Els ciclistes defensen que calen més mesures per evitar accidents a les carreteres

Hi ha conductors que es posen nerviosos quan veuen ciclistes pedalant per la carretera i els segons, en canvi, han d’anar amb quatre ulls per evitar que un ensurt els esguerri la vida. Són molts els ciclistes que es queixen de la manca de seguretat a la carretera. No és una cosa nova. Fins i tot, amb els anys admeten que s’ha anat generant consciència sobre aquest assumpte. Però no volen abaixar la guàrdia. Els ciclistes que ha entrevistat EL 9 NOU per a aquest reportatge coincideixen a aplicar mesures preventives per evitar desastres com el d’ara fa unes setmanes a Castellbisbal, quan un conductor es va endur la vida de dos ciclistes. La percepció d’uns és la confirmació d’uns altres. La subdirectora de gestió del trànsit del Servei Català de Trànsit (SCT), Lourdes Puigbarraca, apunta que el repunt d’accidentalitat entre aquest col·lectiu els últims cinc anys es deuria a un augment de la mobilitat. “Sobretot, la pandèmia ha estat un revulsiu i la gent té ganes de sortir amb bici”, diu, per altra banda, el president del Club Ciclista Sant Celoni, Jordi Garcia. Però també admet que ja era un esport que mantenia un atractiu creixent des de fa anys. Membres del Club Ciclista Sant Celoni diumenge passat abans de sortir de ruta / Aitana Such “Per nosaltres, els principals problemes per a la seguretat són dos: la distància de seguretat i les rotondes. Moltes vegades no es respecta el metre i mig i els que ens avancen ho fan molt ràpid. No són conscients que un ciclista també pot ser un metge, un advocat, un mosso, un bomber... Que és gent que té família. Falta educació i conscienciació en general”, comenta Garcia. Ser ciclista a Sant Celoni és privilegiat per l’entorn, perquè al costat hi ha el Montseny, el Montnegre i el Maresme. Són els llocs per on acostumen a sortir, amb grups de 8 a 15 persones. En conjunt, al club ciclista tenen més de 100 socis i les han vistes de tots colors. Des d’un incident l’any passat en què un conductor begut els va desestabilitzar i els va fer caure a l’altura de Granollers, a la mort d’un company el 2009. La manca de seguretat a les carreteres els ha fet prendre iniciatives, com ara instal·lar petits retrovisors a les bicicletes, llums posteriors i ara, de manera més recent, llums LED a la part frontal. “Això és molt nou i hi ha gent que ja s’ho ha començat a instal·lar perquè ens vegin els cotxes des de davant.” Altres mesures que han pres a Sant Celoni ha estat evitar les carreteres més transitades de l’entorn en diversos moments i èpoques de l’any. “Per exemple, a l’època de les castanyes i els bolets, evitem passar per la carretera de Santa Fe i anem per vies paral·leles”, admet Garcia. Una de les altres queixes latents dels ciclistes són els pivots blaus que s’han col·locat entre carrils en alguns trams de carretera. Hi coincideixen Joan Garcia i també el president del Club Ciclista Plana Lledó de Mollet, Germán Viejo. “Si hem de fet el que mana la DGT [Direcció General de Trànsit], aquí els cotxes no poden canviar de carril per avançar. I si no poden avançar, els conductors acaben amb una acumulació de nervis i es genera trànsit.” Segons Lourdes Puigbarraca, del SCT, en tot cas, la instal·lació d’aquests pivots respon a la normativa vigent. A Mollet, amb prou feines tenen dues sortides naturals: una per la C-59, cap a Caldes, i una altra que talla la carretera de Montornès, Vilanova i la Roca per poder anar enfilar el Montseny o donar la volta a Collsacreu, entre Vallgorguina i Arenys. “La carretera de la Roca és molt perillosa: els cotxes van molt de pressa i hi passen uns camions que deixen anar sorra que ens poden fer relliscar.” Tot i així, Viejo conclou que no tenen cap més alternativa que aquestes i que els problemes hi són igualment. “Ens preocupa la distància de seguretat: els conductors es pensen que hi ha un mur que els separa dels ciclistes.” Vies ciclables entre municipis Per la seva banda, el secretari de Granollers Pedala, Benjamí Aguilar insisteix en els riscos de la convivència entre cotxes i bicicletes a les zones interurbanes. I afegeix una altra derivada: la diferència entre el ciclisme esportiu –al qual fins ara fèiem referència– i la gent que pugui utilitzar la bicicleta com a mitjà de transport entre municipis. “A les ciutats, està incorporada en la planificació de la mobilitat des de fa anys, però entre municipis veïns és més complicat perquè s’hi han de posar d’acord molts actors: els municipis i els titulars de les carreteres.” Per reforçar aquesta mobilitat, Aguilar apunta la necessitat de crear espais segregats per on puguin circular bicicletes. El 2021 Territori va presentar una proposta per fer una xarxa urbana de vies ciclistes al Vallès Oriental, però, de moment, Aguilar, no creu que sigui una prioritat per a les administracions convertir-ho en una realitat. Encara hi ha pocs exemples en aquest sentit: s’hi compta el carril bici que connecta Palautordera amb la seva estació de tren.

Els ciclistes defensen que calen més mesures per evitar accidents a les carreteres

Territori fixa el setembre per iniciar les obres de la variant de Sant Feliu

Sant Celoni estrena la connexió a la xarxa d’aigua d’ATL

Infermeres: més i més especialitzades

Dos detinguts a Cardedeu per pagar amb bitllets falsos de 50 euros a venedors de loteria i comerciant

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Mor un home per aturada cardiorespiratòria al Mercadona de l’avinguda Sant Esteve de Granollers

Obert judici oral a l’exalcaldessa i l’arquitecte municipal de Vilanova per prevaricació urbanística

Un recorregut per les obres de desdoblament de la línia R3 entre Parets i la Garriga

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

[VÍDEO] L'equip estatal de natació artística estrena la nova piscina municipal de Granollers

Un guàrdia municipal de Gualba salva un home després d’una aturada cardíaca durant un incendi

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Onze municipis vallesans obriran franges perimetrals en urbanitzacions entre 2026 i 2027

Jan Santaló: “Per primer cop, fem un pla urbanístic que parla d’aturar el creixement a l'Ametlla”

Aprendre a viure un altre cop amb una malaltia