Els ajuntaments deixaran de cobrar 1,6 milions per la fi de la concessió de les autopistes

Aquest 2021 serà el darrer any que els ajuntaments del Vallès Oriental per on passen les autopistes AP-7 i C-33 ingressaran els diners de l’impost de béns immobles (IBI) que paguen les concessionàries després que diverses sentències judicials del Tribunal Superior de Justícia de Madrid els reconeguessin aquest dret. En total, la dotzena de consistoris ingressaran enguany al voltant d’1,6 milions. L’any que ve, ja no rebran ni un euro. Tot plegat, per la fi de la concessió, que s’acaba el 31 d’agost i que comportarà que, a partir de l’1 de setembre, l’AP-7 i la C-33 siguin gratuïtes. Tot i que en el darrer quadrimestre ja no hi haurà concessió, els ajuntaments cobraran l’IBI de tot l’any sencer perquè la normativa diu que l’impost es merita a 1 de gener i que no es pot prorratejar. L’import es calcula en funció de l’espai ocupat per l’autopista. Per això, l’Ajuntament més afectat és el de Sant Celoni, que ingressa uns 470.000 euros/any. Representa al voltant del 2% del pressupost municipal, que aquest 2021 puja a 23,4 milions. Davant la pèrdua d’aquest ingrés, l’Ajuntament ha encarregat un estudi a una assessoria externa per millorar l’eficiència en la gestió del pressupost i la prestació dels serveis municipals i per fer una anàlisi de les ordenances municipals. L’objectiu d’aquests treballs és “veure com es compensa aquesta caiguda d’ingressos”. Però “no necessàriament ha de comportar un increment dels impostos”, asseguren fonts municipals. Per darrere de Sant Celoni, hi ha Llinars amb 283.000 euros d’IBI per de l’AP-7. Representen el 6,5% dels 4,3 milions que ingressaran amb aquest impost enguany. I gairebé un 2% del pressupost. “Són diners”, admet l’alcalde Martí Pujol, que diu que caldrà “ajustar despeses”. Amb tot, l’impacte “dependrà molt del creixement anual que puguem tenir de l’IBI” –posa l’exemple de la implantació d’una gran empresa que els generarà un nou ingrés– o de l’evolució d’altres impostos com poden ser el d’obres. També estan a l’expectativa de saber què passa amb la part de l’IBI que correspon a l’àrea de servei amb dues benzineres i un aparcament vigilat per a camions. Són diners que van a part dels 282.000 euros que reben de la concessionària i que, sosté Pujol, han de continuar cobrant. De fet, ara ja ho paguen societats diferents, explica. La Roca és el tercer municipi amb la quantitat més gran: poc més de 256.000 euros. “Suposa aproximadament un 2% de la nostra recaptació i, per tant, és relativament poc”, indica Marta Pujol, regidora d’Hisenda. En tot cas, l’Ajuntament “no compensarà la pèrdua d’ingressos amb l’augment d’altres impostos”. “No afectarà la ciutadania. Tenim una economia molt sanejada i un romanent de tresoreria gran.” A més, “tenim bastant controlada la despesa ordinària”, que és la que es finança amb els impostos. La resta de municipis reben ingressos inferiors als 100.000 euros anuals. En el cas de Montornès, amb una reducció d’uns 81.000 euros l’any, la regidora d’Hisenda, Natàlia Segura, indica que caldrà “reajustar el pressupost”. En tot cas, “no es deixaran de banda les polítiques socials, que ara són una prioritat”. Amb un pressupost corrent d’uns 9 milions, des de Santa Maria de Palautordera, l’alcalde, Jordi Xena, indica que la pèrdua d’aquest ingrés anual –prop de 76.000 euros– “no ajuda gens”. “Però tampoc és una catàstrofe i no ens desquadra el pressupost.” Xena es mostra més preocupat per l’evolució a la baixa de la participació que els ajuntaments reben dels tributs de l’Estat, “que estan lligats a l’evolució de l’economia”. La regidora d’Hisenda de la Llagosta, Conchi Jiménez, indica que “serà una pèrdua important per a un poble com la Llagosta amb un capítol d’ingressos petit”. Amb tot, “encara és molt d’hora per saber com afectarà el pressupost de l’any vinent”. Per a Enric Olivé, alcalde de Cardedeu, l’impacte “és reduït”. Són uns 44.000 euros l’any menys en un pressupost de 20 milions. Olivé es mostra més preocupat per la reducció d’altres ingressos com l’impost d’obres per l’impacte que pot tenir la crisi econòmica derivada de la Covid-19. Pronostica “un parell d’anys de frenada en els increments dels pressupostos” municipals. L’Ajuntament de Montmeló preveu aquest 2021 uns 3,8 milions d’ingressos d’IBI. L’IBI de l’AP-7 representa poc més de l’1%. Lluís Esteban, regidor d’Hisenda, reconeix que seria “millor” continuar tenint aquest ingrés. La pèrdua, però, “no desestabilitza” els comptes municipals ni la salut financera. “Estem pagant a 10 dies.” Tampoc preveu “cap repercussió a la ciutadania”. Des de Mollet, fonts municipals asseguren que “a hores d’ara, no s’ha començat a treballar la previsió del pressupost d’ingressos de 2022 i la repercussió d’aquest menor ingrés –uns 60.000 euros– caldrà valorar-la globalment en funció de l’evolució del conjunt d’ingressos municipals durant el 2021”. A Granollers, “pel nostre pressupost –91,7 milions– és una quantitat percentualment poc important”, explica el regidor d’Hisenda, Jordi Terrades. A més, “no és un ingrés que ens servís per quadrar el compte de la despesa corrent”. Els municipis més petits Per als municipis amb menys població i, per tant, pressupostos més modestos, la pèrdua dels ingressos anuals que en els darrers anys han cobrat per l’activitat de l’autopista és més significativa. De tots els afectats, Vilalba és el municipi més petit en població. També és un dels que té la xifra més petita d’ingressos –28.000 euros– juntament amb Parets (38.500) i Vilanova (uns 20.000), força més grans en població. Per Vilalba, “representa una mica més de 3% del pressupost”, explica l’alcalde, Joan Pons. “Repercutirà en altres partides com festes i inversions”, afegeix. Des de Vallgorguina, fonts municipals, admeten que la pèrdua dels gairebé 76.000 euros que ingressaran enguany “suposa un gran impacte”. És prop del 7% dels 1,1 milions d’IBI previstos. La ràtio d’estalvi –la capacitat que té cada Ajuntament per afrontar la despesa ordinària amb els ingressos ordinaris– està molt ajustada tot i que la tenen positiva perquè ara ingressen més que no pas gasten. La pèrdua de l’IBI de l’autopista, però, pot alterar-ho. Amb tot, des de l’Ajuntament expliquen que ho afronten amb “una economia sanejada”, amb “molt poc deute” i “romanent de tresoreriaa disponible”.

Els ajuntaments deixaran de cobrar 1,6 milions per la fi de la concessió de les autopistes

Mor a 92 anys Eudald Rafart, de la carnisseria Ca l’Eudald, de Figaró

Un incendi crema 1,25 hectàrees de terreny agrícola a Can Canyes, a Cardedeu

Giralt tanca la sabateria després de 15 anys a Granollers

Els vallesans destinen el 44% del sou al lloguer segons CCOO

LA PREGUNTA

Veu bé que la justícia europea hagi avalat la llei d’amnistia?

Donen una recompensa de 2.000 dòlars a qui trobi una guitarra sostreta a l'àrea de servei de l'AP-7 a Llinars

Intervenció dels Bombers al centre de Granollers per un foc en un aparell d'aire condicionat

Les monges de Puiggraciós deixen el santuari aquest diumenge

Ordre de desnonament a cinc joves que ocupen una casa a Figaró i dinamitzen activitats

Josep Casals, nou alcalde de Vilanova en prosperar la moció de censura

El foc de Sant Quirze Safaja afecta 97 hectàrees de superfície forestal, 37 dins del PEIN dels Cingles de Bertí

Arkema destina 3,2 milions a una línia de fabricació a Sant Celoni

Troben un cadàver en estat avançat de descomposició a Santa Maria de Martorelles

El Col·legi d'Advocats de Granollers imposa les togues als nous professionals

Els Bombers admeten que no poden protegir la urbanització del Farell, a Caldes, i concentraran les persones en lloc segur