Els Agents Rurals han donat fins a 63 permisos per fer captures de senglars al Vallès Oriental aquest estiu prèvies a l’inici de la campanya de caça, el primer diumenge de setembre. D’aquestes autoritzacions, 38 s’han donat en zones on es pot caçar durant la resta de l’any. En aquests casos, les societats de caçadors omplen un formulari en un web per comunicar l’actuació, que s’autoritza de forma automàtica. N’hi ha 19 per aguaits diürns, 16 per batudes i 3 per foragitar els porcs amb l’ús de gossos sense fer servir armes de foc.
Del total de 63 autoritzacions, les altres 25 són específiques per caçar en llocs on no es pot fer (municipis que són zona de seguretat i la caça hi està prohibida com Granollers, l’Ametlla o Lliçà de Vall); per fer servir mètodes més específics com aguaits nocturns; o per altres espècies. En aquests casos, cal una autorització específica que donen els Agents Rurals després de fer comprovacions sobre la petició que s’ha de justificar a partir dels danys provocats per fauna salvatge en camps, jardins o altres espais. D’aquests tipus, els Agents Rurals han donat 14 permisos més per caçar altres espècies: nou per conills, dos per coloms i tórtores i un per teixó.
Per municipis, la Roca és on se n’han donat més: 15 de les que es tramiten de forma automàtica i 7 de les que es donen amb la inspecció prèvia dels Agents Rurals. Van lligades a les 13 que s’han donat a Vilanova perquè formen part de la mateixa àrea privada de caça. Són nou pel procediment estandarditzat i quatre amb inspecció dels tècnics de la Generalitat.
La resta de permisos per caçar senglars es reparteixen entre l’Ametlla (4), les Franqueses (4), Tagamanent (3), Llinars (2), Vallromanes (2), la Garriga (2), Cànoves i Samalús (1), Cardedeu (1), Sant Pere de Vilamajor (1), Caldes (1), Lliçà d’Amunt (1), Lliçà de Vall (1), Granollers (1), Martorelles (1), Santa Eulàlia (1) i Santa Maria de Martorelles (1).
Segons Enric Mayà, cap dels Agents Rurals al Vallès Oriental, són xifres similars a les d’anys anteriors. “On s’actua més és a les zones de seguretat, on no es caça habitualment”, explica. “En els darrers anys, la situació s’ha anat mantenint, tot i que cada vegada n’hi ha un mica més”, diu en referència als senglars. A la vegada, “els ajuntaments van prenent consciència que també és un problema urbà”.
{{ comment.text }}