Els flamencs migren de nit i això fa que sigui difícil veure’ls i estudiar-ne els moviments. Amb el confinament, però, ha emergit un moviment entre els aficionats a l’ornitologia batejat amb el nom de nocmig (recording nocturnal bird migration, ‘enregistrant les migracions nocturnes d’aus’, en català). Això està aportant dades sobre aquesta i altres espècies migratòries.
Sònia Sànchez, coordinadora de l’Observatori Rivus, va poder enregistrar la nit del 6 al 7 d’abril el pas d’un grup de flamencs per Sant Celoni. Just aquest període de l’any és un dels moments de migració entre els punts de l’arc mediterrani on l’espècie es reprodueix. Travessen Catalunya per moure’s entre el Delta de l’Ebre –l’únic punt del litoral català on crien– i la Camarga, a França.
El micròfon del seu telèfon mòbil –no calen grans aparells– va captar des de la finestra de casa seva una crida entre el grup de flamencs, que és la manera que tenen de comunicar-se mentre es desplacen. Admet una mica de sort a l’hora d’obtenir l’enregistrament. “Era una nit emboirada i de plugim i això segurament va facilitar que volessin més baix del què és habitual”, diu.
A partir dels sonogrames, es pot determinar quina espècie hi ha i altres elements. “El pas de flamencs per aquí és normal però passa desapercebut perquè es produeix de nit”, comenta Xavier Larruy, investigador de l’Observatori Rivus que fa el seguiment d’aus a la conca del Besòs.
“Poder identificar-los pels sons ens aporta molta informació”, explica Arnau Tolrà, investigador del mateix grup però que fa el seguiment d’aus a la conca de la Tordera. Els enregistraments sonors “ens permeten estudiar aspectes fenològics que abans no coneixíem, com les hores, els dies, les condicions ambientals, les rutes…”.
El sons captats per Sànchez confirmen el curs del Besòs i la Tordera com un lloc de pas de flamencs. “Ells van molt directes normalment i la ruta més ràpida no és vorejar el litoral”, afegeix Toldrà. Per això, les valls del Besòs i la Tordera formen un lloc de pas.
L’època migratòria dels flamencs ha portat més bones notícies per a la Tordera. L’eixamplament del delta propiciat pel temporal Glòria, sumat a les mesures que han adoptat els ajuntaments de Malgrat i Blanes per reduir la pressió humana sobre l’espai natural, han portat un grup de 47 flamencs a utilitzar aquest espai com a lloc de repòs enmig de la migració. “És una novetat bestial per la xifra i per les hores que hi van estar. Tot un dia!”, diu Tolrà.
En anys anteriors, se n’havien vist algunes parelles aïllades i amb estades de curta durada perquè la presència de persones a prop els feia marxar. I no són només els flamencs. “Cada dia està essent una cosa nova”, diu Tolrà, que posa l’exemple de l’avistament d’un martinet dels esculls, una au que només viu al nord d’Àfrica i al Carib i que es va veure a la desembocadura de la Tordera. “És una espècie molt estranya.”
També al Besòs
A la desembocadura del Besòs, s’hi va veure de manera aïllada un flamenc que “s’hi va estar diversos dies”. “Era molt refiat” i no marxava tot i la presència humana pròxima. Per Larruy caldria actuar per controlar l’accés de persones –sovint amb gossos deslligats– a la desembocadura, on ja està prohibit.
Fer-ho, considera, permetria fer un salt, com ha passat amb la Tordera. “Si no hi ha una protecció efectiva, l’espai no pot desenvolupar tot el seu potencial.” Per Sànchez, fets com aquests mostren “la importància que prenen les conques del Besòs i de la Tordera en aquests moviments migratoris d’aus”. I d’aquí, també, la importància de preservar aquests espais.
{{ comment.text }}