La magistrada instructora de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat interlocutòria de processament contra el diputat al Parlament Josep Maria Jové, de les Franqueses, pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets. Tot plegat, per la seva participació en l’organització de l’1-O quan era secretari general d’Economia.
A més, el tribunal imposa a Jové una fiança de responsabilitat civil de 2.889.000 euros. Està citat a declarar l’11 de març al TSJC. A més, s’haurà de personar als jutjats mensualment i se li prohibeix sortir del país. Els mateixos delictes i mesures s’apliquen a Lluís Salvadó, que aleshores era secretari general d’Hisenda de l’executiu català. En aquest cas, la fiança es fixa en 1,6 milions d’euros.
La magistrada instructora entén que Jové, aleshores secretari general del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda, va tenir una “participació activa en la preparació del referèndum i en altres actes il·lícits per aconseguir el corresponent finançament en el previsible supòsit que els vots favorables a la independència fossin superiors als negatius”.
Basant-se en l’agenda Moleskine i en les anotacions del document ‘Enfocats’, la magistrada creu que Jové va “conèixer i va autoritzar determinades despeses per portar a terme el referèndum il·legal” en una quantitat superior als 2,1 milions d’euros, per les seves responsabilitats a Vicepresidència i també com a responsable de l’àrea de processos electorals a partir del juliol del 2017.
Així, veu acreditat que el veí de les Franqueses va obtenir dades de ciutadans que no podien ser facilitades ni tractades, i sobre les quals no tenia competències. A més, remarca que “no va fer cas dels mandats del Tribunal Constitucional intervenint activament en la recerca de locals on havia de portar-se a terme el referèndum”.
La interlocutòria conclou que la signatura d’un conveni amb l’Idescat per a la transmissió de dades de caràcter personal contingudes en els registres de població o de catalans a l’exterior i els acords amb els ajuntaments per a la gestió centralitzada dels impostos pot constituir un delicte de prevaricació administrativa
També veu un possible delicte de malversació, pel compromís de fons públics per qüestions que no responen als interessos de la comunitat, sinó per a “finalitats alienes a les competències que té encomanades l’administració autonòmica”, és a dir, “per satisfer l’objectiu de celebrar un referèndum i crear estructures d’estat fora del marc legal”.
El delicte de revelació de secrets es refereix a la cessió de dades personals, incloses les fiscals, i el de desobediència fa al·lusió als advertiments personals comunicats pel Tribunal Constitucional.
{{ comment.text }}