi sembrar i treballar en nous espais de pastura.” Ramírez, que també és president de l’Associació de Ramaders i Agricultors del Montseny (ARAM), té 39 anys i és l’excepció que trenca la norma. La majoria de pastors que hi ha són grans. A més d’ell, n’hi ha tres més que encara pasturen el seu ramat pel Pla de la Calma. Explica que amb les condicions que té i el lloguer, li és difícil sobreviure. “Em paguen el xai a quatre xavos. Per sobreviure, hem de fer venda directa. La meva dona fa formatges i ven coses d’hort. L’única manera de tenir futur és que venguem el nostre producte.” També es queixen els propietaris que han començat a sembrar a dalt del Pla de la Calma. Un d’ells, que no es vol identificar, explica que hi sembra raigràs i civada, embala la collita i la fa servir per al consum de la seva granja de vaques. Diu que, per ell, el millor seria poder dur el bestiar a dalt, però es queixa que a hores d’ara seria inviable, perquè no hi ha accés a l’aigua i s’hi haurien de fer pous. “Un altre propietari ho va intentar i havia de pujar l’aigua amb cisternes”, explica. Des del Parc Natural del Montseny, el seu director, Lluís Martínez, defensa que el Pla de la Calma sigui un “mosaic” de paisatges. Per poder sembrar-hi, s’ha de tenir un Pla de Gestió avalat i comenta que s’ha hagut de fer “alguna intervenció” per modificacions en les llavors o per mantenir l’estructura de l’horitzó del sòl. “Permetem el que és admissible en l’agricultura ecològica.”

El Pla de la Calma avança cap a un “mosaic” de paisatges

Activada l’alerta de l’Inuncat pel risc alt de pluges de més de 100 litres al Vallès Oriental

Sant Miquel del Fai reobrirà el 21 de març amb accés diari i més visites escolars

Cànoves encén l’emblemàtica carbonera, en la XVII Mostra de Carboneig

[VÍDEO] Gala del premi Dones Inspiradores d’EL 9 NOU

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

[AMPLIACIÓ] Mor un home per una aturada cardiorespiratòria davant de la Fonda Europa, a Granollers

Roben la caixa i planxes de cabell de 200 euros a una perruqueria Carol Bruguera de Granollers

L'aparadorista de Can Barbany, Patrici Martínez, es jubila després de gairebé 40 anys

Mor a 79 anys Mario Valls, últim pastisser de la família de Can Mario de la Garriga

Els Mossos investiguen la mort d’un home en una ‘rave’ a Cardedeu

Mor la passatgera davantera d'un turisme en un xoc a l'AP-7 a Sant Celoni

Menú complet per la 14a Fira de la Botifarra de la Garriga

Suspès el judici pel crim del club de tir de Bellulla, a Canovelles

Veïns de la Font Verda, a Granollers, volen un calendari definit per a la reactivació de les rampes mecàniques que no funcionen

El sindicat d’habitatge de Cardedeu vol evitar un nou desnonament