Aquest mes de juny s’ha detectat i s’ha pogut enregistrar un exemplar de pipistrella nana, una espècie de ratpenat molt comú en zones urbanes i rurals i de les més petites de la península Ibèrica, en una caixa niu que feia uns anys s’havia instal·lat a l’edifici de Can Luna, a la Garriga.
A partir d’aquesta descoberta, l’Ajuntament i el Museu de Ciències Naturals de Granollers impulsaran un programa de seguiment dels ratpenats al municipi a partir del control de la desena de caixes niu que fa uns anys es van instal·lar en diversos punts i de la promoció d’un programa de voluntariat on es poden implicar persones a títol personal per adquirir una caixa niu per a ratpenats –els models més senzills costen 16 euros– i comprometre’s que hi segueixin si estan ocupades un cop en cada estació.
Fa uns dies es va presentar a Can Luna aquesta iniciativa amb la regidora de Medi Ambient, Neus Marrodan, i Adrià López-Baucells, investigador associat del Museu de Ciències Naturals de Granollers. “Ens interessa poder vincular-ho amb el nostre projecte de Biocides Zero”, que busca evitar l’ús de productes químics per evitar plagues en l’arbrat viari o en els horts urbans que hi ha en diversos punts del municipi, explica Marrodan. També per donar a conèixer la biodiversitat existent al municipi.
“És una col·laboració molt simple que tothom pot fer”, destaca López-Baucells. La caixa niu es pot col·locar en un espai privat o en un espai públic d’acord amb l’Ajuntament. Un cop a cada estació el voluntari ha de comprovar si està ocupada amb la utilització d’un aparell endoscopi per permet veure l’interior. Les dades que s’obtenen s’han de pujar a una plataforma web que és accessible per tothom.
L’àrea de quiròpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers també promou altres tipus de voluntariat. Per exemple, per fer escoltes d’ultrasons que permeten detectar la presència de ratpenats. En aquest cas, s’ha d’adquirir un detector d’ultrasons que es deixa en un espai concret durant tota la nit. L’enregistrament es descarrega a un ordinador i, a partir dels sonogrames que generen els ratpenats, es pot identificar quines espècies hi ha. La informació també es bolca a la web perquè sigui accessible en línia.
La tercera línia de col·laboració és el Quirorius. En aquest cas, un cop l’any –durant els mesos d’estiu– s’ha de fer el comptatge de ratpenats d’aigua, de dues espècies especialitzades en la captura d’insectes damunt de superfícies amb aigua com un riu.
Aquest projecte de ciència ciutadana que s’ha iniciat aquest any controla un miler de caixes niu repartides pel territori. També hi ha unes 250 estacions d’escolta. El Museu ofereix formacions presencials i en línia als voluntaris.
{{ comment.text }}