Els responsables de l’entitat asseguren que el govern els deu més de 60.000 euros, sense els quals els resulta impossible poder mantenir els treballadors i la despesa dels serveis que ofereixen a 110 usuaris i les seves famílies.
Apadis ofereix atenció lúdica i formació laboral a joves discapacitats, a més d’assessorament legal i suport psicològic a les famílies. Des que va néixer com un servei de lleure, ha anat creixent i assumint nous projectes. Ara també ofereix un projecte de formació laboral per als joves, suport i seguiment perquè els usuaris treballin a empreses ordinàries, un centre de tarda amb activitats i el servei de lleure els caps de setmana, a més d’una llar tutelada. La majoria d’aquests serveis depenen de subvencions, que la Generalitat no ha pagat. El Departament d’Empresa i Ocupació no els ha abonat encara una part de la subvenció de 2010 per al projecte de suport a l’empresa (12.500 euros) i la partida total de 2011 (uns 25.000 euros). A més, Benestar i Família tampoc els ha donat els 27.000 euros per al centre de tarda i ja ni els ha acceptat el projecte de formació aboral per al 2011 (amb un cost de 45.000 euros), que sempre havia estat subvencionat.
El deute i les retallades han obligat el centre a prescindir de dos dels sis professionals contractats. Aquest gener, a més, es va acordar amb els pares apujar 20 euros la quota mensual, que a partir d’ara serà de 95 euros. “Hi ha famílies que, si apuges 20 euros, no ho poden assumir. I si marxen, tenim menys usuaris i per tant encara tindrem menys diners per tirar endavant els serveis. És un peix que es mossega la cua”, diu Gemma Moreno, psicòloga i subdirectora de l’associació. De fet, però, per poder afrontar els impagaments de la Generalitat s’hauria d’haver apujat la quota 100 euros mensuals, una xifra que la majoria de famílies no haurien pogut pagar de cap de les maneres. “La Generalitat ens deixa, a més, en una situació d’incertesa, perquè no ens diu quan pagarà. No tenim calendari i no podem fer un pla d’acció per mantenir-nos uns mesos perquè anem a cegues”, afegeix Moreno.
De moment, l’entitat i els familiars s’han començat a mobilitzar per evitar la desaparició de l’entitat. “Hem començat a pidolar a fundacions, empreses i particulars que donen diners per a projectes solidaris”, diu Rosa Blancafort, mare d’un usuari d’Apadis i membre del patronat. Les famílies també han demanat ajuda a l’entorn més pròxim, buscant cinc persones que col·laborin amb 4 euros mensuals. “Si Apadis tanca, no sé què farem”, diu Víctor Cerezo, de 26 anys, i germà d’un usuari. “Què farà el meu germà Albert tancat a casa? Haurem de buscar un altre centre com Apadis a Barcelona. No hi ha una altra associació igual a la comarca”.
