El govern català també veu amb bons ulls la mesura, i vol obrir la porta a la unió voluntària dels municipis petits perquè puguin unificar serveis i estructura.
La proposta dels governs ha topat amb el rebuig de les entitats municipalistes, que s’exemplifica amb la posició dels alcaldes consultats per aquest periòdic: Julián Trapero (ICV-EUiA), de Santa Maria de Martorelles; Ramon Banús (CiU), de Sant Quirze Safaja; Joan Pons (CiU), de Vilalba Sasserra; Carles Ibáñez (GIC), de Castellcir; Albert Rovira (AMD-PM), de Fogars de Montclús; Andreu Tohà (CiU), de Campins; Alfons Planas (AMD-PM), de Montseny, Ignasi Martínez (GpT-PM), de Tagamanent, i Pere Genescà (CiU), de Granera.
Tots en bloc s’oposen a la mesura. Alguns, com Banús, creuen que es tracta “d’una idea poc pensada”. “Hem estat dient que els ajuntaments són l’administració més propera. I ara? Han de desaparèixer? Jo crec que no”. Per ell, com per la resta d’alcaldes, la sortida és “mancomunar serveis”, apunta. “Nosaltres, a Sant Quirze, ja compartim la secretària amb el Brull i l’agutzil amb Gallifa”, dins del Consorci del Moianès, remarca Banús. “Però sempre es poden compartir més serveis”. Com més ajuntaments comparteixen un servei, més barat surt. Per ell, una opció que cal explotar és, igual que les compres agrupades que es fan des del Consell Comarcal, “treure a concurs un determinat servei que l’empresa guanyadora faria per a diversos municipis”. Però, segons Banús, “hi ha ajuntaments que són refractaris a mancomunar, sobretot els més grans. Però tard o d’hora s’haurà de fer, amb la crisi”, explica. “El Consell Comarcal va per aquesta via. És una via feixuga, però no quedarà més remei que tocar de peus a terra. Tothom vol guanyar les eleccions, però al capdavall, el que hem de pensar és a oferir serveis per als pobles”.
A Santa M. de Martorelles, per exemple, està en marxa la mancomunitat de Galceran, amb Sant Fost i Martorelles, amb els quals es comparteixen alguns tècnics municipals. “Ara estem en contacte per ampliar-la a la Llagosta i Montornès. Tots estem interessats a tirar-la endavant”, explica, Julián Trapero. Per la seva banda, Vilalba Sasserra també comparteix serveis amb Llinars i Vallgorguina, per exemple.
L’alcalde de Vilalba, Joan Pons, creu que la fusió de petits municipis que planteja el govern “no es farà”. “L’Ajuntament és l’administració més propera. “En canvi”, apunta, caldria mirar altres aspectes de l’administració pública: “l’Estat està duplicant serveis que la Generalitat ja ofereix”. Per Ignasi Martínez, alcalde de Tagamanent, “hi ha falta de transparència” des del govern central i el català. “Cap dels dos ens ha presentat les cartes, ni les seves intencions. Però de moment s’està escampant un virus que va desgastant el valor dels ajuntaments. I nosaltres estem al peu del canó, solucionant els problemes de la gent”, diu.
POCA DISBAUXA
Pons també opina, com altres alcaldes, que és injust que se’ls carregui la responsabilitat de la despesa pública a les administracions més vulnerables. “En el nostre cas, per exemple, no hem fet gaires disbauxes. Vilalba no té grans problemes econòmics”. Carles Ibáñez, alcalde de Castellcir, remarca que en els pobles petits els alcaldes no estan “a dedicació exclusiva”. “Així que la despesa no és tan gran”. Albert Rovira, de Fogars de Montclús, explica que a l’Ajuntament, de personal, només hi ha “una secretària”.
Andreu Tohà, de Campins, creu que si el govern aposta per les fusions (que ell veu improbables) suposaria “que els municipis més grans agafessin els petits, cadascun amb les seves necessitats”. “I el dia a dia és molt diferent en una població gran. Els municipis petits coneixem molt millor les necessitats de la nostra població i de les nostres entitats”, explica. Tant Tohà com Ibáñez i Rovira realcen la llunyania de serveis amb què viurien els pobles petits, que quedarien com a perifèrics. L’alcalde de Granera, Pere Genescà, a més, creu que “no es guanyaria eficiència econòmica”. Alguns alcaldes també remarquen el rebuig de la gent a perdre la pertinença al seu poble: “La identitat dels pobles, on queda?”, diu Alfons Planas, de Montseny.
