El Vallès Oriental ha perdut el 55% dels espais de conreu que tenia en 60 anys

El Vallès Oriental ha perdut més de la meitat de les terres que conreu que hi havia en tot just 60 anys. Són 14.765 hectàrees de sòl agrícola que, principalment, s’han anat urbanitzant per fer-hi espais residencials, polígons industrials o zones comercials. En concret, s’ha produït en 7.974 de les hectàrees que s’han perdut. Tot plegat ha canviat la composició de la comarca, que ha passat de tenir el 36,3% del territori dedicat a conreus l’any 1956 a només el 16,2% l’any 2018. En canvi, les zones urbanitzades han passat del 2,7% del total al 16,8%. I els espais forestals del 61% al 66,9%. La pèrdua de sòl agrari a la comarca és superior al conjunt de la mitjana de les comarques de Barcelona, en què se situa en un 42% en aquest període de poc més de 60 anys. Són dades de l’informe d’anàlisi Terres amb futur que s’ha fet dins de l’estratègica BCN Smart Rural i que compara les imatges captades en l’ortofotografia del territori que es va fer l’any 1956 –es coneix amb el nom de vol americà– amb l’últim mapa de cobertes del sòl elaborat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Impacte als boscos El creixement de les zones urbanitzades també ha anat en detriment dels boscos: des de 1956 s’han ocupat 2.629 hectàrees de bosc. Tot i això, l’espai forestal té un saldo positiu i augmenta per les 7.511 hectàrees de conreus que s’han abandonat i s’han anat transformant en boscos. És pràcticament la mateixa xifra que espais de conreus desapareguts per la urbanització del territori. L’estudi de BCN Smart Rural vol cridar l’atenció sobre “la importància dels espais agraris en un context de futur d’emergència climàtica, sanitària i alimentària”. “Vam pensar que, a més de tenir les dades, era important que aquestes arribessin a la ciutadania”, diu Sònia Callau, enginyera agrònoma i cap de la unitat d’espais agraris de la Diputació. “Els governs que vulguin garantir l’accés de la seva població a una alimentació saludable, sostenible i de proximitat han de disposar de terres de conreu. En aquest sentit, protegir les zones agràries és clau, ja que si no hi ha camps i no hi ha pagesos no hi pot haver sobirania alimentària”, explica Callau. Sant Fost, el percentatge més alt Per municipis, Sant Fost és el que registra una davallada més important de terres conreu. S’hi han perdut el 88,29% de les que hi havia, amb un total de 411 hectàrees. Els espais urbanitzats augmenten del 4,2% que hi havia l’any 1956 al 27,4%, segons el mapa de cobertes del sòl de l’any 2018. El bosc també guanya espai: del 60,3% al 68,4%. Ara, els espais agraris representen al municipi només el 4,2% de la superfície. Són situacions similars a altres municipis propers com Martorelles, la Llagosta i Montmeló, que lideren la llista de municipis del Vallès Oriental amb una major pèrdua d’espais agraris. Entre els municipis amb un percentatge més alt també hi ha Tagamanent. És el cinquè de la llista. En aquest cas, l’impacte més gran deriva de la pèrdua de camps de conreu que han estat acabant ocupats per zona forestal. Els boscos passen de representar el 93,2% al 97% del territori. L’espai de conreus passa del 6,4% a l’1%. Mentre que les zones urbanitzades pugen del 0,4% a l’1% del total del seu territori. La pèrdua de conreus en detriment dels boscos també es revela com un problema. “Hem tancat 700 masos al Montseny i això vol dir que la superfície agrícola que tenien també s’ha perdut”, diu el naturalista Martí Boada, de Sant Celoni, que ho havia estudiat en la seva tesi. Boada recorda que la pèrdua de diversitat en el paisatge afecta la biodiversitat. “Hem perdut una gran quantitat d’espècies, i no parlo d’espècies estranyes, parlo d’espècies que eren molt habituals, com la guatlla.” També afecta els aqüífers: “Hi ha més consum d’aigua.” I augmenta el risc d’incendi: “Hi ha més quantitat de combustible.” “És molt més complicat aturar els incendis forestals. Quan hi ha camps, és més fàcil intervenir”, apunta, per la seva banda, Sònia Callau, que recorda que cal sumar-hi el risc derivat dels efectes del canvi climàtic. “L’augment del bosc és un desastre per a la biodiversitat”, conclou Boada, que destaca el valor d’un paisatge amb mosaic agroforestal. Cal deixar de banda la idea de la “intocabilitat dels boscos”, demana. “Un paisatge nostre amb una versió humana amable sempre ha tingut més biodiversitat.” Per Callau, conèixer les zones boscoses on hi havia hagut camps de conreu és interessant. “Sabem on podem anar a buscar aquests camps i on és més interessant disposar de zones obertes per anar a recuperar espais agrícoles i de pastures.”

El Vallès Oriental ha perdut el 55% dels espais de conreu que tenia en 60 anys

La recerca de l’home arrossegat pel Mogent a Llinars s’estén fins a la desembocadura del Besòs

El govern proposa 148 milions en inversions a la comarca el 2026

Continua la recerca del conductor d’una furgoneta arrossegada pel riu Mogent a Llinars

Els Bombers mantindran tota la nit la recerca de l’home arrossegat pel riu Mogent a Llinars

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

[AMPLIACIÓ] Mor un home per una aturada cardiorespiratòria davant de la Fonda Europa, a Granollers

Tanca la pastisseria Colomer, de Granollers, després de 60 anys

Roben la caixa i planxes de cabell de 200 euros a una perruqueria Carol Bruguera de Granollers

[VÍDEO] Els Bombers busquen l'ocupant d'una furgoneta arrossegada per la riera de Llinars

L'aparadorista de Can Barbany, Patrici Martínez, es jubila després de gairebé 40 anys

Els Mossos investiguen la mort d’un home en una ‘rave’ a Cardedeu

Mor la passatgera davantera d'un turisme en un xoc a l'AP-7 a Sant Celoni

Activada l'alerta de l'Inuncat pel risc alt de pluges de més de 100 litres al Vallès Oriental

Mor a 79 anys Mario Valls, últim pastisser de la família de Can Mario de la Garriga

Suspès el judici pel crim del club de tir de Bellulla, a Canovelles