El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) demana un nou jutjat de primera instància al partit judicial de Granollers. Així queda recollit en la memòria d’aquest ens que es va presentar aquest dimecres al migdia a Barcelona.
En total, el TSJC proposa la creació de 30 nous jutjats i 11 places de magistrat en audiències provincials a Catalunya. A les comarques de Barcelona, també reclama nous jutjats de primera instància a Badalona (2), l’Hospitalet, Terrassa i Mataró, a més de Granollers.
La proposta que fa el TSJC al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i al Departament de Justícia “pren com a referència les càrregues de treball fixades” en un acord entre el CGPJ i el Ministeri de Justícia, on s’assumeix el compromís d’adequar la planta a les necessitats reals d’aquells òrgans en què es constati un excés en l’entrada d’assumptes superior al 30% mantingut durant cinc anys. A més, es busca incrementar la ràtio de jutges que hi ha a l’àmbit del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (11,04 per cada 100.000 habitants) a la mitjana de l’Estat, situada per damunt de 12.
Actualment, el partit judicial de Granollers té nou jutjats de primera instància, quatre jutjats d’instrucció, tres penals, tres socials i un de violència domèstica (VIDO). Els darrers jutjats que es van crear van ser els de primera instància 8 i 9 consolidats després que s’assignessin dos jutjats de reforç en aquesta matèria per reduir la càrrega de treball.
En la memòria es constata l’impacte que encara va tenir la pandèmia de la covid-19 en el funcionament de l’administració de justícia. “Els efectes de la pandèmia patida no han impactat en l’activitat dels òrgans judicials de la mateixa manera que ho van fer l’any 2020.
No obstant això, i tot i que l’any passat no es van produir paralitzacions sistemàtiques en la tramitació dels procediments i que les oficines judicials no van veure limitada la dedicació del seu personal de suport més enllà de les incidències comunes relacionades amb els contagis, cal tenir present que tota l’organització encara va estar sotmesa a nombroses restriccions d’accés i mobilitat dins dels edificis judicials.” Això va tenir incidència en l’activitat perquè “va obligar a modificar les agendes judicials i a espaiar les sessions de judicis i audiències” en una situació que es va mantenir fins al mes de novembre.
Al conjunt de Catalunya, els procediments ingressats als jutjats van tornar a superar el milió. És un creixement del 14% que permet recuperar els nivells de 2019.
