El primas pas per tornar a treballar

La història darrere les persones que posen les tanques, munten les carpes i distribueixen les cadires i les taules de bona part dels grans esdeveniments públics de Granollers porta un nom: Dimas. És el mateix que duia l’anomenat lladre bo de l’Evangeli i que el capellà del centre penitenciari Quatre Camins, a la Roca, va decidir posar a l’associació que el 1995 va començar a aplegar Església, entitats i institucions per vetllar per la reinserció laboral dels presos. Trenta anys després d’aquell primer gest, amb una labor social única i una motxilla d’usuaris i anècdotes carregades a l’esquena, Dimas s’ha convertit en una autèntica empresa d’inserció laboral a Granollers: per a presos, sí, però també per a persones derivades dels Serveis Socials dels ajuntaments o migrants que arriben a Catalunya i busquen començar-s’hi a arrelar. Aquest any, coincidint amb les tres dècades d’existència, Dimas ha canviat la seu del polígon del Congost per una altra al carrer Voluntaris del 92, número 1. Són en un edifici cedit per l’Ajuntament on antigament hi ha havia hagut les cel·les on els detinguts passaven les primeres hores abans de posar-los a disposició judicial i que també havia acollit les oficines del BM Granollers. Les mateixes parets, tot i que força més arreglades després d’una reforma integral, ara acullen despatxos i aules de formació de Dimas. Es tanca el cercle. El president de l’associació Dimas, Paco Cruz; la coordinadora pedagògica, Susanna Sánchez, i el director gerent de l’empresa, Esteve Pineda / Griselda Escrigas “El 1992 s’havia inaugurat el centre penitenciari i es va crear un corrent molt maco dins de presons. El director general de presons de la Generalitat, l’Ignasi Garcia Clavel, va dir que havíem de fer alguna cosa amb els presos quan sortien, i aquí és on va néixer Dimas”, explica el gerent de l’empresa d’inserció, Esteve Pineda. Dimas va arrencar com una associació i va començar a treballar amb la contractació de presos per ajudar-los a la reinserció laboral. A poc a poc van anar ampliant el ventall de perfils a qui donaven feina. El 2005, després que la Generalitat aprovés una llei que permetia la creació d’empreses d’inserció, es va crear l’empresa, que té una trentena de persones contractades sense afany de lucre. “Inicialment vam començar a treballar amb persones que recollien roba en desús que veníem a botigues de roba amiga”, diu Pineda. Tot i així, els seus clients i les serves feines han anat canviant molt amb el temps, i el que en un inici era temps que dedicaven a la gestió de la roba, ara el dediquen a moltes altres coses. Treballen per ajuntaments, entitats i també empreses particulars. Prop de la meitat de la seva feina la inverteixen a muntar carpes, posar tanques i taules i cadires. Un altre 30% de la seva activitat la dediquen a serveis de manteniment, construcció i rehabilitació, i tenen una altra part d’ingressos provinents de les subvencions. Això sí, són una empresa sense afany de lucre on el seu personal hi està de manera temporal abans que no pugui reinserir-se a la vida laboral. “Podem agafar incialment una persona per sis mesos i després poder fer tres contractes més d’un any abans no puguin sortit al mercat laboral”, explica Pineda. Tot i així, des de Dimas insisteixen que cada vegada hi ha perfils de més persones en qui la manca de feina s’ha convertit en crònica. “Fa anys que els col·lectius amb què treballàvem estaven molt clars, però ara és molt més difícil de dir això. Podem dir que tenim igualment persones que venen des de les presons, però també gent de serveis socials que venen d’una situació de precarietat, que han perdut la feina des de fa temps i que no tenen accés a les necessitats bàsiques”, explica la coordinadora pedagògica de Dimas, Susanna Sánchez. “El problema és que estem en una època on tenir una feina ja no et garanteix els mínims i ens trobem, per exemple, amb gent immigrant que no es pot llogar ni un pis”, explica el president de l’associació, Paco Cruz. Usuaris de Dimas durant una visita a la redacció del diari, a Roca Umbert, amb la presidenta del grup EL 9 NOU, Beth Codina, i el director d’edició, Ferran Polo / Griselda Escrigas A través de l’associació, Dimas fa cursos de formació per a joves i fan un curs de cures a persones amb situació de dependència que ha arribat a una cinquantena de dones en cinc edicions. Entre els seus usuaris hi veuen també altres drames, com la falta de papers o les dificultats per accedir al padró. També treballen amb el català com a llengua vehicular i el fan servir als cursos i formacions, malgrat ser molt conscients que molts usuaris arriben sense conèixer cap més llengua que la seva. Dimas en xifres Segons dades del balanç anual de l’associació i l’empresa d’inserció Dimas, el gener del 2025, l’entitat tenia 48 persones contractades, havia fet 35 contractes d’inserció i tenia 13 persones d’estructura. Les mateixes dades xifraven en 1.204 els serveis de lloguer i muntatge per a esdeveniments, i 33 els de rehabilitació i manteniment d’edificis, i s’havien recollit 118,722 quilos de residu tèxtil.

El primas pas per tornar a treballar

Residències canines, una segona casa per als gossos

L’eclipsi de 1905 fotografiat per dos garriguencs

Resistència per l’hort

Les Franqueses obre el nou pas inferior per creuar a peu l’R3 a l’entorn de l’estació de Corró d’Avall

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Un motorista de 35 anys mor en un xoc amb un cotxe a Granollers

Neguit a l’espera d’una endoscòpia

Sense obres per culpa d'orenetes

Un pagès que sap negociar

La DO Catalunya incorpora quatre municipis vallesans

Música per a tothom a la festa major de Granollers

Els Bombers treballen en un petit incendi a l'interior de l'Ocine de Granollers

Detenen una dona per provocar l’incendi que va cremar carros al pàrquing de l’Esclat de Canovelles

La benzinera EsclatOil de la Garriga estrena un minimercat

Més de 160 figurants participen en un rodatge a Granollers de la productora dels Javis