Dels 39 municipis del Vallès Oriental, a 26 s’hi paga un impost de bens immobles (IBI) per sobre de la mitjana catalana, que és de 505 euro. Així es desprèn de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Alguns dels municipis fins i tot arriben a doblar aquesta xifra. És el cas de Lliçà de Vall, on es paguen 1.084 euros de mitjana per rebit; Martorelles, on es paguen 991 euros de mitjana, i Vallromanes, on es paguen 926 euros de mitjana.
A l’altre costat de la balança s’hi troben poblacions com la Llagosta, on es paguen 369 euros de mitjana; Mollet, on es paguen 389 euros de mitjana, i Vilalba Sasserra, on se’n paguen 391. En conjunt, el Vallès Oriental es troba per sobre de la mitjana de Catalunya que és de 536 euros. Dins del global de les comarques catalanes, el Vallès Oriental és la tercera comarca amb l’IBI més elevat. Per sobre hi ha el Barcelonès, amb 622 euros, i el Baix Llobrega, amb 541. A la cua hi ha l’Alt Urgell (139), la Terra Alta (172) i l’Alta Ribagorça (192).
Tendència ascendent
La tendència de l’IBI dels últims anys ha estat creixent, marcada per l’increment general del cost de vida. Per posar un exemple, la majoria dels municipis, tant els que ara es troben per sota de la mitjana com els que es troben per sobre, han augmentat el seu rebut mitjà. Per exemple, respecte a fa 10 anys, el 2013, el rebut mitjà de l’IBI de la Llagosta ha augmentat en 42 euros, el de Mollet en 57 euros, el de Vilalba Sasserra en 117 euros, el de Lliçà de Vall en 32 euros i el de Martorelles en 114 euros. En canvi, el de Vallromanes ha disminuït 92 euros. Pel que fa a la mitjana de la comarca, s’ha mantingut força estable. El 2013 eren 542 euros, només 6 euros més que actualment.
Preus més moderats al Moianès
La situació és diferent de la comarca del Moianès, on la mitjana del rebut de l’IBI està per sota de la mitjana catalana. Dels 10 municipis que formen la comarca, només quatre estan per sobre. A Sant Quirze Safaja és on es paga l’import més elevat, amb 594 euros. Per contra, a Monistrol de Calders és on es paga l’import més baix, amb 270 euros. Igual que al Vallès Oriental, en l’última dècada la gran majoria de municipis han augmentat la seva aportació. La mitjana ha passat de 401 euros el 2013 a 462 euros el 2023, 61 euros més.
Per calcular el preu de l’IBI cal tenir en compte dues variables. D’una banda, el valor cadastral de cada immoble, fixat per l’Estat a través de la Direcció General del Cadastre, i, d’altra banda, el gravamen, fixat pels consistoris dins la forquilla proposada per l’Estat a la Llei Reguladora d’Hisendes Locals. Aquest segon valor oscil·la entre el 0,4% i l’1,3% en el cas de les edificacions urbanes, i és on els ajuntaments poden incidir per fixar l’impost que paguen els contribuents.
Un aspecte important que cal tenir en compte és que, com més antiga és la revisió del cadastre, menys es paga d’IBI. La gran majoria dels municipis del Vallès Oriental daten l’última revisió entre els anys 2002 i el 2013. Els cadastres més antics són els de Fogars, Montseny, Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor, Vallgorguina i Vilalba Sasserra, que daten de 1987. Tots ells es troben per sota de la mitjana catalana, excepte Sant Antoni (570) i Sant Pere (615).
Impacte per la presència de la indústria
Segons les dades de l’Idescat, a Lliçà de Vall s’hi paga de mitjana 1.084 euros d’IBI, i és el municipi amb l’import més elevat de la comarca. Això, però, és una xifra que pot ser enganyosa. L’alcalde Ferran Ballestà, acompanyat per l’interventor municipal, aclareix que “cal diferenciar entre l’IBI que paguen els veïns i el que paguen les indústries. Llavors, el preu no és tan elevat”.
Lliçà de Vall és un municipi petit, d’aproximadament 6.700 habitants, però amb polígons industrials importants que fn que la mitjana global de l’IBI augmenti per l’import que paguen les empreses. “Els nostres veïns paguen de mitjana 751 euros d’IBI, una dada propera a altres municipis de la comarca i que s’acosta molt més a la realitat de les famílies.”
El que sí que fa elevar la xifra, en general és la tipologia de les residències del poble. “Predominen les cases grans als barris per sobre de la construcció vertical com poden tenir a Granollers o Canovelles”, afegeix l’alcalde de Llikçà de Vall.
