Els ajuntaments de la comarca han registrat un total de 30 solars amb capacitat per a 1.145 habitatges en el Pla 50.000 de la Generalitat. El president, Salvador Illa, i la ministre d’Habitatge, Isabel Rodríguez, van tancar aquest primer protocol el divendres 17 d’octubre, que inclou més de 600 terrenys urbanitzables d’arreu de Catalunya. D’aquesta manera, la Generalitat podrà gestionar 13.000 habitatges públics dels 50.000 que es preveuen de cara al 2030. Alguns municipis del Vallès Oriental ja han encetat obres, però la majoria de parcel·les estan encara a l’espera que la resolució d’Incasol aprovi i posi en marxa els projectes. Els 14 municipis vallesans registrats al pla són Caldes, Canovelles, Cardedeu, Figaró, les Franqueses, la Garriga, Granollers, Lliçà de Vall, Montornès, Parets, la Roca, Sant Celoni, Sant Feliu i Santa Eulàlia.
Montornès acollirà un dels projectes més ambiciosos. Al solar de 3.250 metres quadrats entre els carrers del Vallès i el passatge de Maria Aurèlia Capmany s’hi preveuen un centenar d’habitatges dotacionals, una capacitat molt superior a la de la majoria de terrenys registrats. D’altra banda, al carrer del Consell de Cent, es construiran aproximadament 40 habitatges tutelats amb serveis per a gent gran. Serà tasca dels governs municipals determinar els criteris d’admissió.
Les Franqueses i Granollers són els municipis que més solars han cedit
Les Franqueses (6) i Granollers (4) són els municipis que més solars han cedit, i podran acollir centenars de nous habitatges públics. Una de les grans apostes de les Franqueses és la urbanització del Sector R “Can Garriga” de Corró d’Amunt, que s’inclourà al pla amb dues parcel·les de 14 habitatges cadascuna i una de 52, encara pendent d’urbanitzar. Els darrers terrenys incorporats a la llista són el de la carretera de Cànoves i un altre a Llerona previst per abans del 2027, al carrer del Cadí, amb 6 i 16 habitatges respectivament. L’Ajuntament també va presentar una setena parcel·la, a Can Calet, però va desestimar-se i se li donarà un altre ús, segons ha avançat l’Ajuntament a EL 9 NOU. L’alcalde, Juan Antonio Corchado, assegura que al municipi “cap altre govern havia fet una aposta tan clara en habitatge”. Reconeix que una acció d’aquestes dimensions no es podria impulsar des de l’Ajuntament, però reivindica igualment les fites de la política municipal perquè “tot suma”.
A Granollers, dels quatre solars que ha cedit l’Ajuntament, tres es troben al barri del Lledoner i un al barri de Can Bassa. Sumen més de 8.000 metres quadrats disponibles on s’estima poder fer més de 200 pisos nous.
Manca de recursos
La manca de recursos dels ajuntaments torna a ser central en la qüestió de l’habitatge, sobretot en municipis més petits que són els més afectats. L’Ajuntament de Santa Eulàlia va sol·licitar que sigui la Generalitat qui faci la promoció del seu solar, ja que no podien tirar-la endavant, exposa Anna Montes, regidora d’Habitatge. Santa Eulàlia ha cedit un terreny al carrer Francesc Macià, al costat de l’equipament jove de la Font del Rieral, en una finca d’uns 1.600 metres quadrats on s’hi poden construir 20 habitatges d’entre 45 i 60 metres.
Hi ha solars que van rebre el vistiplau d’Incasol al llarg d’aquest any, i ja estan en obres. A Cardedeu, per exemple, hi ha dues promocions que ja estan en marxa, als carrers Doctor Fleming i Ramon i Cajal. Sumaran 24 habitatges de lloguer assequible (16 al primer i 8 al segon) repartits en 2 edificis plurifamiliars. L’altre solar registrat a Cardedeu és el de l’antic Casino i s’hi preveuen 23 habitatges.
L’acord també ha tingut bona rebuda entre partits de l’oposició. A Parets, el grup d’ERC manifesta que “el protocol representa un pas endavant molt important en les polítiques d’habitatge públic”, i assenyalen com una victòria la gestió dels solars.
