El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Mollet, que està pendent de la seva aprovació definitiva, permetria la construcció de més de 1.200 habitatges nous en el nucli urbà, és a dir, sense necessitat d’ocupar nou sòl. És el que preveu el pla urbanístic en els anomenats plans de millora urbana (PMU) que s’han previst en solars o bé en conjunts d’habitatges dins del nucli urbà que podrien tenir una edificabilitat més alta.
Els PMU es reparteixen per gairebé tot el nucli urbà –vegeu gràfic adjunt–, però es concentren a l’entrada sud del poble, al PMU del carrer Martí l’Humà (amb 134 pisos previstos), al sector de Can Gomà (126), a la via ronda (99) i als sis PMU del carrer Valentí Almirall, que en sumen 126.
A tots aquests caldria afegir els 178 que es preveuen a l’edifici de Can Fàbregas Vell, entre els carrers Berenguer III i la rambla Balmes, on ja està molt avançada la construcció de 178 pisos, dels quals 53 de protecció oficial; els 39 del polígon d’actuació urbanística (PAU) de la rambla Pompeu Fabra i els 133 del PMU Pinetons, entre el barri de Santa Rosa, el carrer Álvarez de Castro i la ronda.
Sumant els 1.329 pisos que es preveuen en el sector del Calderí, la xifra de nous habitatges que el POUM de Mollet permetria construir en els propers anys arribaria fins als 2.834, dels quals 901 (31,8%) serien de protecció oficial genèrica, 328 (11,6%) de lloguer i 1.605 lliures.
La primera tinent d’alcalde de Mollet i coordinadora de l’àrea de Desenvolupament Econòmic i Urbà, Mireia Dionisio, diu que el gran repte del POUM és aconseguir habitatge protegit. “Mollet és una ciutat molt compacta i, tret de l’àrea del Calderí, s’han previst processos de petites transformacions urbanes, però dins d’una ciutat ja consolidada. Per tant, aquest és el gran repte, aconseguir habitatge de protecció oficial i assequible. Partim d’una normativa catalana que obliga a complir el principi de solidaritat urbana. Tenim el pla territorial d’habitatge que està en exposició pública i ha d’entrar en vigor a principis de l’any que ve i que qualifica Mollet com a ciutat densa en el sentit d’una demanda forta i acreditada d’habitatge de protecció oficial. Això ens obliga a fer, d’aquí a l’any 2030, un seguit d’habitatges de protecció”, diu Dionisio.
Més habitatge de lloguer
La regidora remarca que, en el planejament que està en fase de tramitació s’ha anat més enllà del que estableix la normativa en matèria d’habitatge protegit. “La llei ens obliga a reservar un mínim del 30% d’habitatge de protecció i nosaltres, en gairebé tots els plans, hem establert l’obligació de reservar el 50% i d’aquest 50%, la meitat hauria de ser genèric, és a dir, de venda, i l’altra meitat específic, és a dir, de lloguer”. Així, la majoria dels PMU preveuen, sobre el paper, al voltant del 27% de pisos de lloguer.
Dionisio també destaca que, “com a concepte”, s’ha volgut incrementar la superfície que poden tenir els habitatges. “El planejament anterior tenia una densitat molt alta i, per tant, sortien habitatges amb una superfície mitjana més petita, de 67 o 70 metres, però volíem que la gent que vulgui un pis més gran i es vulgui quedar a Mollet ho pugui fer.”
La responsable d’Urbanisme creu que la previsió de prop de 3.000 habitatges és adequada a les previsions de creixement de la ciutat i a les necessitats que tindrà en aquesta matèria. “Tenim el pla territorial d’habitatge, que entrarà en vigor en breu i que ens obliga a complir amb un nombre d’habitatges determinat en els propers 15 o 16 anys.
A més, quan estàs dibuixant una ciutat, tens l’obligació de planificar-la per als propers 20 anys. Tu dibuixes cap on has d’anar i després ja es veurà com es va executant en funció de les necessitats.” Dionisio apunta que les previsions oficials indiquen que caldran pisos per fer front a la demanda futura. “Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, amb la previsió de creixement demogràfic i sense tenir en compte la immigració, el creixement futur serà de més de 3.000 persones.”
La regidora Dionisio alerta també sobre les xifres d’habitatge buit que es calcula que hi ha a la ciutat i alerta que no són tan altes com es pot pensar. “S’ha fet un treball d’inspecció amb la Generalitat per veure, realment, quants habitatges buits tenim a la ciutat i tenint en compte també la normativa de la Generalitat, que és bastant restrictiva sobre el que es pot considerar un habitatge buit, ja que ha d’estar deshabitat com a mínim dos anys per poder declarar-lo buit de manera oficial.
A banda d’això, vam fer un treball de camp i vam constatar que hi havia entre cinc i set habitatges buits perquè passa que, quan truques a la porta en un pis presumiblement buit, et trobes que hi ha gent que hi viu.”
A banda d’habitatge, el POUM de Mollet preveu més de 366.000 metres quadrats d’activitat econòmica en polígons i plans de millora urbana, com els de Can Prat, la Teneria i Mollet Sud.
