La Fundació El Xiprer gestionarà els 150.000 euros de l’herència econòmica de mossèn Josep Cardús Grau, rector de la parròquia de Marata durant més de 60 anys que va morir el 30 d’octubre de 2020.
Els diners serviran per impulsar el projecte de formació i inserció laboral de persones sense papers que aquesta entitat va posar en marxa fa un parell d’anys i que ja ha format una seixantena de persones diferents per treballar als sectors de la logística i de la soldadura.
El llegat econòmic del prevere ajudarà a finançar tant la formació –es preveuen tres edicions del curs a l’any amb entre 15 i 20 places– com la contractació de les persones migrants assumint el cost de la seguretat social durant el primer any de contractació en empreses a través d’una beca que portarà el nom de Josep Cardús.
Amb el projecte Formació Inclusiva Prelaboral (FIP) de la Fundació El Xiprer, es facilita que persones que han arribat a l’Estat fa almenys tres anys puguin regularitzar la seva situació a través d’un contracte laboral d’una durada mínima d’un any.
L’acció de la Fundació El Xiprer compta amb el suport de Pimec Vallès Oriental i de la Unió Empresarial Intersectorial, que fan de pont entre els alumnes i les empreses. També hi col·laboren l’empresa d’inserció laboral Dimas, que treballa amb col·lectius desafavorits com persones que han complert condemnes de presó; el Centre d’Informació per a Treballadors (CITE) del sindicat CCOO i el centre formatiu Apec, de Granollers.
La formació s’orienta a feines on hi ha demanda de mà d’obra formada. Fins ara, treballadors per a magatzems logístics i soldadors. Ara, es treballa per fer un curs per formar operaris per fer instal·lacions fotovoltaiques.
Mossèn Josep Cardús va decidir que volia que els diners que tenia estalviats de tota la vida anessin a parar a una ONG. El sociòleg Salvador Cardús, el nebot més gran de l’històric rector de Marata, va rebre l’encàrrec de gestionar-ho. “Unes setmanes abans de morir, em va demanar si, el dia que ell faltés, em podia ocupar de les seves coses.” Va nomenar-lo hereu de confiança –una figura recollida al codi civil català– i li va confiar les seves voluntats.
“Havia demanat que els diners es destinessin a accions solidàries”, comenta Salvador Cardús a EL 9 NOU. “Vam mirar amb quines entitats ell havia tingut alguna participació i vam veure El Xiprer, on, sobretot als inicis, havia tingut contacte amb la família Quincoces-Riera. Ens va semblar que s’ajustava a la voluntat del mossèn i, a més, anava a una entitat amb projectes solvents.”
En contacte amb El Xiprer, van veure que l’aportació podia donar una empenta al programa FIP. “La virtut és que els recursos poden anar a un projecte concret, no quedaran dissolts dins de les moltes coses que fa El Xiprer”, valora Salvador Cardús, que també explica que van apostar per concentrar tota l’herència en una única entitat.
“Dispersant no s’hauria aconseguit un canvi rellevant com el que promou aquest projecte per sortir d’un cercle viciós d’on és molt difícil sortir”, recorda.
Aquest cercle és la situació que viuen les persones migrades que han d’acreditar tres anys de residència i arrelament a l’Estat per poder fer el tràmits per regularitzar la situació.
A més, han de fer la petició amb un contracte laboral d’almenys un any sota el braç. Mentre esperen aquests tres anys, no poden accedir a feines legals –han de guanyar-se la vida treballant en negre– ni tampoc a formació oficial per preparar-se per accedir al mercat laboral. Ni tant sols als cursos subvencionats del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).
En el cas de la formació a El Xiprer, també cal superar la limitació que els impedeix fer pràctiques en empreses perquè, per poder-les fer, cal estar donat d’alta a la Seguretat Social i, per tant, estar en situació regular. “Estan en uns llimbs”, lamenta Carlos Parra, responsable d’Acció Social de la Fundació El Xiprer.
Més enllà de la formació de dos mesos que està reconeguda pel SOC, la Fundació El Xiprer “fa un acompanyament de tot el procés”: facilita l’aprenentatge del català, gestiona tota la paperassa tant amb la Generalitat –per aconseguir l’informe d’arrelament– com amb el Ministeri de l’Interior. També farà un seguiment dels treballadors quan aquests ja estan incorporats a les empreses.
Parra assegura que la possibilitat d’assumir el cost de la seguretat social d’aquests treballadors “incentiva les empreses i les acaba de convèncer”. Entén que els recursos de l’herència han de servir per a l’arrencada del projecte. “La idea és que després el projecte ja funcioni sol a partir de l’experiència dels mateixos empresaris, que vegin els elements positius en la contractació d’aquestes persones.”
