Antoni Tintó té el privilegi de ser el primer nascut a Granollers un cop investida oficialment amb el títol de ciutat. De fet, al registre civil de naixements només figura una altra persona nascuda el mateix dia a la ciutat, Antònia Baró Porta. Aquest divendres Antoni Tintó va ser rebuit per l’alcalde, Josep Mayoral a l’Ajuntament.
L’atorgament del títol de ciutat a Granollers queda recollit en el número 68 de la Gaceta de Madrid, que el 3 de març de 1922 publicava un reial decret firmat pel monarca i pel ministre de Governació, Rafael Coello y Olivan. “Volent donar proba del Meu Reial afecte a la vila de Granollers (Barcelona), pel seu creixent desenvolupament de la seva agricultura, indústria i comerç i la seva constant adhesió a la Monarquia, vinc a concedir-li el títol de ciutat”, diu textualment el decret.
Antoni Tintó va néixer al carrer Joan Prim, prop de la parròquia dels Frares on va fer els estudis primaris. Va viure a la ciutat fins que es va casar i va anar a viure a Barcelona. Confessa que el fet de ser rebut per l’alcalde li fa molta il·lusió. “Em fa molta il·lusió. De fet, anar a Granollers sempre m’ha fet molta il·lusió perquè és el lloc on he viscut més a gust. Vaig tenir ofertes per anar a treballar a l’estranger i sempre vaig dir que no. Sóc un enamorat de Granollers”, diu.
El primer ciutadà de Granollers va treballar en diverses empreses, però on va estar més temps és a l’empresa de plàstics Polyglas, de Barberà del Vallès (el Vallès Occidental). Gràcies als seus coneixements d’enginyeria va ser director del departament d’enginyeria de l’empresa durant més de 40 anys. Es va jubilar l’any 1987, als 65 anys, però, de fet va continuar aportant la seva llarga experiència a l’empresa durant un temps.
Antoni Tintó es va casar amb Maria Teresa Moliner, de Castellar de n’Hug (el Berguedà) i va tenir dos fills i 5 néts. Ara viu en una casa de la urbanització els Saulons d’en Déu, al terme municipal de Bigues i Riells, però molt a prop de Sant Feliu de Codines. La casa es va fer com a segona residència i es va convertir en residència permanent de la família quan es va jubilar.
Malgrat els seus 90 anys, viu sol des que es va quedar vidu i continua conduint. De fet, té carnet des de l’any 1943 i no ha deixat mai de conduir, tot i que ara admet que els fills es preocupen per ell i no sol anar gaire lluny tot sol. Sol fer viatges a Granollers, a Sant Feliu o a Bigues.
