L’alt tribunal català considera necessària l’obertura d’un vuitè jutjat de primera instància, un quart jutjat social i un quart jutjat penal.
D’aquesta manera, s’insisteix en unes necessitats “que ja van ser comunicades en anys anteriors”, recorda el jutge degà de Granollers, Carlos Puigcerver. La darrera ampliació de la planta judicial de Granollers, que està formada per 18 jutjats, es va produir el desembre de 2009 amb l’estrena del setè jutjat de primera instància.
La memòria de l’any 2012 del CGPJ torna a posar de manifest la sobrecàrrega de feina que registren la majoria de jutjats de Granollers. Segons l’estudi, les set sales de primera instància van rebre de mitjana 1.486 casos quan el mòdul recomanat pel mateix CGPJ oscil·la entre els 738 i els 884 casos. “Qualsevol xifra per sobre d’aquesta vol dir que ja no hi ha un rendiment eficaç”, recorda Puigcerver. Segons les seves dades, la situació és encara pitjor perquè els set jutjats de primera instància haurien rebut uns 1.900 casos cadascun. “Estem molt desbordats. Per poder portar els jutjats al dia caldria treball de dilluns a diumenge 10 hores al dia”.
La sobrecàrrega també és evident als tres jutjats socials de Granollers. L’any 2012 van rebre 1.219 casos cadascun. La xifra que el CGPJ considera idònia va dels 670 als 800 casos per any. Als jutjats penals, la diferència és menor: van tractar 413 casos de mitjana quan el límit màxim que es considera raonable és de 392.
A banda, el jutjat penal número 1 va tenir el suport d’un segon magistrat durant un any per alleugerir la càrrega de treball. L’efecte d’aquest desdoblament, però, ha quedat limitat perquè es va incorporar un jutge però no es va reforçar el personal administratiu.
En els jutjats penals, també cal tenir en compte la feina que representen les execucions pendents de sentències. En canvi, als jutjats d’instrucció i de violència domèstica la situació és més còmoda.
“L’efecte de la crisi es nota als jutjats socials perquè hi ha més conflictivitat laboral però també als jutjats de primera instància perquè entren més casos de reclamacions de quantitats o lligats a la problemàtica dels desnonaments”, explica Puigcerver. A més, “no s’ha notat cap descens per la implantació de la llei de taxes judicials”. “Si volien reduir la litigiositat inhibint el ciutadà no ho han aconseguit. Si el ciutadà ha d’anar a la justícia ho fa igualment encara que sigui a major cost per a ell”.
El degà recorda que un dels problemes afegits de Granollers és la mobilitat dels magistrats, tot i que ara la majoria són titulars. “És natural que a Granollers no hi hagi una plantilla estable. És un partit judicial amb molta feina i, a més, amb una retribució inferior a la de Barcelona: uns 700 euros de mitjana al mes. Això produeix un efecte fugida”, diu.
