“Estem sortint de la cinquena onada, que ha estat extremadament intensa. En alguns moments hem estat en una situació semblant a la de l’abril de l’any passat i als hospitals hem viscut moments tensos”, ha afirmat aquesta setmana la directora mèdica de l’Hospital de Granollers, Mònica Botta.
Amb la bona evolució de la pandèmia en les darreres setmanes, però, l’hospital ha començat a recuperar gradualment els serveis que va haver de deixar de prestar a principis d’agost, quan va haver de reduir l’activitat quirúrgica no urgent en un 60%, les proves d’endoscòpia en un 33% i les consultes externes en un 10%.
La doctora Botta aporta xifres que parlen de la duresa de la cinquena onada. “La primera setmana de juliol hi havia un sol pacient ingressat per Covid i després vam arribar a tenir-ne 90.
En tota la regió Metropolitana Nord, que inclou hospitals com Can Ruti o el Parc Taulí, s’ha arribat a 200 pacients en UCI i a Granollers n’hem arribat a tenir 25. L’esforç de l’Hospital ha estat molt important.”
La directora mèdica estima que actualment l’Hospital ha recuperat una part de l’activitat quirúrgica, però calcula que encara és un 40% inferior al que seria habitual. L’augment de pacients crítics obliga a reduir activitat per la necessitat de destinar-hi més personal, sobretot d’anestesiologia i infermeria, que no poden fer la seva feina habitual als quiròfans. “En cada onada, per poder obrir més llits d’UCI hem de tancar quiròfans perquè són professionals amb competències molt específiques en infermeria i anestesiologia.”
Paradoxalment, hi ha hagut un cert efecte positiu. “Els cirurgians han hagut de fer menys operacions i, per tant, han pogut fer més consultes i hem pogut reduir una part de les llistes d’espera de serveis quirúrgics en especialitats com traumatologia, otorrino, urologia o oftalmologia. En aquestes especialitats, Botta calcula que la llista d’espera s’ha pogut reduir en un 30%, una davallada que no ha compensat, però, l’augment que hi ha hagut en altres especialitats com ara la neurologia.
La directora mèdica diu que la recuperació de l’activitat normal és progressiva, però avança de manera molt lenta. “Encara hi ha intervencions que hem de posposar. Gradualment reobrim quiròfans, però encara hi ha un nivell de pacients crítics important.” I fa una crida a la responsabilitat. “És important que la ciutadania entengui que haver de transformar l’hospital cada dos mesos és complicat.
L’esgotament dels professionals és una realitat perquè vol dir jornades extraordinàries. Per minimitzar l’impacte cal que tots siguem responsables perquè la pandèmia encara hi és.” Botta apunta també a la importància de la vacuna. “Sense la vacuna la situació seria ingestionable. És cert que gent vacunada es pot infectar, però el nivell de gravetat és molt més baix. Les persones que no es vacunin han de ser conscients que estan estressant el sistema sanitari.”
Sobre la possibilitat que hi hagi una sisena onada, la doctora Botta diu: “Ens preocupa extraordinàriament no poder atendre els pacients no Covid”. I llança una advertència: “La situació de la salut de la població avui és pitjor que la que teníem abans de la pandèmia.”
Mònica Botta també crida l’atenció sobre la situació que viuen els professionals als quals ha volgut fer un reconeixement a la seva feina. “Hi ha professionals que no han acabat les vacances de l’any passat”, diu. I remarca que encara falta personal, sobretot a infermeria. “Hi ha una manca estructural de professionals d’infermeria perquè formar-los requereix un procés d’anys.”
Normalitat a finals d’any a Mollet
A l’Hospital de Mollet, esperen recuperar l’activitat quirúrgica i les proves complementàries durant l’estiu abans d’acabar l’any. Fonts del centre apunten que ho afavoreix el fet que es partia d’una situació estable a les llistes d’espera i activitat programada abans de la Covid.
I a l’Hospital de Sant Celoni la davallada de pacients Covid ha permès alliberar la sectorització a les plantes, agilitar els ingressos convencionals i reprogramar la cirurgia major amb ingrés que s’havia cancel·lat. El centre admet que “les reprogramacions amb l’objectiu de normalitzar l’activitat quirúrgica han suposat un increment de recursos i un sobreesforç addicional per als nostres professionals”, diu un portaveu.
La millora de la pandèmia també ha facilitat l’activitat presencial en les consultes i flexibilitzar la política d’acompanyants, amb la normalització de les visites que ha permès “una política d’informació més efectiva amb els familiars i un entorn emocional molt més adequat per als pacients”. “Una política restrictiva exigeix molts recursos amb criteris de selecció estricts que requerien un professional només dedicat a aquesta funció”, afirma.
{{ comment.text }}