Els dies d’espera per operar-se a l’Hospital de Granollers han disminuït al voltant d’un 20% en un any en les 15 intervencions quirúrgiques analitzades per EL 9 NOU a partir de les dades del Departament de Salut.
En tots els casos, es tracta d’operacions programades, tenint en compte les últimes xifres publicades –del març del 2025– i les d’immediatament un any abans, el març del 2024. D’altra banda, a l’Hospital de Mollet, els dies d’espera han augmentat un 5% en les intervencions analitzades, mentre que a Sant Celoni la disminució ha estat del 0,5%.
El Centre de Salut del carrer Girona, que es va posar en marxa el 2023, ha permès disminuir progressivament les llistes d’espera de l’Hospital de Granollers i, per tant, incrementar l’activitat quirúrgica del centre.
Només aquest any, l’Hospital calcula arribar pràcticament a 15.000 intervencions, 7.000 més de les 8.000 que es feien abans de la posada en marxa del centre, que compta amb sis quiròfans que funcionen matí i tarda. Les dades, facilitades pel centre, inclouen tota l’activitat quirúrgica de l’Hospital, tant les intervencions programades (vegeu la taula), com les intervencions d’urgència, que representen entre un 10% i un 15% de l’activitat quirúrgica de l’Hospital.
“El que ha passat és que tenim el Centre de Salut funcionant al 100% i hi ha més equips i intervencions fent-se. Vam obrir el 2023 fent sessions quirúrgiques de matí, el 2024 vam fer el desplegament més gran del Centre de Salut i aquest any el consolidarem”, diu la directora d’Atenció a la Ciutadania de l’Hospital de Granollers, Marina Clarombo.
Una de les claus d’aquest canvi seria la capacitat de l’Hospital per fer cada vegada més cirurgia complexa al Centre de Salut, a diferència de l’inici, quan només s’hi feia cirurgia menor i major ambulatòria de menys complexitat. “D’aquesta manera descarreguem el bloc quirúrgic 1 de l’Hospital”, diu Clarombo.
Aquestes dades van acompanyades d’una ampliació del espais, és clar, i també de la contractació de més equips i de més personal, com ara infermers. A més a més de les intervencions quirúrgiques, l’Hospital de Granollers se situa amb una mitjana de 37 dies d’espera per a les proves diagnòstiques, molt lluny de les 90 com a màxim que exigeix el Departament de Salut.
Esforç en millores
Des de l’Hospital de Mollet també insisteixen en la millora progressiva dels dies d’espera, gràcies a l’adquisició d’aparells i la incorporació de nous professionals els últims anys. “Hem fet un esforç per dotar l’Hospital i hem baixat moltíssim les llistes d’espera dels pacients. Vam rebre una directriu clara del CatSalut perquè les proves diagnòstiques i les consultes externes no superessin els 90 dies. Tampoc fem operacions a més de 365 dies d’espera”, explica la directora assistencial mèdica de l’Hospital de Mollet, Natàlia Allué.
Pel que fa a les intervencions quirúrgiques, Allué insisteix que l’any passat cap pacient va quedar fora del temps de garantia marcat per la Generalitat, ni tampoc va passar als anys immediatament anteriors. Només aquest any s’han plantejat fer un 10% més d’intervencions quirúrgiques que l’anterior i arribar al voltant de les 8.000.
“La vasectomia i les cataractes les resolem molt ràpid. D’altres, com les varices, de vegades costen més per situacions de disponibilitat de la plantilla, però hi ha intervencions a sis mesos que ja les estem fent a tres.”
A Sant Celoni, les llistes d’espera també han anat disminuint i el director de l’Hospital, José Antonio Neguillo, insisteix que estan “molt bé”. “Vam tancar l’any 2024 a zero. Les persones que van haver d’operar-se de maluc, genoll i cataractes, que s’han d’operar abans de sis mesos, van poder-ho fer.” De tota manera, també diu que s’ha hagut d’adaptar el nombre d’intervencions –de 1.500 a 2.000– els últims quatre anys per les necessitats de la població.
Francesc Bas-Cutrina, que és vocal del Col·legi de Metges de Barcelona, insisteix que, si la previsió és que la població augmenti els propers anys, s’haurà de dimensionar el servei per tal d’evitar llistes d’espera. “Per això, insisteix que s’hauria de transformar el sistema perquè amb els professionals que hi ha es pugui donar resposta a aquesta demanda.
“Figures com l’assistent clínic o d’altres que pugui haver-hi haurien de permetre als professionals sanitaris que el temps que dediquen a la seva professió tingui valor. No caldria que els metges dediquessin tant temps a fer tasques burocràtiques.”
La traumatologia és l’especialitat que pateix més temps d’espera
Malgrat les bones dades que detecten els hospitals, hi ha algunes especialitats com traumatologia, otorrinolaringologia i oftalmologia que tenen llistes d’espera força contundents. “No estan bé”, insisteix Marina Clarombo, de l’Hospital de Granollers, sobre les dues primeres. Insisteix que hi ha dificultats, sigui per falta de professionals, o perquè després de la pandèmia n’han augmentat els casos per qüestions “multifactorials”.
Una de les estratègies que ha adoptat l’Hospital de Granollers és millorar la comunicació amb la primària per baixar el volum de casos que es deriven perquè se’ls quedin directament els CAP, si els poden assumir. “Només aquest any hem tingut 600 entrades menys de traumatologia.”
{{ comment.text }}