En concret, l’espai ocupat per habitatges i zones industrials s’ha multiplicat per set i ha passat de 2.055,18 hectàrees a 14.400,63. Representa un augment del 600% (vegeu gràfic) que se situa per davant del d’altres comarques que també han patit forts creixements urbans: el Garraf (579%), el Baix Llobregat (535%) o l’Anoia i el Vallès Occidental (454%). La xifra s’ha obtingut gràcies a l’estudi de cobertes del sòl fet a tot l’àmbit de les comarques de Barcelona per la Diputació i del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF). En la recerca, que s’ha donat a conèixer recentment, s’han pres com a base les fotografies aèries que es van fer a tota la província l’any 1956.
Amb les dades de l’estudi, la superfície construïda representa, actualment, el 16,9% de tot el territori del Vallès Oriental, on també s’inclouen els eixos viaris o les grans àrees comercials i de lleure (vegeu els gràfics adjunts). És una xifra clarament superior a la que hi havia l’any 1956 quan només representava el 2,4%. “La comarca partia d’uns percentatges d’urbanització molt baixos”, recorda Joan Pino, un dels responsables del Mapa de cobertes del sòl i sotsdirector del CREAF. El creixement dels espais urbanitzats s’ha fet, principalment, en detriment dels espais dedicats als conreus.
L’any 1956, un 33,9% de la superfície del Vallès Oriental estava dedicada a l’activitat del sector primari. Ara, aquest ocupa només el 14,9% del territori. En poc més de cinc dècades, s’ha perdut el 56% de zones de conreu. Representa, en xifres absolutes, unes 14.000 hectàrees (de 28.863,51 a 12.647,63). “Hi ha un procés de metropolitanització de l’entorn de Barcelona. Cal pensar que l’any 1956 l’àrea metropolitana ni existia”.
Tot i l’augment de la superfície urbanitzada, el Vallès Oriental té uns percentatges d’ocupació del territori força més baixos que les comarques més metropolitanes. El 16,9% urbanitzat està lluny del 77,4% del Barcelonès, del 31,8% del Baix Llobregat, del 29,4% del Vallès Occidental, del 22,9% del Maresme i del 22,8% del Garraf.
Les zones arbrades segueixen dominant la majoria dels espais. Ara, representen el 57,9% de tot el territori. “Ja es partia d’una situació molt forestal”, apunta Pino. Amb tot, és una xifra superior a la que hi havia l’any 1956. Aquest creixement s’entén per l’abandonament de camps de conreu, sobretot a zones de muntanya, que ha propiciat un increment de la coberta de boscos, que ara també són més densos. En paral·lel, en aquests més de 50 anys també hi ha hagut un creixement de l’espai ocupat per matollars i prats, que ara representen el 9,6% de tot el territori de la comarca.
Per Joan Pino, el Mapa de cobertes del sòl és una eina important que pot ajudar, per exemple, “al disseny de paisatges que redueixin la continuïtat forestal” en zones de muntanya. També per a plans de recuperació d’antigues feixes de conreu que van quedar abandonades i que, amb els anys, han estat engolides pels boscos.
