El Vallès Oriental ha perdut el 55% dels espais de conreu que tenia en 60 anys

El Vallès Oriental ha perdut més de la meitat de les terres que conreu que hi havia en tot just 60 anys. Són 14.765 hectàrees de sòl agrícola que, principalment, s’han anat urbanitzant per fer-hi espais residencials, polígons industrials o zones comercials. En concret, s’ha produït en 7.974 de les hectàrees que s’han perdut. Tot plegat ha canviat la composició de la comarca, que ha passat de tenir el 36,3% del territori dedicat a conreus l’any 1956 a només el 16,2% l’any 2018. En canvi, les zones urbanitzades han passat del 2,7% del total al 16,8%. I els espais forestals del 61% al 66,9%. La pèrdua de sòl agrari a la comarca és superior al conjunt de la mitjana de les comarques de Barcelona, en què se situa en un 42% en aquest període de poc més de 60 anys. Són dades de l’informe d’anàlisi Terres amb futur que s’ha fet dins de l’estratègica BCN Smart Rural i que compara les imatges captades en l’ortofotografia del territori que es va fer l’any 1956 –es coneix amb el nom de vol americà– amb l’últim mapa de cobertes del sòl elaborat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Impacte als boscos El creixement de les zones urbanitzades també ha anat en detriment dels boscos: des de 1956 s’han ocupat 2.629 hectàrees de bosc. Tot i això, l’espai forestal té un saldo positiu i augmenta per les 7.511 hectàrees de conreus que s’han abandonat i s’han anat transformant en boscos. És pràcticament la mateixa xifra que espais de conreus desapareguts per la urbanització del territori. L’estudi de BCN Smart Rural vol cridar l’atenció sobre “la importància dels espais agraris en un context de futur d’emergència climàtica, sanitària i alimentària”. “Vam pensar que, a més de tenir les dades, era important que aquestes arribessin a la ciutadania”, diu Sònia Callau, enginyera agrònoma i cap de la unitat d’espais agraris de la Diputació. “Els governs que vulguin garantir l’accés de la seva població a una alimentació saludable, sostenible i de proximitat han de disposar de terres de conreu. En aquest sentit, protegir les zones agràries és clau, ja que si no hi ha camps i no hi ha pagesos no hi pot haver sobirania alimentària”, explica Callau. Sant Fost, el percentatge més alt Per municipis, Sant Fost és el que registra una davallada més important de terres conreu. S’hi han perdut el 88,29% de les que hi havia, amb un total de 411 hectàrees. Els espais urbanitzats augmenten del 4,2% que hi havia l’any 1956 al 27,4%, segons el mapa de cobertes del sòl de l’any 2018. El bosc també guanya espai: del 60,3% al 68,4%. Ara, els espais agraris representen al municipi només el 4,2% de la superfície. Són situacions similars a altres municipis propers com Martorelles, la Llagosta i Montmeló, que lideren la llista de municipis del Vallès Oriental amb una major pèrdua d’espais agraris. Entre els municipis amb un percentatge més alt també hi ha Tagamanent. És el cinquè de la llista. En aquest cas, l’impacte més gran deriva de la pèrdua de camps de conreu que han estat acabant ocupats per zona forestal. Els boscos passen de representar el 93,2% al 97% del territori. L’espai de conreus passa del 6,4% a l’1%. Mentre que les zones urbanitzades pugen del 0,4% a l’1% del total del seu territori. La pèrdua de conreus en detriment dels boscos també es revela com un problema. “Hem tancat 700 masos al Montseny i això vol dir que la superfície agrícola que tenien també s’ha perdut”, diu el naturalista Martí Boada, de Sant Celoni, que ho havia estudiat en la seva tesi. Boada recorda que la pèrdua de diversitat en el paisatge afecta la biodiversitat. “Hem perdut una gran quantitat d’espècies, i no parlo d’espècies estranyes, parlo d’espècies que eren molt habituals, com la guatlla.” També afecta els aqüífers: “Hi ha més consum d’aigua.” I augmenta el risc d’incendi: “Hi ha més quantitat de combustible.” “És molt més complicat aturar els incendis forestals. Quan hi ha camps, és més fàcil intervenir”, apunta, per la seva banda, Sònia Callau, que recorda que cal sumar-hi el risc derivat dels efectes del canvi climàtic. “L’augment del bosc és un desastre per a la biodiversitat”, conclou Boada, que destaca el valor d’un paisatge amb mosaic agroforestal. Cal deixar de banda la idea de la “intocabilitat dels boscos”, demana. “Un paisatge nostre amb una versió humana amable sempre ha tingut més biodiversitat.” Per Callau, conèixer les zones boscoses on hi havia hagut camps de conreu és interessant. “Sabem on podem anar a buscar aquests camps i on és més interessant disposar de zones obertes per anar a recuperar espais agrícoles i de pastures.”

El Vallès Oriental ha perdut el 55% dels espais de conreu que tenia en 60 anys

L’Ascensió gira la vista a l’entorn i pica l’ullet al Tour en la 74a edició

Es reactiva l’Associació de Veïns del Barri dels Instituts de Granollers amb la petició de millorar un parc

ERC planteja una línia orbital ferroviària que estigui enllestida cap al 2040 amb una inversió de 5.200 milions

Trànsit habilitarà carrils addicionals amb motiu del Gran Premi de MotoGP a Montmeló

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Mor un home per aturada cardiorespiratòria al Mercadona de l’avinguda Sant Esteve de Granollers

Obert judici oral a l’exalcaldessa i l’arquitecte municipal de Vilanova per prevaricació urbanística

Un recorregut per les obres de desdoblament de la línia R3 entre Parets i la Garriga

Pere Vinyets: una vida al parc de bombers

[VÍDEO] L'equip estatal de natació artística estrena la nova piscina municipal de Granollers

Una forta pedregada emblanquina la calçada de la C-17 entre Aiguafreda i Tagamanent

Un guàrdia municipal de Gualba salva un home després d’una aturada cardíaca durant un incendi

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

Aprendre a viure un altre cop amb una malaltia