El principal acusat pel cas d’assetjament a tres homes gais que es va produir entre les Franqueses i Granollers a finals del 2013 ha assegurat que el seu únic objectiu era “descobrir persones que volien tenir relacions sexuals amb menors de 15 anys” i denunciar-ho amb l’objectiu d’aconseguir un canvi legislatiu.
A preguntes del seu advocat, ha negat que pretenguessin perseguir el col·lectiu gai tot i que les tres víctimes ho són. També ha rebutjat qualsevol vinculació amb grups russos dedicats a perseguir el col·lectiu gai amb el pretext que lluiten contra la pedofília tot i que el modus operandi del Proyecto Pilla-pilla, que difonia imatges dels assetjaments a través de la pàgina de Facebook que tenien, coincideix amb el d’aquests grups. També elements estètics com el logotip de la pàgina, segons sosté l’acusació popular.
Aquest dilluns s’ha fet al jutjat penal número 2 de Granollers la primera sessió del judici que continuarà dijous i divendres. Dels sis acusats, només tres han respost preguntes i tots tres han optat només per respondre les qüestions formulades pels seus advocats. Ni les del fiscal ni les de les acusacions particulars i popular, que exerceixen diversos col·lectius en defensa dels drets LGTBI de Catalunya i de la resta de l’Estat. N’hi ha hagut tres que no han volgut respondre cap pregunta.
En tots els casos, la fiscalia ha interessat que el magistrat del jutjat penal número 2 que presideix el judici tingui en compte les declaracions que van fer en seu judicial durant la fase d’instrucció. I, de retruc, també les que van fer davant de la policia quan aquestes van ser ratificades durant la instrucció.
Els altres dos acusats que han respost les preguntes del seu advocat han explicat que la seva participació en els fets va ser circumstancial. Han relatat que van trobar-se amb els fets de camí cap a casa seva i que simplement s’ho van mirar, sense participar en els assetjaments. Un dels acusats ha dit que es va aturar en veure el seu cosí petit allà i que no tenia cap relació amb els altres nois que hi havia. L’altre també ha assegurat que no va enregistrar cap dels vídeos dels assetjaments a les víctimes. “No sé perquè dos dels membres del grup parlen de mi com un possible càmera”, ha dit responent a una pregunta del seu advocat.
Tots dos només apareixen en un dels tres vídeos que formen part del procés i que s’han projectat a porta tanca per preservar la identitat de les víctimes.
“Eren casos d’homofòbia”
En aquesta primera jornada, ha declarat com a testimoni des de Madrid Maria Dolores García que aleshores era la presidenta d’una federació estatal que aglutina diversos col·lectius en defensa de gais, lesbianes, transexuals, bisexuals i intersexuals.
Garcia ha relatat com, a finals de 2013, van començar a rebre trucades de persones i d’altres entitats que mostraven la preocupació per aquests fets. “Eren casos d’homofòbia al voltant del col·lectiu gai que van generar una gran alarma. Eren actes violents que ens preocupaven perquè podrien haver generat un efecte contagi. Era el primer cop que es veien actes d’aquest tipus aquí”, ha dit.
Suport del col·lectiu LGTBI
Diversos representants del comissió unitària 28 de juny han assistit al judici. Pau Gálvez, portaveu, ha dit que esperen que “hi hagi una sentència condemnatòria contra aquestes accions de caire feixista” i es demostri que la societat catalana “no permet aquest tipus d’actuacions”. Gálvez ha vinculat l’actuació del Proyecto Pilla-pilla amb altres de Rússia. “Tracten la homosexualitat com una malaltia, la relacionen amb la pederàstia criminalitzant tot el col·lectiu”. També ha qualificat les accions que feien com “segrests”.
{{ comment.text }}